Seres no humanos en narrativas folklóricas: registros de la Encuesta Nacional de Folklore de 1921
Número
Secció
Paraules clau:
folklore narrativo, oralidad, texto, seres vivientes, cosmología
Publicat
Resum
El treball tracta de com el pas d'una narració oral sobre éssers no humans a una forma escrita i fixa —recollida pels mestres de les escoles primàries nacionals d'Argentina— constitueix un espai de comunicació que permet accedir a una ontologia alternativa que contrasta amb les perspectives naturalistes del món dels éssers vius. Per a l'anàlisi dels materials, s'adopten enfocaments teòrics i metodològics de la disciplina del folklore, la semiòtica del text i els mons possibles. Aquest treball té com a objectiu contribuir a l'enriquiment de la comprensió de les cosmologies sud-americanes.Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Ben-Amos, Dan (1995): «Hacia una definición en contexto». En M. Blache (ed.): Narrativa Folklórica (II). Buenos Aires: FADA, p. 38-60.
Bertorello, Adrián (2006): «La fenomenología de la comprensión textual de M. Scherner: el problema de la relación entre el texto y la realidad». Revista Analogía núm. 20 (2): 69-89.
Bertorello, Adrián (2007): «Texto y textualidad en la teoría semiótica de Janos Petöfi: la constitución modal del intérprete como criterio último de la textualidad». Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica núm. 16: 223-234.
Bianchetti, María C. (1991): «El concepto sobrenatural de la enfermedad mental en la Puna Argentina». Cuadernos de Humanidades núm. 5: 83.
Bianchetti, María C. (1996): Cosmovisión sobrenatural de la locura. Pautas populares de salud mental en la puna argentina. Salta: Víctor Manuel Hanne ed. 62.
Blache, Martha; Juan A. Magariños de Morentin (1980): «Enunciados fundamentales tentativos para la definición del concepto de folklore». Cuaderno III del Centro de Investigaciones Antropológicas núm. 3: 5-15.
Braidotti, Rosi; Simone Bignall (2018): «Posthuman Systems». En Posthuman ecologies: Complexity and process after Deleuze. Londres: Bloomsbury Publishing PLC: 1-16.
Carretero González, Margarita; José Marchena Domínguez (eds) (2018): Cultural Representations of Other-than-Human Nature. Cádiz: Universidad de Cádiz. Págs 15-28.
Descola, Philippe (2006): «Beyond Nature and Culture». Proceedings of the British Academy núm. 139: 137-155.
Dupey, Ana María (1998): «La siempre vigente Encuesta de Folklore del año 1921». Revista de la Escuela de Antropología núm. 4: 9-16.
Dupey, Ana María; Fernanda Pensa (2021): Volver a la Encuesta Nacional de Folklore un siglo después. Buenos Aires: Ministerio de Cultura, Instituto Nacional de Antropología y Pensamiento Latinoamericano. Sobre 1:1 Dirección Nacional de Patrimonio Cultural.
Goodman, Nelson (2015): Maneras de hacer mundos. Madrid: Antonio Machado Libros.
Ingold, Tim (2000): The Perception of the Environment. Essays in Livelihood, Dwelling and Skill. Londres: Routledge.
Jansen, William H. (1990): «El factor Esotérico-Exotérico en el Folklore». Serie de Folklore. Departamento de Ciencias Antropológicas, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires: 5-16.
Leff, Enrique (2005): «La Geopolítica de la Biodiversidad y el Desarrollo Sustentable: economización del mundo, racionalidad ambiental y reapropiación social de la naturaleza». AA.VV. Semináro Internacional REG GEN: Alternativas Globalização. Rio de Janeiro: UNESCO. Disponible en: http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/reggen/pp12.pdf [Fecha de consulta: 08/07/2025].
Maestro, Jesús. G. (2022): «El concepto de transducción literaria». Crítica de la razón literaria: una Teoría de la Literatura científica, crítica y dialéctica. Tratado de investigación científica, crítica y dialéctica sobre los fundamentos, desarrollos y posibilidades del conocimiento racionalista de la literatura. Vigo: Editorial Academia del Hispanismo (III, 4.4.3)
Magariños de Morentín, Juan A. (1996): «Hacia un concepto estricto de mundos semióticos posibles». En Mundos de ficción:(actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Española de Semiótica. Murcia: Servicio de Publicaciones: 959-968).
Martínez de Antón, David M. (2016): «Transducción, tradición literaria y contraescritura». Dialogía. Revista de lingüística, literatura y cultura núm. 10: 137-179.
Miranda, Eduardo (1987): «La Lingüística del Texto de János Petöfi». Revista Documentos Lingüísticos y Literarios UACh núm. 13: 67-72.
Nielsen, Axel (2016): «Comentarios». Población & Sociedad vol. 23 núm. 2: 35-59.
Palleiro, María I. (2021): «La Encuesta de 1921 y sus múltiples voces». Pregón Criollo núm. 111: 11-18.
Palleiro, María I. (2023): «Las encuestas de Folklore: oralidad, narrativa y génesis». Cuadernos del Instituto Nacional de Antropología y Pensamiento Latinoamericano-Series Especiales núm. 10 (2): 19-45.
Peirce, Charles S. (1934): Collected papers of Charles Sanders Peirce (Vol. 5). Londres: Harvard University Press.
Petöfi, János S. (1989): «Constitution and meaning: A Semiotic Text-Theorethical Approach». En Text and Discourse Connectedness, M. E Conte; J.S. Petöfi; E. Sözer (eds.) (507-542). Amsterdam-Philadelphia: John Benjamins Publishing Company
Petöfi, János S. (1993): «Logical semantics: an overview from a textological point of view». Zeitschrift für Althebraistik vol. 6 núm. 1: 92-108.
Petöfi, János S. (2001): «El contexto disciplinar de la investigación textológica. Aspectos de la textología semiótica». Tonos digitales, 1. Cahiers du Centre de Linguistique et des Sciences du Langage núm. 6: 213-236.
Petöfi, János S; Emel, Sözer (1988): «Static and Dynamic Aspects of Text Constitution. Text and Discourse Constitution: Empirical Aspects». Theoretical Approaches núm. 4, 453.
Rosalía Cannata, Pablo (2021): Esas son cosas de antes. Un Recorrido por las Tradiciones Orales, Ritos, Creencias, Saberes y Otras Memorias de Los Departamentos Pocho y Minas (Córdoba, Argentina). Edición Digital.
Sichra, Inge (2009): Atlas sociolingüístico de pueblos indígenas en América Latina 2. Cochabamba, Bolivia: Unicef and Funproeib Andes.
Strathern, Marilyn (1980): «No nature, no culture: the Hagen case». En: MacCormack, C.; M, Strathern. (eds.): Nature, culture and gender. Londres: Cambridge University Press: 174-222.
Vidal de Battini, Berta (1980-1985): Cuentos y leyendas populares d la Argentina. Buenos Aires: Ediciones Culturales Argentinas. 10 vols.
Viveiros de Castro, Eduardo (1996): «Os pronomes cosmológicos e o perspectivismo ameríndio». Mana vol. 2 núm. 2: 115-144.
