La veu de les ones: dones, folklore i escriptura
Número
Secció
Paraules clau:
folklore, Despentes, Simó, Cabrera, Marçal, Riera, crítica literària feminista
Publicat
Resum
Aquest estudi recorre textos assagístics, poètics i narratius d’algunes autores contemporànies, Virginie Despentes, Isabel-Clara Simó, Maria Cabrera, Maria Mercè Marçal i Carme Riera, des del marc de la crítica literària feminista, les fases de la qual, enumerades per Julia Kristeva el 1986, s’hi manifesten de manera simultània. En efecte, analitzem la visió que tenen Despentes i Simó de les imatges tradicionals de les dones en el marc dels discursos culturals actuals, com ara el cinema i la literatura; explorem el concepte d’autoria segons Cabrera i Marçal i analitzem, des de la ginocrítica, la seua recerca d’una genealogia femenina, literària però també quotidiana, com a font d’inspiració per trobar la pròpia veu lírica; finalment, escoltem, gràcies a Riera, la veu de la sirena que ressona entre els ones del mar, on, convertida en escuma pel desamor de l’estimat, conta la seua vertadera història en primera persona i subverteix la versió que Andersen en va fer en el relat «La donzelleta de la mar». Les figures del folklore tradicional, bé a través de l’imaginari col·lectiu o reelaborades en personatges literaris, són font d’inspiració per a les tres autores estudiades, que se serveixen del poder evocador de l’etnopoètica per desautoritzar les definicions tradicionalment imposades sobre les dones.
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2024 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Cabré, M. Àngels (2022): La lluita necessària. Retrat dels feminismes avui. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Cabrera, Maria (2018): «Tota la vergonya, als mugrons, de ser innocent». Dins Virginie Despentes: Teoria King Kong. Barcelona: L’Altra Editorial, p. 9-18.
Cliff, Michelle (1979): «The Resonance of Interruption». Chrysalis: A Magazine of Women’s Culture núm. 8: 29–37.
Despentes, Virginie (2018): Teoria King Kong. Barcelona: L’Altra Editorial.
Federici, Silvia (2020): Bruixes, caça de bruixes i dones. Traducció de Marta Pera. Barcelona: Tigre de Paper.
Ferrando, Mireia (2020): «D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per la sirena». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 9: 51–63. DOI: 10.17345/elop202051-63.
Francés, M. Àngels (2012): «Sota el signe del drac i Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal: la recuperació d’una genealogia femenina». Dins Fabrice Corrons; Sandrine Ribes (ed.): Lire-llegir Maria-Mercè Marçal à propòs de-sobre Bruixa de dol. Montpellier: Trabucaire, p. 127-141.
Francés, M. Àngels (2018): «La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda». Dins Manuel Pérez Saldanya; Rafael Roca Ricart (ed.): Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes / From Manuscript to Digital World. Studies of Catalan Language and literatura. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, p. 216-227.
García, Macarena (2021): Enseñando a sentir: repertorios éticos en la ficción infantil. Santiago de Chile: Editorial ebooks Patagonia / Ediciones Metales Pesados.
Gilbert, Sandra M.; Susan Gubar (2000): The Madwoman in the Attic: The Woman Writer and the Nineteenth-Century Literary Imagination. New Haven: Yale University Press.
Godayol, Pilar (2008): «Entre Atenea i la Medusa: les mares literàries de Maria Mercè Marçal». Reduccions núm. 89-90: 190-206.
Kristeva, Julia (1986): «Women’s time». Dins Toril Moi (ed.): The Kristeva Reader. Oxford: Blackwell.
Marçal, Maria Mercè (1989): Llengua abolida (1973-1988). València: Poesia 3 i 4.
Marçal, Maria Mercè (2004): Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona: Proa.
McRobbie, Angela (2004): «Post-feminism and Popular Culture». Feminist Media Studies vol. 4 núm. 3: 255-264.
Mills, Sara; Pearce Lynne (1996): Feminist Readings. Feminists Reading. Hemel Hempstead: T. J. Press (Padstow) Ltd.
Moi, Toril (1995): Teoría literaria feminista. Madrid: Cátedra.
Montero, Anna (2008): «La triple lluna i el mirall. Cau de llunes i Bruixa de dol». Reduccions núm. 89-90: 230-240.
Morris, Pam (1993): Literature and Feminism. Oxford / Cambridge: Blackwell.
Palau, Montserrat (2017): «La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6: 45-60. DOI: 10.17345/elop201745-60.
Riera, Carme (2015): La veu de la sirena. Barcelona: Edicions 62.
Russ, Joanna (2022): Com destruir l’escriptura de les dones. Traducció de Míriam Cano. Barcelona: Raig Verd.
Simó, Isabel-Clara (2009): «El sexe de les dones (perdó per la redundància)». Dins Laia Climent; Marina López (eds.): Bruixes, histèriques i assassines. Una passejada per la maldat femenina. València: Tres i Quatre, p. 91-102.
