Seres no humanos en narrativas folklóricas: registros de la Encuesta Nacional de Folklore de 1921

Número

Secció

Articles

Autors/ores

  • Ana María Dupey Instituto Nacional de Antropología y Pensamiento Latinoamericano, Academia Nacional del Folklore

Paraules clau:

folklore narrativo, oralidad, texto, seres vivientes, cosmología

Publicat

09-07-2026

Resum

El treball tracta de com el pas d'una narració oral sobre éssers no humans a una forma escrita i fixa —recollida pels mestres de les escoles primàries nacionals d'Argentina— constitueix un espai de comunicació que permet accedir a una ontologia alternativa que contrasta amb les perspectives naturalistes del món dels éssers vius. Per a l'anàlisi dels materials, s'adopten enfocaments teòrics i metodològics de la disciplina del folklore, la semiòtica del text i els mons possibles. Aquest treball té com a objectiu contribuir a l'enriquiment de la comprensió de les cosmologies sud-americanes.

Agències de suport

No

Referències

Ben-Amos, Dan (1995): «Hacia una definición en contexto». En M. Blache (ed.): Narrativa Folklórica (II). Buenos Aires: FADA, p. 38-60.

Bertorello, Adrián (2006): «La fenomenología de la comprensión textual de M. Scherner: el problema de la relación entre el texto y la realidad». Revista Analogía núm. 20 (2): 69-89.

Bertorello, Adrián (2007): «Texto y textualidad en la teoría semiótica de Janos Petöfi: la constitución modal del intérprete como criterio último de la textualidad». Signa: Revista de la Asociación Española de Semiótica núm. 16: 223-234.

Bianchetti, María C. (1991): «El concepto sobrenatural de la enfermedad mental en la Puna Argentina». Cuadernos de Humanidades núm. 5: 83.

Bianchetti, María C. (1996): Cosmovisión sobrenatural de la locura. Pautas populares de salud mental en la puna argentina. Salta: Víctor Manuel Hanne ed. 62.

Blache, Martha; Juan A. Magariños de Morentin (1980): «Enunciados fundamentales tentativos para la definición del concepto de folklore». Cuaderno III del Centro de Investigaciones Antropológicas núm. 3: 5-15.

Braidotti, Rosi; Simone Bignall (2018): «Posthuman Systems». En Posthuman ecologies: Complexity and process after Deleuze. Londres: Bloomsbury Publishing PLC: 1-16.

Carretero González, Margarita; José Marchena Domínguez (eds) (2018): Cultural Representations of Other-than-Human Nature. Cádiz: Universidad de Cádiz. Págs 15-28.

Descola, Philippe (2006): «Beyond Nature and Culture». Proceedings of the British Academy núm. 139: 137-155.

Dupey, Ana María (1998): «La siempre vigente Encuesta de Folklore del año 1921». Revista de la Escuela de Antropología núm. 4: 9-16.

Dupey, Ana María; Fernanda Pensa (2021): Volver a la Encuesta Nacional de Folklore un siglo después. Buenos Aires: Ministerio de Cultura, Instituto Nacional de Antropología y Pensamiento Latinoamericano. Sobre 1:1 Dirección Nacional de Patrimonio Cultural.

Goodman, Nelson (2015): Maneras de hacer mundos. Madrid: Antonio Machado Libros.

Ingold, Tim (2000): The Perception of the Environment. Essays in Livelihood, Dwelling and Skill. Londres: Routledge.

Jansen, William H. (1990): «El factor Esotérico-Exotérico en el Folklore». Serie de Folklore. Departamento de Ciencias Antropológicas, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires: 5-16.

Leff, Enrique (2005): «La Geopolítica de la Biodiversidad y el Desarrollo Sustentable: economización del mundo, racionalidad ambiental y reapropiación social de la naturaleza». AA.VV. Semináro Internacional REG GEN: Alternativas Globalização. Rio de Janeiro: UNESCO. Disponible en: http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/libros/reggen/pp12.pdf [Fecha de consulta: 08/07/2025].

