Entre formes narratives, croyances et rituels : la légende dans le folklore grec contemporain
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop202161-76Paraules clau:
légende, genre narratif, événements communicatifs et contextes sociaux de la narration en Grèce, milieu rural et urbain, récit hybride, llegenda, gènere narratiu, esdeveniments comunicatius i contextos socials de narració a Grècia, entorns rurals i urbans, narracions híbrides, ATU 400, ATU 821A*, Megas 821C*, AT 480B, Megas 480B, ATU 804Resum
Dans la tradition orale grecque, la légende manifeste sa présence à plusieurs niveaux de l’expression populaire. A partir de la collection des Légendes (Paradosis) de Nikolaos Politis (1904) et du Catalogue des Contes Merveilleux Grecs de Georgios Megas (publié dans FF Communications No. 303) d’une part, d’un corpus de récits recueillis au cours de mon travail de terrain, de l’autre, j’étudierai certains aspects de la formation et de la transmission des légendes par les narrateurs grecs, surtout leur tendance à la formation de récits hybrides. Dans la première partie de l’article, la théorie des genres narratifs est présentée, contribuant à percevoir la littérature orale comme une forme de création aussi variée que les événements communicatifs et les contextes sociaux où elle s’insère. Dans la deuxième partie, la légende, comme genre, est étudiée selon ses aspects narratifs, tels qu’ils sont perçus, créés et transmis par les narrateurs de la Grèce contemporaine. Trois récits oraux spécifiques sont présentés: deux provenant d’un milieu rural, « L’homme en quête de son épouse disparue » (ATU 400) + raconté parmi les bergers de l’île de Naxos (dans la mer Égée) et « La bonne fille et la mauvaise fille au moulin » (Megas 480B), raconté parmi les femmes dans les veillées de filage dans les communautés de la Grèce du nord (Macédoine et Thrace), tandis que la troisième narration, « Saint Phanourios et sa mère » (ATU 804) est diffusée en milieu urbain parmi ceux qui pratiquent la coutume de phanouropita. L’étude est limité uniquement aux récits oraux.
***
En la tradició oral grega, la llegenda es manifesta en diverses pràctiques de comunicació. Aquest article estudia, a partir de la col·lecció de Llegendes (Paradosis) de Nikolaos Politis (1904) i del Catalog of Greek Magic Folktales de Georgios Megas (publicat a FF Communications núm. 303), així com d’un corpus d’històries recollides durant el meu treball de camp, la formació i transmissió de llegendes pels narradors populars grecs, especialment la seva tendència a la formació d’històries híbrides. A la primera part de l’article, el marc teòric parteix de les teories folklorístiques dels gèneres narratius, que contribueixen a veure la literatura oral no com una sèrie de textos fixos i aïllats, sinó com una forma de creació tan variada com els esdeveniments comunicatius i les circumstàncies socials en què es troben inserits. A la segona part, la llegenda s’estudia segons els seus propis termes genèrics, tal com es percep, crea i transmet pels narradors populars de la Grècia contemporània. Es presenten tres narracions orals específiques: dues provinents d’un entorn rural, «L’home que busca la seva dona perduda» (ATU 400) + «El truc de Caront (ATU 821A * / Megas 821C *)» tal com es narra entre els pastors de l’illa de Naxos (mar Egeu) i «La noia bona i la dolenta al molí» (Megas 480B) segons es narra entre les dones que giraven al nord de Grècia (Macedònia i Tràcia), mentre que la tercera, «Sant Phanourios i la seva mare» »(ATU 804) circula principalment en entorns urbans, entre els que practiquen el costum de phanouropita. L’estudi es limita al context primari de l’oralitat en relació amb el context social, cultural i religiós de la recitació.
Descàrregues
Referències
AF KLINTBERG, Bengt (2005) : « Do the Legends of today and yesterday belong to the same genre? ». In: Alan Dundes (ed.) : Folklore. Critical Concepts in Literary and Cultural Studies. London and New York: Routledge, p. 268-277 (vol. 3).
AVDIKOS, Evangelos (2013): « Vampire Stories in Greece and the Reinforcement of Socio-Cultural Norms ». Folklore, num. 124/3 : 307-326.
BADA, Konstandina (2002) : « Draseis tis ylikis koultouras kai mnimis : to kalama- tiano metaxi apo tin pleyra ton yfantrion (Faits de la culture matérielle et de la mémoire: la soie de Kalamata de la part des tisseuses) ». In Thiteia. Timitiko afieroma ston Kathigiti M. G. Merakli. Athènes: National and Kapodistrian University.
BEN-AMOS, Dan (1969) : « Analytical Categories and Ethnic Genres ». Genre 2 (no. 3): 275-301.
BEN-AMOS, Dan (1992) : « Do We Need Ideal Types (in Folklore)? An address to Lauri Honko ». NIF (Nordic Institute of Folklore) Papers 2. Turku: Nordic Institute of Folklore: 1-35.
BRU, Josiane (2017) : Le Conte Populaire Français. Contes merveilleux. Supplément. Toulouse : Presses Universitaires du Midi.
