El Romanç de l’albercoquer: de rondalla (ATU 1740B, Thieves as Ghosts) a xiste en plec i cançó popular
Número
Secció
Paraules clau:
romanç de l’albercoquer, ATU 1740B, plec de cordill, tradició oral, cançó tradicional
Publicat
Resum
Aquest article estudia el popularment conegut com Romanç de l’albercoquer, una cançó popular valenciana que trobem impresa a un plec de cordill a la dècada de 1850. A més de les versions orals documentades, s’aporta una versió familiar (Algemesí) per tal de reconstruir el seu recorregut escrit i oral. Tot i la seua etiqueta de «romanç», aquest treball considera la cançó com un «xiste», una forma literària amb arrels al segle xvi i molt productiva al País Valencià que, fent servir formes mètriques sovint coincidents amb la codolada, presenta un relat anecdòtic burlesc, un «chasco». S’estableixen els temes i motius folklòrics presents. La primera part de la cançó presenta una estructura argumental que coincideix amb el tipus folklòric d’«Els lladres com a fantasmes», és a dir, ATU 1740B, Thieves as Ghosts. S’examinen nombrosos testimonis hispànics d’ATU 1740B, i es postulen com a font per al Romanç de l’albercoquer. Quant a la segona part de la cançó, podem vincular el ninot de roba i palla amb Basil Maiden, Sugar Puppet, i l’amagatall al femer amb Thieves hidden in oil casks. Aquesta segona part és un afegit original del creador anònim del «xiste» que no té precedents en les versions de la rondalla examinades.
Agències de suport
- Aquest article forma part de la meua investigació predoctoral, duta a terme gràcies a la concessió de les Ajudes per a la Formació del Professorat Universitari (FPU22/03479) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Aarne, Antti; Stith Thompson (1961): The Types of the Folktale. A Classification and Bibliography. Hèlsinki: Soumalainen Tiedeakatemia / Academia Scientiarum Fennica.
Agúndez, José Luis (1999): Cuentos populares vallisoletanos (en la tradición oral y en la literatura). Valladolid: Castilla.
Agúndez, José Luis (2004): «Ritmos, rimas y canciones en cuentos populares». Dins Pedro M. Piñero Ramírez (ed.) i Antonio José Pérez Castellano (col·l.): De la canción de amor medieval a las soleares. Profesor Manuel Alvar in memoriam (Actas del Congreso internacional «Lyra mínima oral», III, Sevilla, 26-28 de noviembre de 2001). Sevilla: Fundación Machado / Universidad de Sevilla, p. 289-315.
Amores, Monserrat (1997): Catálogo de cuentos folklóricos reelaborados por escritores del siglo xix. Madrid: CSIC.
Atiénzar, M.ª del Carmen (2017): Cuentos populares de Chinchilla. Albacete: Instituto de Estudios Albacetense «Don Juan Manuel» (Diputación de Albacete).
Ayuso, César Augusto (1996): «Consideraciones antropológicas sobre el cuento de tradición oral (a propósito de algunos cuentos de costumbres)». Revista de Folklore n.º 185: 147-161.
Bataller, Josep (2001): Rondalles de les comarques centrals valencianes. Ontinyent: Caixa d’Estalvis d’Ontinyent / Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida / CEIC Alfons el Vell / Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.
Beltran, Rafael (2007): Rondalles populars valencianes. Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal. València: Publicacions de la Universitat de València.
Beltran, Rafael (2012): «La niña que le vio los dientes al lobo: cuentos y leyendas entre Caperucita Roja (ATU 333) y La asadura del muerto (ATU 366)». Dins María Camino Noia Campo (ed.): Imaxes de muller. Representación da feminidade en mitos, contos e lendas. Vigo: Universidade de Vigo, p. 185-205.
Beltran, Rafael (2023): «Carmesina ajuda Tirant a amagar-se i fugir: dues escenes amb el model bíblic de Mical i el rei David». Dins Marinela Garcia, Francesc Llorca, Llúcia Martín, Josep Lluís Martos, Joan M. Perujo i Gabriel Sansano (coords.): Estudis en honor del professor Rafael Alemany Ferrer. Alacant: Departament de Filologia Catalana (Universitat d’Alacant) / Institut Interuniversitari de Filologia Catalana, p. 69-77.
