Reescriptures del mite de la dona d’aigua en la cançó contemporània
Número
Secció
Paraules clau:
mite, reescriptures, cançó, dona d’aigua, folklore
Publicat
Resum
El mite de la dona d’aigua és una part essencial del nostre patrimoni etnopoètic. Arreu dels Països Catalans trobem llegendes sobre aquests éssers fantàstics, també anomenades encantades, goges, nimfes o fades. L’aigua hi és vista com un element generador de vida i, per tant, associat a la fertilitat, l’exuberància, el misteri i la sensualitat. Les dones d’aigua són d’una gran bellesa i guarden tresors meravellosos, però també poden ser perilloses per als humans. El mite ha arribat a l’actualitat en múltiples versions i ha sigut incorporat a la literatura per autors com Jacint Verdaguer, Josep Sebastià Pons, Miquel Costa i Llobera o Miquel Martí i Pol. A partir dels anys seixanta, en l’àmbit de la cançó, trobem adaptacions d’aquests textos fetes per cantautors com Teresa Rebull, Maria del Mar Bonet o Marala. Paral·lelament, grups de folk com Xaloc Música o Nou Romancer han musicat les rondalles tradicionals en què apareixen aquests éssers. En els darrers anys, tanmateix, és quan sorgeixen reescriptures més lliures del mite, que han fet grups com La Gossa Sorda, Clara Peya o Txell Sota, i que hi aporten una visió feminista en què aquesta criatura és vista com un exemple de dona lluitadora, lliure i empoderada.
Agències de suport
- Universitat de València
Llicència
Drets d'autor (c) 2024 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Amades, Joan (2001): Costumari català: el curs de l’any, vol. iv. Barcelona: Salvat.
Bolufer, Salvador et alii. (2014): «Dona d’aigua». Dins La polseguera [CD]. Tavernes Blanques: Maldito Records <https://www.viasona.cat/grup/la-gossa-sorda/la-polseguera/dona-daigua> [data de consulta: gener de 2022].
Borja, Joan (2018): «Dones d’aigua». AlicantePlaza (3 de febrer de 2018) <https://alicanteplaza.es/dones-daigua> [data de consulta: gener de 2022].
Català, Víctor (2009): Solitud. Barcelona: Edicions 62.
Costa i Llobera, Miquel (1980): «Cançó de na Ruixa-mantells». Dins Maria del Mar Bonet: Jardí tancat [CD]. Barcelona: Ariola <https://www.viasona.cat/grup/maria-del-mar-bonet/jardi-tancat/canco-de-na-ruixa-mantells> [data de consulta: gener de 2022].
Costa i Llobera, Miquel (2015): «La font». Dins Aucell Cantaire: Poetes [CD]. Autoedició <https://www.viasona.cat/grup/aucell-cantaire/poetes/la-font> [data de consulta: gener de 2022].
Genette, Gerard (1989): Palimpsestos. La literatura en segundo grado. Madrid: Taurus.
Gheerbrant, Alain; Jean Chevalier (1997): «Nymphes». Dins Dictionnaire des symboles. París: Bouquins, p. 682.
Grimal, Pierre (2009): «Nàiades». Dins Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, p. 377.
Isaac, Joan (2008): «Dona d’aigua». Dins La vida al sol [CD]. Barcelona: Discmedi.
Llull, Carles (2000): «La ciutat dels moixos». Dins Nou Romancer: El lladre de les taronges [CD]. Palma de Mallorca: Blau <https://www.viasona.cat/grup/xaloc/camins-i-rondalles/la-dona-d-aigua> [data de consulta: gener de 2022].
López i Sastre, M. Pilar (1997): «La dona d’aigua». Dins Xaloc Música: Camins i rondalles [CD]. Bunyola: Ona Digital <https://www.viasona.cat/grup/xaloc/camins-i-rondalles/la-dona-d-aigua> [data de consulta: gener de 2022].
Morel, Corinne (2009): «Nymphes». Dins Dictionnaire des symboles, mythes et croyances. Paris: Archipoche, p. 112.
Peya, Clara (2017): «Oceanes». Dins Oceanes [CD]. Terrassa: Temps Record <https://www.viasona.cat/grup/clara-peya/oceanes> [data de consulta: gener de 2022].
Planas, Xevi (2012): «Joan Fuster i la Nova Cançó». Dins Ferran Carbó (ed.): Joan Fuster i la música. València: PUV, p. 23-33.
Rajewsky, Irina O. (2005): «Intermediality, Intertextuality, and Remediation: A Literary Perspective on Intermediality». Intermedialités núm. 6 (tardor): 43-64.
Renau, Xavier (1986): La dona d’aigua. El mite de la nimfa dels gorgs interpretat de nou. Barcelona: AltaFulla.
Rocas, Júlia (2022): «Orígens i influències culturals de la figura de la Dona d’aigua». Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna núm. 20: 89-111.
Sebastià Pons, Josep (2004): «Dona d’aigua». Dins Teresa Rebull: Cançons 1969-1992 [CD]. Castellar del Vallès: Nord Sud <https://www.viasona.cat/grup/teresa-rebull/cancons-1969-1992/dona-daigua> [data de consulta: gener de 2022].
Sota, Txell (2022): «Dones d’aigua». Dins Amor casa [CD]. Barcelona: Rocket Music <https://www.viasona.cat/grup/txell-sota/amor-casa/dones-daigua> [data de consulta: gener de 2022].
Wolf, Werner (2015): «Literature and Music: Theory». Dins: Gabriele Rippl (ed.): Handbook of Intermediality: Literature - Image - Sound – Music. Berlín, Múnic, Boston: De Gruyter, p. 459-474.
Xeic! (2013): «Dona d’aigua dolça». Dins Batecs [CD]. Autoedició <https://www.viasona.cat/grup/xeic/batecs/dona-daigua-dolca> [data de consulta: gener de 2022].
