El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria

Autors/ores

  • Gema Lasarte Leonet Euskal Herriko Unibertsitatea
  • María Teresa Vizcarra Morales Euskal Herriko Unibertsitatea
  • Andrea Perales-Fernández-de-Gamboa Euskal Herriko Unibertsitatea
  • Ana Isabel Ugalde Gorostiza Euskal Herriko Unibertsitatea

DOI:

https://doi.org/10.17345/elop202177-99

Paraules clau:

género, bertsolarismo, empoderamiento, mujeres, gènere, bertsolarisme, empoderament, dones

Resum

A comienzos del siglo XX, salvo raras excepciones, se conocían mujeres versolaris en el mundo del bertsolarismo. Datos de 2014 confirman que son mujeres el 48% de las participantes en escuelas infantiles de bertso, el 26% de las inscritas en las escuelas de adultos y el 20% de las presentes en la plaza. En un siglo ha cambiado radicalmente la presencia de las mujeres en el bertsolarismo. Este artículo incide en los factores que han llevado a estas versolaris del silencio a cantar con una voz propia. Los motivos principales de estos cambios son la creación de la Asociación de Amigos del Bertsolarismo, el desarrollo de las escuelas de bertsos y el feminismo. Investigamos las iniciativas de estas versolaris y consideramos varias estrategias iniciadas por la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos del Bertsolarismo. Las mujeres están movilizando un área masculina desde hace 200 años. Lo más notable es que en las últimas tres décadas, por iniciativa de las versolaris o por influencia de la Comisión de Género perteneciente a la Asociación de Amigos de Bertsolarismo, las versolaris están visibilizándose y empoderándose. Usamos el método cualitativo para esta investigación por medio de las entrevistas, y así se recogen 25 voces representativas de ese proceso de empoderamiento.

***

A començaments del segle XX, excepte rares excepcions, es coneixien dones bertsolaris al món del bertsolarisme. Dades de 2014 confirmen que són dones el 48% de les participants en escoles infantils de vers, el 26% de les inscrites a les escoles d’adults i el 20% de les presents a la plaça. En un segle ha canviat radicalment la presència de les dones en el bertsolarisme. Aquest article incideix en els factors que han portat a aquestes bertsolaris del silenci a cantar amb una veu pròpia. Els motius principals d’aquests canvis són la creació de l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, el desenvolupament de les escoles de bertsos i el feminisme. Investiguem les iniciatives d’aquestes bertsolaris i considerem diverses estratègies iniciades per la Comissió de Gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme. Les dones estan mobilitzant una àrea masculina des de fa 200 anys. El més notable és que en les últimes tres dècades, per iniciativa de les bertsolaris o per influència de la Comissió de gènere pertanyent a l’Associació d’Amics del Bertsolarisme, les bertsolaris estan fent-se visibles i s’empoderen. Fem servir el mètode qualitatiu per a aquesta investigació per mitjà de les entrevistes, i així es recullen 25 veus representatives d’aquest procés d’empoderament.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

AGIRRE, Lorea (2010): «Zapia eta txapela Emakume bertsolariak tradizioarekin negoziatzen eta eredu berria sortzen. Negoziazioak eta disonantziak: mututasunetik emulaziora, eta emulaziotik ahots propiora». Trabajo Fin de Máster UPV/ EHU. http://bdb.bertsozale.eus/uploads/edukiak/ liburutegia/2010%20Lorea%20Agirre-zapia%20eta%20txapela. pdf [Última consulta: junio 2021]

AIERDI, Xabier (2007): Bertsolaritza tradizio modernoa. Bilbo: UPV/EHU.

ALBERDI, Uxue (2014): «Gorputzak, gorpuzkerak eta gorputzaldiak. Bertsolaritzan». En Gema Lasarte y Amaia Alvarez Uria (eds.) Gorputza eta generoa: Teoria didaktika eta esperientziak. Eibar: UEU, p. 145-156.

ARTETXE, Miren (2020): «Ipar Euskal Herriko bertso-eskoletako gazteen hizkuntza ibilbideak. Gazte identitateak, hizkuntza mudantzak eta ligitimazio prozesuak». Tesis Doctoral UPV/ EHU https://addi.ehu.es/ handle/10810/45422 [Última consulta: junio 2021]

AUBERT, Adriana; Carme GARCÍA; Sandra RACIONERO (2009): «El aprendizaje dia- lógico». Cultura y Educación 21(2): 129-139.

