La narració oral professional: una proposta d’anàlisi des de l’etnopoètica
Número
Secció
Paraules clau:
narració oral, etnopoètica, comunicació artística, repertori, públic
Publicat
Resum
La narració oral professional és una disciplina escènica que consisteix a explicar històries de viva veu a un públic. Aquest ofici artístic conviu amb la narració oral espontània i quotidiana i ha desenvolupat uns trets concrets en els darrers anys. L’article proposa la utilització de les darreres aportacions en els àmbits del folklore i l’etnopoètica com a marc interpretatiu adient per a l’estudi de la narració oral professional. En aquest sentit estudiem la relació entre la narració oral professional i el folklore entès com a comunicació artística en un grup petit i l’etnopoètica com a branca del folklore que estudia l’art verbal. A continuació, examinem el repertori dels narradors orals professionals en funció del sistema de gèneres i la relació entre l’artista i el públic. Aquesta anàlisi indica que el repertori dels narradors és molt variat. D’altra banda, s’adverteix que la relació amb el públic és un dels factors determinants en la tria d’un gènere o relat. Finalment, analitzem el treball artístic que es realitza amb aquest repertori, especialment pel que fa a la relació entre oralitat i escriptura.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
ABRAHAMS, Roger D. (1976): «The Complex Relations of Simple Forms». Dins Dan Ben-Amos (ed.): Folklore Genres. Austin: University of Texas Press, p. 193-214.
[ATU] UTHER, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. FFC 284, 285, 286. Helsinki: Suomalainen Tedeakatemia.
BASCOM, William (1954): «Four functions of folklore». Journal of American Folklore núm. 67 (abril-juny 1954): 333-349 [reimprès a Dundes, Alan (ed.) (1965): The study of folklore. London: Prentice-Hall, pp. 279-298].
BAUMAN, Richard (1975): «Verbal Art as Performance». American Anthropologist núm. 2 (juny 1975): 290-311.
BEN AMOS, Dan (1971): «Toward a Definition of Folklore in Context». Journal of American Folklore núm. 331 (gener-març 1971): 3-15.
BEN AMOS, Dan (1993): «“Context” in Context». Western Folklore: Theorizing Folklore: Toward New perspectives on the Politics of Culture vol. 52, núm. 2/4 (abril-octubre 1993): 209-226.
BRUNO, Pep (2021): «Qué cuentan las narradoras y narradores contemporáneos». Web personal https://www.pepbruno.com/index.php?option=com_con-tent&view=article&id=1724:que-cuentan-los-narradores-y-narradoras-con-temporaneos&catid=45&lang=es&Itemid=69 [data de consulta: juny de 2021].
CADAVAL, Quico (2013): «Prólogo». Dins José Campanari: El anfitrión, el cocinero y el arte de contar historias de viva voz. Guadalajara: Palabras del Candil.
DÉGH, Linda (1995): Narratives in society: A performer-Centered Study of Narration. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
DORSON, Richard M. (ed.) (1972): Folklore and folklife. An introduction. Chicago/ London: The University of Chicago Press.
GARZÓN, Francisco (1995): Teoría y técnica de la narración oral escénica. Madrid: Laura Avilés.
HAVELOCK, Erick A. (1996): «La teoría especial de la escritura griega». Dins Erick Havelock: La musa aprende a escribir. Barcelona: Editorial Paidós.
JASON, Heda (1975): Ethnopoetics. A multilingual terminology. Jerusalem: Israel Ethnografic Society.
JASON, Heda (1977): Ethnopoetry: form, content, function. Forum Theologiae Linguisticae 11. Bonn: Linguistica Biblica.
ORIOL, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Col·lecció Antines 3. Valls: Cossetània Edicions.
ORIOL, Carme (2007): «El romanç “L’Escriveta” en el folklore i en la literatura». Dins Jaume Guiscafrè ;CaterinaValriu (eds.): La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència. Palma/Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Universitat de les Illes Balears, p. 9-25.
ORIOL, Carme (2017): «Cuentos populares con protagonistas activas. La cara más desconocida de la tradición». Dins Marina Sanfilippo; Helena Guzmán García; Ana I. Zamorano (eds.): Mujeres de palabra: género y narración oral en voz femenina. Madrid: UNED, p. 17-32.
ORIOL, Carme; SAMPER, Emili (eds.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep Maria Pujol. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.
ONG, Walter (1982): Oralidad y escritura: Tecnologías de la palabra. México: Fondo
de Cultura Económica.
PAZÓ, Cándido (2006): «Narración oral y teatro en Galicia». ADE teatro: Revista de la Asociación de Directores de Escena en España núm. 112 (octubre): 230- 233.
PUJOL, Josep Maria (2013): «Del(s) folklore(s) al folklore de la comunicació interactiva». Dins Caterina Valriu; Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics: competència i actuació. Dolianova: Grafica del Parteolla, p. 91-116. [Inclòs dins Carme Oriol; Emili Samper (eds.) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep Maria Pujol. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, p. 79- 96].
RYAN, Patrick (2008): «The Storyteller in Context: Storyteller Identity and Storytelling Experience». Storytelling, Self, Society núm. 2 (maig-agost 2008): 64-87.
SALE, Maggie (1992): «Call and Response as Critical Method: African-American Oral Traditions and Beloved». African American Review vol. 26, núm 1 (març- juny 1992): 41-50.
SANFILIPPO, Marina (2007): El renacimiento de la narración oral en España e Italia (1985-2005). Madrid: Fundación Universitaria Española.
SANFILIPPO, Marina (2014): «Memoria, imágenes y escrituras en la elaboración de un cuento oral». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LXIX/I (gener-juny 2014): 171-187.
SOBOL, Joseph (2019): «Adaptive Occasions: Synchronic Correlatives in Traditional Folktale Adaptation». The Journal of American Folklore núm. 525 (juliol 2019): 310-325.
THOMPSON, Stith (1932-36): Motif-Index of Folk Literature. 6 vols. Bloomington: Indiana University Press.
VALRIU, Caterina (2008): «La rondalla». Dins Paraula viva. Articles sobre literatura oral. Barcelona/Palma: Edicions UIB / Institut d’Estudis Baleàrics / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 17-95.
VIOLANT, Ramona (1990): La rondalla i la llegenda. Contribució a l’estudi de la literatura folklòrica catalana. Barcelona: Alta Fulla.
WILSON, Michael (2006): Storytelling and theatre. Contemporary Storytellers and their Art. Hampshire: Palgrave Macmillan.
