La cova de la Dona i la dona, entre el mite i la realitat històrica

Número

Secció

Articles

Autors/ores

  • Francesc Xavier Llorca Ibi Universitat d’Alacant

Paraules clau:

dona, pirates, llegenda, sexualització, reescriptura

Publicat

30-07-2024

Resum

L’any 1929, el folklorista alteà Francesc Martínez presentà l’obra Llegendari valencià al concurs «Llegendari popular català», però l’obra va quedar inèdita fins a 1995. Entre les narracions que componien el volum hi havia «La cova de la Dona», una llegenda alteana en què s’explica el rapte i alliberament d’una jove pels pirates barbarescs. Cal dir que la història venia motivada per una cova vora mar de la Marina Baixa denominada cova de la Dona. Afortunadament, l’any 1947, «La cova de la Dona» aparegué en el tercer volum de Coses de la meua terra, de Francesc Martínez. Dos aspectes principals podem observar en la llegenda: l’amalgama entre realitat històrica i mite i el distint tractament entre la descripció del protagonista masculí (objectiva) i la descripció de la protagonista femenina (sexualitzada). Aquest tractament esbiaixat resulta més clar si el contrastem amb les reelaboracions contemporànies, com la sinopsi de la llegenda realitzada per Joan Borja (2005) i la versió que escriu Pilar Llorca (2018). Ambdues versions estan creades des d’uns paràmetres més concordes amb els temps actuals, en què la cosificació de la dona desapareix. L’anàlisi i contrast de les versions ens permeten veure com els sedassos ideològics modifiquen la presentació de les narracions tradicionals.

Agències de suport

No

Referències

Amades, Joan (1982 [1950]): Folklore de Catalunya. Rondallística. Biblioteca Perenne. Barcelona: Selecta.
Archer, Robert; Tono Fornés (2022): Veles i vents. El món de la mar en Ausiàs March. València: La Magrana.
Baldaquí, Josep Maria (1995): «Estudi introductori». Dins Francesc Martínez: Llegendari valencià. Alacant: Generalitat Valenciana / Institut de cultura «Juan Gil-Albert», p. 11-56.
Borja, Joan (2005): Llegendes del sud. Picanya: Edicions del Bullent.
Bueno, Aída (2021): Arte incómodo: Una esclava en venta de José Jiménez Aranda (h. 1897). Madrid: Museo del Prado. <https://www.museodelprado.es/actualidad/multimedia/arte-incomodo-una-esclava-en-venta-de-jose/ec6b955e-c616-49d8-c750-330327730c5a> [data de consulta: 3 de gener de 2023].
Cuadrada, Coral (2001): La Mediterrània, cruïlla de mercaders. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.
Diez, José Luis; Javier Barón (2007), El siglo xix en el Prado. Madrid: Museo Nacional del Prado. <https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/una-esclava-en-venta/b3518d0b-99c8-4955-9fdf-a9ad2ac19f7b> [data de consulta: 30 de desembre de 2022].
Escolano, Gaspar; Juan Bautista Perales (1878): Historia general de Valencia. València: Terraza, Aliena y Compañía. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, 2006.
Furió, Antoni (2001): Història del País Valencià. València: Tres i Quatre.
Hinojosa, José (2000): Esclavos, nobles y corsarios en el Alicante medieval. Alacant: Universitat d’Alacant.
Llorca, Pilar (2018): «La cova de la Dona». Dins Jaume Fuster: Parc Natural de la Serra Gelada. Les llums de l’abisme. València: Jardí Botànic de la Universitat de València.
Llorens, Ramón (1983): Diccionario de Altea y sus cosas. Altea: Ediciones Altea.
Martí, Joaquín (1991); Les Ordinacions de la costa marítima del regne de València (1673). València: IIFV / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Martínez, Francesc (1987 [1947]): Coses de la meua terra iii. Altea: Revista Altea / Ajuntament d’Altea.
Martínez, Francesc (1995): Llegendari valencià. Textos universitaris. Alacant: Generalitat Valenciana / Institut de cultura «Juan Gil-Albert».
Viciana, Martí de (1564-1566): Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. Barcelona: Casa de Pablo Cortey, 3 vols.

Com citar

La cova de la Dona i la dona, entre el mite i la realitat històrica. (2024). Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 13, 46-60. https://doi.org/10.17345/elop20243884

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Desenvolupat per

Darreres publicacions

Paraules clau

ARXIU DE FOLKLORE