La narració oral professional: una proposta d’anàlisi des de l’etnopoètica

Número

Secció

Articles

Autors/ores

  • Tània Muñoz Marzá Universitat Rovira i Virgili

Paraules clau:

narració oral, etnopoètica, comunicació artística, repertori, públic

Publicat

22-12-2021 — Actualitzat el 21-01-2022

Resum

La narració oral professional és una disciplina escènica que consisteix a explicar històries de viva veu a un públic. Aquest ofici artístic conviu amb la narració oral espontània i quotidiana i ha desenvolupat uns trets concrets en els darrers anys. L’article proposa la utilització de les darreres aportacions en els àmbits del folklore i l’etnopoètica com a marc interpretatiu adient per a l’estudi de la narració oral professional. En aquest sentit estudiem la relació entre la narració oral professional i el folklore entès com a comunicació artística en un grup petit i l’etnopoètica com a branca del folklore que estudia l’art verbal. A continuació, examinem el repertori dels narradors orals professionals en funció del sistema de gèneres i la relació entre l’artista i el públic. Aquesta anàlisi indica que el repertori dels narradors és molt variat. D’altra banda, s’adverteix que la relació amb el públic és un dels factors determinants en la tria d’un gènere o relat. Finalment, analitzem el treball artístic que es realitza amb aquest repertori, especialment pel que fa a la relació entre oralitat i escriptura.

Descàrregues

Agències de suport

No

Referències

ABRAHAMS, Roger D. (1976): «The Complex Relations of Simple Forms». Dins Dan Ben-Amos (ed.): Folklore Genres. Austin: University of Texas Press, p. 193-214.

[ATU] UTHER, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. FFC 284, 285, 286. Helsinki: Suomalainen Tedeakatemia.

BASCOM, William (1954): «Four functions of folklore». Journal of American Folklore núm. 67 (abril-juny 1954): 333-349 [reimprès a Dundes, Alan (ed.) (1965): The study of folklore. London: Prentice-Hall, pp. 279-298].

BAUMAN, Richard (1975): «Verbal Art as Performance». American Anthropologist núm. 2 (juny 1975): 290-311.

BEN AMOS, Dan (1971): «Toward a Definition of Folklore in Context». Journal of American Folklore núm. 331 (gener-març 1971): 3-15.

BEN AMOS, Dan (1993): «“Context” in Context». Western Folklore: Theorizing Folklore: Toward New perspectives on the Politics of Culture vol. 52, núm. 2/4 (abril-octubre 1993): 209-226.

BRUNO, Pep (2021): «Qué cuentan las narradoras y narradores contemporáneos». Web personal https://www.pepbruno.com/index.php?option=com_con-tent&view=article&id=1724:que-cuentan-los-narradores-y-narradoras-con-temporaneos&catid=45&lang=es&Itemid=69 [data de consulta: juny de 2021].

CADAVAL, Quico (2013): «Prólogo». Dins José Campanari: El anfitrión, el cocinero y el arte de contar historias de viva voz. Guadalajara: Palabras del Candil.

DÉGH, Linda (1995): Narratives in society: A performer-Centered Study of Narration. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

DORSON, Richard M. (ed.) (1972): Folklore and folklife. An introduction. Chicago/ London: The University of Chicago Press.

GARZÓN, Francisco (1995): Teoría y técnica de la narración oral escénica. Madrid: Laura Avilés.

HAVELOCK, Erick A. (1996): «La teoría especial de la escritura griega». Dins Erick Havelock: La musa aprende a escribir. Barcelona: Editorial Paidós.

JASON, Heda (1975): Ethnopoetics. A multilingual terminology. Jerusalem: Israel Ethnografic Society.

JASON, Heda (1977): Ethnopoetry: form, content, function. Forum Theologiae Linguisticae 11. Bonn: Linguistica Biblica.

ORIOL, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Col·lecció Antines 3. Valls: Cossetània Edicions.

ORIOL, Carme (2007): «El romanç “L’Escriveta” en el folklore i en la literatura». Dins Jaume Guiscafrè ;CaterinaValriu (eds.): La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència. Palma/Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Universitat de les Illes Balears, p. 9-25.

ORIOL, Carme (2017): «Cuentos populares con protagonistas activas. La cara más desconocida de la tradición». Dins Marina Sanfilippo; Helena Guzmán García; Ana I. Zamorano (eds.): Mujeres de palabra: género y narración oral en voz femenina. Madrid: UNED, p. 17-32.

ORIOL, Carme; SAMPER, Emili (eds.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep Maria Pujol. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.

ONG, Walter (1982): Oralidad y escritura: Tecnologías de la palabra. México: Fondo

de Cultura Económica.

PAZÓ, Cándido (2006): «Narración oral y teatro en Galicia». ADE teatro: Revista de la Asociación de Directores de Escena en España núm. 112 (octubre): 230- 233.

PUJOL, Josep Maria (2013): «Del(s) folklore(s) al folklore de la comunicació interactiva». Dins Caterina Valriu; Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics: competència i actuació. Dolianova: Grafica del Parteolla, p. 91-116. [Inclòs dins Carme Oriol; Emili Samper (eds.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep Maria Pujol. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, p. 79- 96].

RYAN, Patrick (2008): «The Storyteller in Context: Storyteller Identity and Storytelling Experience». Storytelling, Self, Society núm. 2 (maig-agost 2008): 64-87.

SALE, Maggie (1992): «Call and Response as Critical Method: African-American Oral Traditions and Beloved». African American Review vol. 26, núm 1 (març- juny 1992): 41-50.

SANFILIPPO, Marina (2007): El renacimiento de la narración oral en España e Italia (1985-2005). Madrid: Fundación Universitaria Española.

SANFILIPPO, Marina (2014): «Memoria, imágenes y escrituras en la elaboración de un cuento oral». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LXIX/I (gener-juny 2014): 171-187.

SOBOL, Joseph (2019): «Adaptive Occasions: Synchronic Correlatives in Traditional Folktale Adaptation». The Journal of American Folklore núm. 525 (juliol 2019): 310-325.

THOMPSON, Stith (1932-36): Motif-Index of Folk Literature. 6 vols. Bloomington: Indiana University Press.

VALRIU, Caterina (2008): «La rondalla». Dins Paraula viva. Articles sobre literatura oral. Barcelona/Palma: Edicions UIB / Institut d’Estudis Baleàrics / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 17-95.

VIOLANT, Ramona (1990): La rondalla i la llegenda. Contribució a l’estudi de la literatura folklòrica catalana. Barcelona: Alta Fulla.

WILSON, Michael (2006): Storytelling and theatre. Contemporary Storytellers and their Art. Hampshire: Palgrave Macmillan.

Com citar

Muñoz Marzá, T. (2022). La narració oral professional: una proposta d’anàlisi des de l’etnopoètica. Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 10, 101-117. https://doi.org/10.17345/elop2021101-117 (Original work published 2021)

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Metrics

315
350
665

Desenvolupat per

Darreres publicacions

Paraules clau

ARXIU DE FOLKLORE