Heroïnes de rondalla i narradores orals, possibles paral·lelismes. El cas de Tàrbena (Marina Baixa)

Número

Secció

Articles

Autors/ores

  • Joan-Lluís Monjo i Mascaró Grup d’Estudis Etnopoètics

Paraules clau:

Tàrbena, rondalla, narrador oral, dona, repertori narratiu

Publicat

30-07-2024

Resum

L’especialització dels estudis etnopoètics en un àmbit restringit, com pot ser una comunitat humana petita, permet l’assoliment d’uns objectius d’anàlisi més aprofundits. És aquest el cas del treball que s’ha dut a terme, que se centra en el patrimoni rondallístic d’una localitat valenciana (Tàrbena). Focalitzant l’estudi en la figura de la dona s’enriqueix la visió global del fenomen. Es constata el paper preponderant de la dona com a agent de transmissió de la rondalla, en general, i de la rondalla meravellosa, en particular. Es posa en evidència el predomini de la dona entre els narradors amb una major competència comunicativa i una major implicació emocional. Així, es posa de manifest l’existència d’un fons rondallístic en què la dona és la protagonista i encarna valors positius. Com que aquesta tipologia de rondalles sol ser més característica dels repertoris femenins, es comprova que les narradores populars són transmissores de valors progressistes a través de les rondalles. Alhora, contribueixen, també, a reforçar els valors patriarcals, ja que també són agents difusors de rondalles en què es condemnen les dones que s’aparten de les normes marcades per la societat.

Agències de suport

No

Referències

Aarne, Antti; Stith Thompson (1961): The types of the folktale. A classification and bibliography. Helsinki: Academia Scentiarum Fennica.
Belmont, Nicole (2001): «Filles persécutées, filles mutilées, femmes bannies». Dins Bianca Lechevalier; Helène Sybertz (dirs.): Les contes et le psychanalyse. Cerisy: Éditions in Press. Explorations psychanalytiques, p. 85-94.
Belmont, Nicole (2002): «Silence, mutisme et discrétion: l’itinéraire structurant des figures féminines dans les conte». Dins André Petitat (dir.): Contes: l’universel et le singulier. Lausanne: Payot. Sciences humaines, p. 177-186.
Bernat, Margalida (2001): «Si és nina, una filoa; si és nin, una espasa. Una lectura del femení a l’Aplec de Rondaies Mallorquines». Randa núm. 46: 105-130.
Boggs, Ralph S. (1930): Index of Spanish Folktales. Chicago: The University of Chicago.
Bru, Josiane; Carme Oriol (2012): «Pour une typologie des figures féminines des récits oraux traditionnels». Dins Camiño Noia (ed.): Imaxes de muller: representacion da feminidade en mitos, contos e lendas. Vigo: Universidade de Vigo, p. 239-261.
Camarena, Julio; Maxime Chevalier (1995): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Cuentos maravillosos. Madrid: Gredos.
Camarena, Julio; Maxime Chevalier (2003): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Cuentos-novela. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos.
Cardigos, Isabel D.; Paulo J. Correia (2015): Catálogo dos contos tradicionais portugueses, 2 vols. Faro: Universidade do Algarve/Edições Afrontamento.
Diéguez, M. Àngels et alii (1999): Rondalles de la Marina. Altea: Caixaltea/APA IBM Altea.
Fabre, Daniel; Jacques Lacroix (1974): La tradition orale du conte occitan. Les Pyrénées Audoises, vol. 1. Paris: PUF.
Gascó, Francesc (1999): Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià. Ontinyent: Ajuntament d’Ontinyent/Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.
Gascó, Francesc (2011): Rondalles de Beneixama. Alzira: Germania.
Gelabert, M. Magdalena (2017a): «La figura de la dona a l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover». Tesi doctoral. Universitat de les Illes Balears.
Gelabert, M. Magdalena (2017b): «El tractament de la dona com a pensadora en l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6: 75-96. DOI: 10.17345/elop201711-26.
Genette, Gérard (1987): Seuils. Paris: Éditions du Seuil.
Holbek, Bengt (1987): Interpretation of fairy tales: Danish folklore in a European petrspective. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
Jason, Heda (1977): Ethnopoetry. Form, content, function. Bonn: Linguistica Biblica Bonn.
Lavinio, Cristina (1993): La magia della fiaba tra oralità e scrittura. Firenze: La Nuova Italia.
Lebarbier, Micheline (1993): «La jeune fille sagace. Contes facétieux roumains». Cahiers de Littérature Orale núm. 34: 239-255.
Lorenzo, Antonio (1997): Cuentos anticlericales de tradición oral. Valladolid: Ámbito.
Lüthi, Max (2018) (1947): La fiaba popolare europea. Milano: Mursia.
Mariotti, Martine (1990): Marie Nicolas, Conteuse en Champsaur. Ais de Provença: Édisud/CNRS.