BARANDIARAN, Alberto (2011): Beste larogei urtian. Donostia: Euskal Herriko Bertsozale Elkartea.

BARBOUR, Rosaline (2013): Los Grupos de discusión en la Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.

BEGIRISTAIN, Edurne (2011): «El bertsolarismo, en el camino de la igualdad». Emakunde 81: 2.

BOGDAN, Robert; Sari K. BIKLEN (1982): Qualitative research for education: an introduction to theory and methods. London: Allyn and Bacon.

COFFEY, Amanda; Paul ATKINSON (2003): Encontrar sentido a los datos cualitativos. Medellin: Contus.

COLÁS, Maria Pilar; Leonor BUENDÍA (1992): La investigación educativa. Sevilla: Alfar.

ERKIAGA, Nere (2008): «Genero ikuspegia bertsolaritzaren mugimendu barruan». Trabajo de máster, Partaidetza eta Komunitate Garapen Masterra, UPV/ EHU https://bdb.bertsozale.eus/uploads/liburutegia/xdz5_ld_000699.pdf [Última consulta: junio 2021]

FLICK, Uwe (2014): El diseño de la Investigación. Madrid: Morata.

GARATE, Miren (2021): «Feminismoaz gogoeta, bertso eskola moldean». Berria, 2021/08/24 https://www.berria.eus/paperekoa/2016/040/001/2021-07-24/feminismoaz-gogoeta-bertso-eskola-moldean.htm [Última consulta: junio 2021]

GARZIA, Joxerra (2012): Bertsolaritza. Donostia: Basque Institute.

GARZIA, Joxerra; Jon SARASUA; Andoni EGAÑA (2001): Bat bateko bertsolaritza.

Gakoak eta azterbideak. Donostia: Bertsozale Elkartea.

GOETZ, Judith; Margaret LACOMPTE (1988): Etnografía y diseño cualitativo en investigación educativa. Madrid: Morata.

GONZÁLEZ ABRISKETA, Olatz (2013): «Cuerpos desplazados. Género, deporte, y protagonismo cultural en la plaza vasca». Revista de Antropología Iberoamericana 8(1): 83-110.

GÓMEZ-URDA, Félix (2021): «Una canción sin género: Notas sobre performatividad y agencia en los bertsos de Maialen Lujanbio». AusArt, 9 (1): 197-209.

GOROSTIZA, Ana Isabel, et alii (2020): «Mujeres vascas improvisadoras: las bertsolaris del mundo tradicional (siglos XV-XIX)». Arenal. Revista de historia de las mujeres 27(1): 141-172. http://dx.doi.org/10.30827/arenal.v27i1.5990

GREIMAS, Aljirdas Julius (1983): La semiótica del texto, ejercicios y prácticas. Madrid: Gredos.

HABERMAS, Jürgen (1994): Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Cátedra.

HERNÁNDEZ, Jone Miren (2006): «Emakume bertsolariak: ahozkatu gabeko identitatea». Kobie: antropologia cultural 12 (2006): 61-70.

HERNÁNDEZ, Jone Miren (2014): «Emakume bertsolariak: bertsotik bertsora, hanka puntetan». En Gema Lasarte y Amaia Alvarez Uria (eds.) Gorputza eta generoa: Teoria didaktika eta esperientziak. Eibar: UEU, p. 37-48.

HERNÁNDEZ, Jone Miren (2019): «Algunas instrucciones para abrir la caja negra del conocimiento feminista». Disparidades 74 (1) https://doi.org/10.3989/dra.2019.01.002.03

IBARGUREN, Leire (2009): «Nolako umorea egin nahi dugu emakumeok arte eszenikoetan?» Trabajo de Fin de Máster UPV/ EHU http://bdb.bertsozale.eus/ uploads/edukiak/liburutegia/2009%20Leire%20Ibarguren-Emakumeak%20 oholtza%20eta%20umorea.pdf [Última consulta: junio 2021]

KABEER, Nalia (1999): «Resources, agency, achievements: reflections and measurements of women empowerment». Development and Change 30(3): 435- 464.

