La figure de la sirène dans le conte « Ada Liz » de Mercè Rodoreda (1908-1983)
Número
Secció
Articles
Paraules clau:
sirena, Mercè Rodoreda, Josep Carner, ironia, gènere
Publicat
30-07-2024
Resum
En aquest estudi m’interesso per un conte de Mercè Rodoreda al qual els diversos estudis que s’han fet de la narrativa breu de l’autora fan poquíssimes referències : es tracta del relat « Ada Liz », que encapçala el volum Semblava de seda i altres contes (1978). El meu propòsit consisteix a analitzar la relació d’aquest conte amb el motiu de la sirena i a la vegada analitzar el joc hipertextual que s’estableix amb el text de la traducció de Josep Carner La donzelleta de la mar, tenint en compte l’interès i l’admiració de l’escriptora per l’obra de Josep Carner (1884-1970). L’anàlisi dels dispositius utilitzats per l’autora a fi d’aconseguir una reformulació de la figura de la sirena permetrà mostrar que la retòrica de la ironia, que neix del joc hipertextual, és essencial per a la construcció del sentit del relat per a adults, vist que n’autoritza una lectura des de la perspectiva de gènere. A més, aquest text, en altres aspectes, està en adequació tant amb les problemàtiques sobre la condició de la dona que s’han expressat en la literatura contemporània escrita per dones, com amb l’elecció de la modalitat de la ironia literària que han fet moltes escriptores catalanes.
Agències de suport
NoCom citar
La figure de la sirène dans le conte « Ada Liz » de Mercè Rodoreda (1908-1983). (2024). Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 13, 119-135. https://doi.org/10.17345/elop20243888
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Alleman, Beda (1978): «De l’ironie en tant que principe littéraire». Poétique núm. 36 : 385-398.
Altamirano, Nicole (2006): «Taking Back the Thread: Myth Revision in Rodoreda’s “Secret” Odyssey Poems ». Catalan Review vol. xx : 39-50.
Andersen, Hans Christian (1837): «Den lille Havfrue». Eventyr, fortalte for Børn. Copenhague : C. A. Reitzel.
Andersen, Hans Christian (1918): Contes d’Andersen (Trad. Joan d’Albaflor). Barcelona : Editorial Catalana.
Arnau, Carme (1984): «Nota introductòria». Dans Mercè Rodoreda : Obres completes (vol. iii). Barcelona : Edicions 62, p. 5-46.
Arnau, Carme (1998): «Mercè Rodoreda, contista (1933-1974): una aproximació a la seva evolució i influències ». Dans Alonso Vicent; Gregori Carme; Bernal Assumpció (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 215-239.
Arnau, Carme (2000): Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodoreda. Barcelona : Fundació Mercè Rodoreda.
Arnau, Carme (2007) [1992] : Mercè Rodoreda. Una biografia. Barcelona : Edicions 62.
Arnau, Carme (2010): «Les cartes de Mercè Rodoreda a Joaquim Molas : del vostè al tu». Dans Josep Massot i Muntaner (coord.): Miscel·lània Joaquim Molas vol. 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 229-251.
Balaguer, Enric (1995): «Katherine Mansfield i Mercè Rodoreda: (Episodis domèstics, servitud dels detalls)». Catalan Review vol. 9 núm. 1 : 21-31.
Ballart, Pere (1994): Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno. Barcelona : Quaderns Crema.
Bernal, Assumpció (1998): «El mite i el conte : la paràbola de la brevetat rodorediana». Dans Vicent Alonso; Carme Gregori; Assumpció Bernal (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 61-84.
Cabré, Rosa (1970): «La dona en l’obra de Mercè Rodoreda». Revista del Centre de Lectura de Reus núm. 218, p. 907-908.
Carbonell, Neus (1999): «Autoritat i escriptura en els contes de Mercè Rodoreda». DUODA Revista d’Estudis Feministes núm. 16 : 97-115.
Carner, Josep (1918): «Prefaci». Dans Hans Christian Andersen : Contes d’Andersen (Trad. Joan d’Albaflor). Barcelona : Editorial Catalana, p. 7-13.
Cortés, Carles (1998): «La narrativa breu de Mercè Rodoreda en els anys 30». Dans Vicent Alonso; Carme Gregori; Assumpció Bernal (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 301-322.
Ferrando, Mireia (2020): «D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 9 : 51-63. DOI : 10.17345/elop202051-63
Garolera, Narcís (2018): «Carner, traductor. Assaig de bibliografia». Rivista Italiana di Studi Catalani núm 8 : 159-168.
Hamon, Philippe (1996): L’Ironie littéraire. Paris : Hachette.
Hutcheon, Linda (1978): «Ironie et parodie: stratégie et structure». Poétique (Revue de théorie et d’analyse littéraires) núm. 36 : 467-477.
Hutcheon, Linda (1981): «Ironie, satire, parodie». Poétique (Revue de théorie et d’analyse littéraires) núm. 46 : 140-155.
Hutcheon, Linda (1994): Irony’s Edge: The Theory and Politics of Irony. Londres / Nova York : Routledge.