Maestro, Jesús. G. (2022): «El concepto de transducción literaria». Crítica de la razón literaria: una Teoría de la Literatura científica, crítica y dialéctica. Tratado de investigación científica, crítica y dialéctica sobre los fundamentos, desarrollos y posibilidades del conocimiento racionalista de la literatura. Vigo: Editorial Academia del Hispanismo (III, 4.4.3)

Magariños de Morentín, Juan A. (1996): «Hacia un concepto estricto de mundos semióticos posibles». En Mundos de ficción:(actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Española de Semiótica. Murcia: Servicio de Publicaciones: 959-968).

Martínez de Antón, David M. (2016): «Transducción, tradición literaria y contraescritura». Dialogía. Revista de lingüística, literatura y cultura núm. 10: 137-179.

Miranda, Eduardo (1987): «La Lingüística del Texto de János Petöfi». Revista Documentos Lingüísticos y Literarios UACh núm. 13: 67-72.

Nielsen, Axel (2016): «Comentarios». Población & Sociedad vol. 23 núm. 2: 35-59.

Palleiro, María I. (2021): «La Encuesta de 1921 y sus múltiples voces». Pregón Criollo núm. 111: 11-18.

Palleiro, María I. (2023): «Las encuestas de Folklore: oralidad, narrativa y génesis». Cuadernos del Instituto Nacional de Antropología y Pensamiento Latinoamericano-Series Especiales núm. 10 (2): 19-45.

Peirce, Charles S. (1934): Collected papers of Charles Sanders Peirce (Vol. 5). Londres: Harvard University Press.

Petöfi, János S. (1989): «Constitution and meaning: A Semiotic Text-Theorethical Approach». En Text and Discourse Connectedness, M. E Conte; J.S. Petöfi; E. Sözer (eds.) (507-542). Amsterdam-Philadelphia: John Benjamins Publishing Company

Petöfi, János S. (1993): «Logical semantics: an overview from a textological point of view». Zeitschrift für Althebraistik vol. 6 núm. 1: 92-108.

Petöfi, János S. (2001): «El contexto disciplinar de la investigación textológica. Aspectos de la textología semiótica». Tonos digitales, 1. Cahiers du Centre de Linguistique et des Sciences du Langage núm. 6: 213-236.

Petöfi, János S; Emel, Sözer (1988): «Static and Dynamic Aspects of Text Constitution. Text and Discourse Constitution: Empirical Aspects». Theoretical Approaches núm. 4, 453.

Rosalía Cannata, Pablo (2021): Esas son cosas de antes. Un Recorrido por las Tradiciones Orales, Ritos, Creencias, Saberes y Otras Memorias de Los Departamentos Pocho y Minas (Córdoba, Argentina). Edición Digital.

Sichra, Inge (2009): Atlas sociolingüístico de pueblos indígenas en América Latina 2. Cochabamba, Bolivia: Unicef and Funproeib Andes.

Strathern, Marilyn (1980): «No nature, no culture: the Hagen case». En: MacCormack, C.; M, Strathern. (eds.): Nature, culture and gender. Londres: Cambridge University Press: 174-222.

Vidal de Battini, Berta (1980-1985): Cuentos y leyendas populares d la Argentina. Buenos Aires: Ediciones Culturales Argentinas. 10 vols.

Viveiros de Castro, Eduardo (1996): «Os pronomes cosmológicos e o perspectivismo ameríndio». Mana vol. 2 núm. 2: 115-144.

Com citar

María Dupey, A. (2026). Seres no humanos en narrativas folklóricas: registros de la Encuesta Nacional de Folklore de 1921. Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 15, 71-93. https://doi.org/10.17345/elop20264467

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Metrics

68
76
144

Desenvolupat per

Darreres publicacions

Paraules clau

ARXIU DE FOLKLORE