Monjo, Joan-Lluís
(2022).
El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). Recopilació, classificació i estudi,
Tesi doctoral. Universitat d’Alacant..

Oriol, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània.
Oriol, Carme (2016): Estudis de literatura popular. Història i mètodes. Barcelona / Palma: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Poggio Bracciolini, Giovanni F. (1978): Llibre de facècies. Palma: Moll.
RondCat: cercador de la rondalla catalana. Arxiu de Folklore. Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili <http://rondcat.arxiudefolklore.cat/> [data de consulta: novembre de 2023]
Sándor, István (1967): «The dramaturgy of tale-telling». Acta Ethnographica Academiae Scientiarum Hungaricae núm. 16: 305-338.
Sanfilippo, Marina (2017): «‘Nca, Signuri, si riccunta di Agatuzza: Agata Messia y otras narradoras sicilianas en las recopilaciones de Giuseppe Pitrè». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6: 75-96. DOI: 10.17345/elop201775-96.
Temporal, Josep (2014a): Rondalla meravellosa i filosofia. Una fonamentació antropologètica. Manacor: Món de llibres.
Temporal, Josep (2014b): «Notes programàtiques per a una valoració pedagògica de l’heroïna de la rondalla meravellosa». Dins Alexandre Bataller; Margalida Coll (eds.): Literatura oral i educació. Simbiosi i complicitats. Barcelona: Grup d’Estudis Etnopoètics/Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 177-186.
Tenèze, Marie-Louise (2004): Les contes merveilleux français, étude de leurs organisations narratives. Paris: Maisonneuve et Larose.
Uther, Hans-Jörg (2011): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography, 3 vols. Helsinki: Academia Scientiarum Fennica.
Valriu, Caterina (2008a): Paraula viva. Articles sobre literatura oral. Barcelona/Palma: Universitat de les Illes Balears/Institut d’Estudis Baleàrics/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Valriu, Caterina (2008b): «N’Espirafocs i Maria Entaulada: dues heroïnes entre Mallorca i l’Alguer». Dins Joan Borja; Joan Armangué (eds.): Folklore i Romanticisme. Els estudis etnopoètics de la Renaixença. Dolianova: Grafica del Parteolla, p. 99-107.
Verdú, Jordi R. (2001): A la vora de la llar. Alcoi: Marfil.
Verdú, Jordi R. (2006): Una nit prop del foc. Alcoi: Marfil.
Verdú, Jordi R. (2014): Això era una volta... Catarroja: Perifèric.
Verdú, Jordi R. (2015): El buscador de contes. Alzira: Bromera.
Verdú, Jordi R. (2017): I conte contat… Catarroja: Perifèric.
Verdú, Jordi R. (2018): Contalles de iaios i iaies. Picanya: El Bullent.
Verdú, Jordi R. (2020): Contes a la fresca. Altea: Aila.
Villalba, Laura (2014): «Adelaida Ferré i Gomis, folklorista. Edició. Catalogació i estudi del seu corpus rondallístic». Tesi doctoral, Universitat Rovira i Virgili.

Com citar

Heroïnes de rondalla i narradores orals, possibles paral·lelismes. El cas de Tàrbena (Marina Baixa). (2024). Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 13, 61-81. https://doi.org/10.17345/elop20243885

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Desenvolupat per

Darreres publicacions

Paraules clau

ARXIU DE FOLKLORE