Jenny, Laurent (1976): «La stratégie de la forme». Poétique núm. 25-28 : 257-281.
Madrenas, Dolors; Ribera Juan Miguel (2017): «La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres ». Revista de Filología Románica núm. 34 (2): 327-336.
Mir, Catalina (2019): «Víctimes (i agressores?) en els contes de Mercè Rodoreda». Dans María Xesús Lama; Elena Losada; Dolores Resano (eds. lit.): Papeles del crimen: mujeres y violencia en la ficción criminal. Barcelona : Universitat de Barcelona, p. 65-76.
Nieva de La Paz, Pilar (2004): Narradoras españolas en la transición política (textos y contextos). Madrid : Fundamentos.
Ortín, Marcel (1992): «Les traduccions de Josep Carner». Catalan Review vol. vi núm. 1-2 : 401-419.
Pessarrodona, Marta (1983): «Les dones a l’obra de Mercè Rodoreda». Serra d’Or núm. 290 (novembre): 17-19.
Porta, Roser (2002): «Novel·la i periodisme marcats per l’humor». Dans Joaquim Molas; Carme Arnau; Marta Nadal (dirs.): Mercè Rodoreda: una poética de la memoria. Barcelona : Fundació Mercè Rodoreda / Institut d’Estudis Catalans, p. 38-43.
Real, Neus (2005): Mercè Rodoreda, l’obra de preguerra. Biblioteca Serra d’Or. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Riera, Carme (1983): «Personajes femeninos, metonimia de la escritora». El País (14 avril 1983).
Riera, Carme (2015): La veu de la sirena. Barcelona : Edicions 62.
Rodoreda, Mercè (1936): «El noiet roger». La Publicitat núm. 19 (26 avril 1936): 10.
Rodoreda, Mercè (1940): «Ada Liz». El Poble català núm. 16 (9 février 1940): 4.
Rodoreda, Mercè (1958): «La brusa vermella». Vint-i-dos contes. Barcelona : Edicions 62.
Rodoreda, Mercè (1976): «El Parc de les Magnòlies ». Els Marges núm. 7 : 79-89.
Rodoreda, Mercè (1985): Cartes a l’Anna Murià, 1939-1956. Barcelona : Ed. La Sal.
Rodoreda, Mercè (1988): Semblava de seda i altres contes. Barcelona : Edicions 62.
Rodoreda, Mercè (2002): Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda. Ed. Abraham Mohino. Barcelona : Angle.
Saludes, Anna Maria (2017). «Les sirenes de Carme Riera». Dans Eulàlia Miralles; Jordi Malé (dirs.): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, ii: «in memoriam» Carles Miralles. Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 267-280.
Simbor, Vicent (1998): «El joc temporal en els contes de Mercè Rodoreda». Dans Vicent Alonso; Carme Gregori; Assumpció Bernal (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 257-258.
Zaballa, Bel (2015): «Carme Riera: “En l’època d’Andersen l’amor era l’opi de les dones” ». Vilaweb (30 mars 2015). <https://www.vilaweb.cat/noticia/4237931/20150330/carme-riera-lepoca-dandersen-lamor-era-lopi-dones.html> [consulté le mai 2019].
Altamirano, Nicole (2006): «Taking Back the Thread: Myth Revision in Rodoreda’s “Secret” Odyssey Poems ». Catalan Review vol. xx : 39-50.
Andersen, Hans Christian (1837): «Den lille Havfrue». Eventyr, fortalte for Børn. Copenhague : C. A. Reitzel.
Andersen, Hans Christian (1918): Contes d’Andersen (Trad. Joan d’Albaflor). Barcelona : Editorial Catalana.
Arnau, Carme (1984): «Nota introductòria». Dans Mercè Rodoreda : Obres completes (vol. iii). Barcelona : Edicions 62, p. 5-46.
Arnau, Carme (1998): «Mercè Rodoreda, contista (1933-1974): una aproximació a la seva evolució i influències ». Dans Alonso Vicent; Gregori Carme; Bernal Assumpció (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 215-239.
Arnau, Carme (2000): Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodoreda. Barcelona : Fundació Mercè Rodoreda.
Arnau, Carme (2007) [1992] : Mercè Rodoreda. Una biografia. Barcelona : Edicions 62.
Arnau, Carme (2010): «Les cartes de Mercè Rodoreda a Joaquim Molas : del vostè al tu». Dans Josep Massot i Muntaner (coord.): Miscel·lània Joaquim Molas vol. 6. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 229-251.
Balaguer, Enric (1995): «Katherine Mansfield i Mercè Rodoreda: (Episodis domèstics, servitud dels detalls)». Catalan Review vol. 9 núm. 1 : 21-31.
Ballart, Pere (1994): Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno. Barcelona : Quaderns Crema.
Bernal, Assumpció (1998): «El mite i el conte : la paràbola de la brevetat rodorediana». Dans Vicent Alonso; Carme Gregori; Assumpció Bernal (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 61-84.