LARRAÑAGA ARRIOLA, Julen (2013): Jolas sakona: Txapelketaren prozesu errituala eta bertsolariaren arrazoi sortzailea XXI mendeko agoran. Bilbo: EHU/UPV http:// www.euskara.euskadi.net/appcont/tesisDoctoral/PDFak/Jexux_Larranaga_ TESIA.pdf [Última consulta: junio 2021]

LARRAÑAGA, Carmen (1994): «Bertsolarismo: Habitat de la masculinidad». Bitarte: revista cuatrimestral de humanidades 4: 29-50.

LARRAÑAGA, Carmen (1995): «El Bertsolarismo: una tradición oral transitada por el género-sexo». Cuadernos de Sección. Historia y Geografía 23: 405-425.

LARRAÑAGA, Carmen (1997): «Del bertsolarismo silenciado». Jentilbaratz 6: 57-73 https://www. eusko-ikaskuntza.eus/es/publicaciones/del-bertsolarismo-silenciado/art- 9791/ [Última consulta: julio 2021]

LARRAÑAGA, Carmen (2000): «Teatralidad y poética alternativas: El bersolarismo y las mujeres». En Iris M. Zavala (ed.): Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca). Barcelona: Anthropos vol. 6, p. 399-424.

LASA OTEIZA, Zaira (2010): «Bertsolaria ez da bertsolaria jaiotzen, izatera iristen da. Emakumearen ibilbide bertsolaritzan (1980-2009)». Trabajo de Fin de Máster UPV/ EHU.

LEKUONA, Manuel (1974): «El Bertsolarismo, idazlan guztiak. Ahozko literatura». Kardaberaz bilduma 22: 43-73.

LIMON, Maria Rosario; Juan Antonio CRESPO (2002): Grupos de debate para mayores. Guía práctica para animadores. Madrild: Narcea.

MCMILLAN, James H.; Sally SCHUMACHER (2005): Investigación educativa: una introducción conceptual. Madrid: Pearson.

MITXELENA, Koldo (1988): Historia de la literatura vasca. Donostia: Erein http://www.criticalimprov.com/article/view/939/1610 [Última consulta: junio 2021]

MURGUIALDAY, Clara (2013): Reflexiones feministas sobre el empoderamiento de las mujeres. Barcelona: Cooperació https://cooperaccio.org/wp-content/uplo- ads/2014/03/Empoderamiento_Cast_web.pdf [Última consulta: julio 2021]

RAPLEY, Tim (2014): Los análisis de la conversación, del discurso y de documentos en Investigación Cualitativa. Madrid: Morata.

REKALDE, Itziar; María Teresa VIZCARRA; Ana María MACAZAGA (2011): «La aventura de investigar. Una experiencia de investigación-acción participativa». Aula Abierta, 39(1): 93-103.

REKALDE, Itziar; María Teresa VIZCARRA; Ana María MACAZAGA (2014): «La observación como estrategia de investigación para construir contextos de aprendizaje y fomentar procesos participativos». Educación XX1 17(1):199-220.

RODRÍGUEZ, Gregorio; Javier GIL; Eduardo GARCÍA (1996): Análisis de los datos cualitativos asistidos por ordenador: Aguad y Nudist. Barcelona: PPU.

ROWLANDS, Jo (1997): Questioning Empoverment. Oxford: Oxfman Publications.

SHOWALTER, Elaine (1983): A Literature of Their Own, British Women Novelists from Brontë to Lessing. Londres: Virago.

SPIVAK, Gayatri Chakravorty (1993): «Can the subaltern speak?» En Patrick Williams y Laura Chrisman (eds.): Colonial Discourse and Post-colonial Theory: A Reader. Londres: Harvester Wheatsheaf, p. 66-111.

WHITE, Linda (2001): «Orality and Basque Nationalism: Dancing with the Devil or Waltzing into the Future?». Oral Tradition 16(1): 3-28.

WITTIG, Monique (1992): The straight mind and other essays. Boston: Beacon Press.

Publicades

22-12-2021

Com citar

Lasarte Leonet, G., Vizcarra Morales, M. T., Perales-Fernández-de-Gamboa A., & Ugalde Gorostiza, A. I. (2022). El empoderamiento de las mujeres versolaris en Euskal Herria. Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (10), 77–99. https://doi.org/10.17345/elop202177-99 (Original work published December 22, 2021)

Número

Secció

Articles