Revisió del concepte de bruixa a partir de les llegendes menorquines
Número
Secció
Paraules clau:
bruixa, cacera de bruixes, feminisme, llegenda, Menorca
Publicat
Resum
El concepte de bruixa, que sovint encapçala moviments feministes, ha tengut molta controvèrsia al llarg dels segles, des del seu naixement fins avui dia, i molta gent no coneix quin en va ser el context, ni la repercussió, ni les conseqüències que ens han arribat. Al llarg del segle xvi, la concepció de bruixa incloïa intrínsecament que la dona encarnava el mal. Eren, per tant, dones i sovint de classe baixa: eren oprimides que es resistien a la pobresa i a l’exclusió social; per això foren les protagonistes d’un ampli moviment polític en què crearen una societat organitzada, anàrquica i antisocial que era rebuda com una conspiració contra la civilització, la qual cosa fou un dels pretextos que usaren per dur a terme la cacera. A Menorca, hi va haver un cas registrat d’assassinat, el de Joana Gonyalons, que era la tercera del signe Escorpí de la família: padrina, mare i neta compartien el mateix signe i totes tres van ser acusades de ser bruixes. Durant el segle xviii, amb la pujada al tron de Felip v i sobretot amb l’arribada dels anglesos a l’illa i l’eliminació del Tribunal del Sant Ofici, es començà a estendre la por cap a les bruixes. Aquest sentiment es canalitzà, com és natural, a través de les llegendes.
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2024 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Amorós, José Luis (1990): Brujas, médicos y el Santo Oficio. Menorca en la época del Rey Hechizado. Maó: Institut Menorquí d’Estudis/Torre del Puerto.
Camps, Francesc (1987) [1911]: Folklore menorquí de la pagesia tom ii. Maó: Consell Insular de Menorca/Entitat Local d’es Migjorn Gran.
Chollet, Mona (2019): Brujas. ¿Estigma o la fuerza invencible de las mujeres? Traducció de Gemma Moral Bartolomé. Barcelona: Penguin Random House.
Federici, Silvia (2020) [2018]: Bruixes, caça de bruixes i de dones. Traducció de Marta Pera Cucurell. Manresa: Tigre de paper.
Stardust, Lady (2018): Mujeres en la hoguera. La caza de brujas, el cercamiento de tierras y el surgimiento del capitalismo en Europa. Madrid: Antipersona.