Cabré, Rosa (1970): «La dona en l’obra de Mercè Rodoreda». Revista del Centre de Lectura de Reus núm. 218, p. 907-908.
Carbonell, Neus (1999): «Autoritat i escriptura en els contes de Mercè Rodoreda». DUODA Revista d’Estudis Feministes núm. 16 : 97-115.
Carner, Josep (1918): «Prefaci». Dans Hans Christian Andersen : Contes d’Andersen (Trad. Joan d’Albaflor). Barcelona : Editorial Catalana, p. 7-13.
Cortés, Carles (1998): «La narrativa breu de Mercè Rodoreda en els anys 30». Dans Vicent Alonso; Carme Gregori; Assumpció Bernal (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 301-322.
Ferrando, Mireia (2020): «D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per a la sirena». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 9 : 51-63. DOI : 10.17345/elop202051-63
Garolera, Narcís (2018): «Carner, traductor. Assaig de bibliografia». Rivista Italiana di Studi Catalani núm 8 : 159-168.
Hamon, Philippe (1996): L’Ironie littéraire. Paris : Hachette.
Hutcheon, Linda (1978): «Ironie et parodie: stratégie et structure». Poétique (Revue de théorie et d’analyse littéraires) núm. 36 : 467-477.
Hutcheon, Linda (1981): «Ironie, satire, parodie». Poétique (Revue de théorie et d’analyse littéraires) núm. 46 : 140-155.
Hutcheon, Linda (1994): Irony’s Edge: The Theory and Politics of Irony. Londres / Nova York : Routledge.
Jenny, Laurent (1976): «La stratégie de la forme». Poétique núm. 25-28 : 257-281.
Madrenas, Dolors; Ribera Juan Miguel (2017): «La retòrica de la ironia en la narrativa femenina catalana del període d’entreguerres ». Revista de Filología Románica núm. 34 (2): 327-336.
Mir, Catalina (2019): «Víctimes (i agressores?) en els contes de Mercè Rodoreda». Dans María Xesús Lama; Elena Losada; Dolores Resano (eds. lit.): Papeles del crimen: mujeres y violencia en la ficción criminal. Barcelona : Universitat de Barcelona, p. 65-76.
Nieva de La Paz, Pilar (2004): Narradoras españolas en la transición política (textos y contextos). Madrid : Fundamentos.
Ortín, Marcel (1992): «Les traduccions de Josep Carner». Catalan Review vol. vi núm. 1-2 : 401-419.
Pessarrodona, Marta (1983): «Les dones a l’obra de Mercè Rodoreda». Serra d’Or núm. 290 (novembre): 17-19.
Porta, Roser (2002): «Novel·la i periodisme marcats per l’humor». Dans Joaquim Molas; Carme Arnau; Marta Nadal (dirs.): Mercè Rodoreda: una poética de la memoria. Barcelona : Fundació Mercè Rodoreda / Institut d’Estudis Catalans, p. 38-43.
Real, Neus (2005): Mercè Rodoreda, l’obra de preguerra. Biblioteca Serra d’Or. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Riera, Carme (1983): «Personajes femeninos, metonimia de la escritora». El País (14 avril 1983).
Riera, Carme (2015): La veu de la sirena. Barcelona : Edicions 62.
Rodoreda, Mercè (1936): «El noiet roger». La Publicitat núm. 19 (26 avril 1936): 10.
Rodoreda, Mercè (1940): «Ada Liz». El Poble català núm. 16 (9 février 1940): 4.
Rodoreda, Mercè (1958): «La brusa vermella». Vint-i-dos contes. Barcelona : Edicions 62.
Rodoreda, Mercè (1976): «El Parc de les Magnòlies ». Els Marges núm. 7 : 79-89.
Rodoreda, Mercè (1985): Cartes a l’Anna Murià, 1939-1956. Barcelona : Ed. La Sal.
Rodoreda, Mercè (1988): Semblava de seda i altres contes. Barcelona : Edicions 62.
Rodoreda, Mercè (2002): Agonia de llum. La poesia secreta de Mercè Rodoreda. Ed. Abraham Mohino. Barcelona : Angle.
Saludes, Anna Maria (2017). «Les sirenes de Carme Riera». Dans Eulàlia Miralles; Jordi Malé (dirs.): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània, ii: «in memoriam» Carles Miralles. Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 267-280.
Simbor, Vicent (1998): «El joc temporal en els contes de Mercè Rodoreda». Dans Vicent Alonso; Carme Gregori; Assumpció Bernal (eds.): Actes del i Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 257-258.
Zaballa, Bel (2015): «Carme Riera: “En l’època d’Andersen l’amor era l’opi de les dones” ». Vilaweb (30 mars 2015). <https://www.vilaweb.cat/noticia/4237931/20150330/carme-riera-lepoca-dandersen-lamor-era-lopi-dones.html> [consulté le mai 2019].
Com citar
La figure de la sirène dans le conte « Ada Liz » de Mercè Rodoreda (1908-1983). (2024). Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 13, 119-135. https://doi.org/10.17345/elop20243888