Beltran, Vicenç (ed.) (2016): Primera parte de la Silva de varios Romnances (Saragossa, Esteban de Nájera, 1550). Reedició facsímil, amb introducció de l’editor. Mèxic: Frente de Afirmación Hispanista.
Buj, Àngela (2000): Davall de la figuera. Històries de la tia Pasquala. Calaceit: Penya Rostoll de la Portellada / Associació Cultural del Matarranya.
Caballero, Fernán (1859): Cuentos y poesías populares andaluses. Sevilla: Revista El Mercantil.
Camarena, Julio (1991): Cuentos Tradicionales de León, 2 vols. Madrid: Seminario Menéndez Pidal / Diputación Provincial de León.
DCVB = Diccionari català-valencià-balear, d’A. M. Alcover i F. de B. Moll.
El-Shamy, Hasan M. (2004): Types of the Folktale in the Arab World: A Demographically Oriented Tale-Type Index. Bloomington / Indianapolis: Indiana University Press.
Gallardo, Isabel; Bonifacio Gil (2009): Juegos infantiles tradicionales. Badajoz: Departamento de Publicaciones de la Diputación de Badajoz.
Martí, Joaquim (ed.) (1996): Col·loquis eròtico-burlescos del segle xviii. València: Institució Alfons el Magnànim.
Martí, Joaquim (1997): Literatura de canya i cordell: literatura de col·loquis. Paiporta: Denes.
Martí, Joaquim (2013): «Poemes burlescos, satírics, laudatoris i de disbarats en un manuscrit valencià del segle XVIII». eHumanista/IVITRA n.º 3: 230-257.
Martínez, Josep V. et alii (1999): Conte contat. Rondalles populars de la Costera. Xàtiva: Associació d’Amics de la Costera.
Martorell, Joanot (Martí Joan de Galba) (2005): Tirant lo Blanch. Albert Hauf (ed.). València: Tirant lo Blanch.
Meseguer-Carbó, Josep (2018): «La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica». Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat n.º 1: 15-101.
Milà i Fontanals, Manuel (2010 [1876]): Poëtes [sic] catalans: les noves rimades, la codolada. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
Monferrer, Àlvar (2004): El romancer valencià: antologia. Picanya: Edicions del Bullent.
Montoliu, Violeta (dir.) (1987): Costumbres y folklore de Quatretonda (Valencia). València: Grup de Danses Populars de Quatretonda.
Muñoz, Tània (2023): «La narració oral a les comarques de Castelló: recopilació i anàlisi del corpus de folklore narratiu». Tesi doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili http://hdl.handle.net/10803/688784 [data de consulta: octubre de 2024].
Nieves martín, Rafaela (2000): «Alzira: un pequeño corpus de literatura oral». Revista de Folklore n.º 233: 178.
Pitarch, Ricardo (1988): «Folklore». Dins José Eixarch Frasno: La Mata (Els Ports de Morella). Aportación gráfico-documental a su historia. Caspe: Jordi Dassoy, p. 293-320.
Ribelles Comín, Josep (2001 [1915-1920]): Bibliografía de la lengua valenciana, o sea, catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozos, etc. que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días, 5 vols. València: Diputació de València.
Rico Beltrán, María Amparo (2010): El romancero en Valencia, pervivencia de una tradición oral: catálogo y estudio. València: Museu Valencià d’Etnologia.
Rodríguez Pastor, Juan (ed.) (2001): Cuentos extremeños obscenos y anticlericales. Raíces. Badajoz: Diputación de Badajoz.
Rossich, Albert (1983): «La codolada, una forma mètrica catalana». Estudis Universitaris Catalans XXV, p. 473-488.
Sánchez Ferra, Anselmo J. (2010): «El cuento folclórico en Cartagena». Revista Murciana de Antropología n.º 17: 7-815.
Seguí, Salvador (1990): Cancionero musical de la provincia de Castellón. Segorbe: Caja de Ahorros / Monte de Piedad de Segorbe.
Thompson, Stith (1955-1958): Motif-Index of Folk Literature. A Classification of Narrative Elements in Folktales, Ballads, Miths, Fables, Medieval Romances, Exempla, Fabliaux, Jest-Books and Local Legends, 6 vols. Copenague / Bloomington: Indiana University Press.
Verdú, Jordi Raül (2001): A la vora de la llar. Alcoi: Marfil.