DEGH, Linda ; Andrew VAZSONYI (1975) : « The Hypothesis of Multi-Conduit Transmission ». In Dan Ben-Amos, Kenneth Goldstein (ed.): Folklore: Performance and Communication. Mouton: The Hague, p. 207-254.
DEGH, Linda ; Andrew VAZSONYI (1976) : « Legend and Belief ». In Dan Ben-Amos (ed.) : Folklore Genres. Austin: University of Texas Press, p. 93-124.
DELARUE, Paul ; Marie-Louise TENEZE (1957-1985) : Le Conte Populaire Français (4 volumes). Paris : Maisonneuve et Larose.
DROSINIS, Georges (1997) : « Agrotikai epistolai (Lettres rurales) ». In Apanta (vol. 4). Peza 1882-1886. Athènes: Syllogos pros diadosin ofelimon vivlion.
HONKO, Lauri (2005) [1989] : « Folkloristic Theories of Genre ». In Alan Dundes (ed.) : Folklore. Critical Concepts in Literary and Cultural Studies. London and New York: Routledge, p. 4-25 (vol. 3).
HYMES, Dell (2000): « Survivors and Renewers ». Folklore Forum 31 (1): 3-16.
KAPLANOGLOU, Marianthi (2002) : Paramythi kai afigisi stin Ellada : mia palia texni se mia nea epoxi. To paradeigma ton afigiton apo ta nisia toy Aigaioy kai apo tis prosfigikes koinotites ton Mikrasiation Ellinon (Contes populaires et narration en Grèce : un art ancien dans une nouvelle ère: l’exemple des conteurs des îles égéennes et des communautés de réfugiés grecs d’Asie mineure). Athènes: Edi- tions Patakis.
KAPLANOGLOU, Marianthi (2004) : Kokkini klosti klosmeni. Laika paramythia kai afigites toy Aigaiou (Contes populaires et narrateurs dans la mer Égée). Athènes: Editions Patakis.
KAPLANOGLOU, Marianthi (2006) : « The Folk Cult of St Phanourios in Greece and Cyprus, and its Relationship with the International Tale Type 804 ». Folklore 117 (1): 54-74.
KATSANTONI, Anna (2010) : Zousan kai vasilevan ki emas mas filevan. Laika paramythia, tragoudia kai paixnidia sto Velvendo Kozanis (Contes, chansons et jeux à Velvendo de Kozani). Athènes : Patakis.
KONTAXI, Kassiani-Maria (2010) : « Les légendes comme tradition ‘secondaire’: l’exemple de deux corpora narratifs en Aetolie et Acarnanie ». Dissertation (en grec). Athènes: National and Kapodistrian University.
KORRE-ZOGRAFOU, Katerina (2004-2010) : Anthropoi kai paradosiaka epaggelmata sto Aigaio (Hommes et professions traditionnelles dans l’Egée), II-III. Athènes: Foundation of the Hellenic World.
KORRE-ZOGRAFOU, Katerina ; Evdokia OLYMBITOU (2003) : Anthropoi kai paradosiaka epaggelmata sto Aigaio (Hommes et professions traditionnelles dans l’ Egée), I. Athènes : Foundation of the Hellenic World.
LOUKATOS, Démétrios S. (1992) : Ta kalokairina (De l’été). Athènes: Philippotis.
LÜTHI, Max (1943) : Die Gabe im Märchen und in der Sage. Bern: Francke.
MAVROMMATI, Maria (2016) : « Teletourgika dromena ston kyklo toy chronoy, os ekfansis tis politismikis tautotitas tvn Stenimachiton stous nomous Kilkis kai Imathias » (Fêtes au cours de l’année, comme expressions de l’identité culturelle des Stenimachites aux endroits de Kilkis et d’ Imathia). Dissertation. Athènes: National and Kapodistrian University.
MEGAS, Georgios A. (2005) : Ellinikes Giortes kai ethima tis laikis latreias (Fêtes Grecques et coutumes du culte populaire), 5e ed. Athènes : Estia.
MEGAS, Georgios A. et alii (2012) : Catalogue of Greek Magic Folktales. Folklore Fellows’ Communications 303. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
MERAKLIS, Michalis G. (1976) : « Sxolia » (Commentaire). In : Kalliopi Mousaiou-Bougioukou. Paramythia tou Livisiou kai tis Makris (Contes de Livisi et Makri). Athènes: Centre d’Études d’Asie Mineure.
MERAKLIS, Michalis G. (2000) : « Die Familie ». In Damals – Heute – Damals : Einführung in die griechische Volkskunde. Köln: Romiosini Verlag.
MERKT, Andreas (2002) : « Petrus’ Mutter (AaTh 804) ». In Enzyklopädie des Märchens vol. 10: p. 810-812.
OLSEN, Birgit (1999) : « Women and gender roles in Modern Greek Folktales ». Kambos Cambridge Papers in Modern Greek num. 7: 21-42.
POLITIS, N. G. (1866) : « Peri Lykokantharon ». Pandora 16: 453-454.
POLITIS, N. G. (1904) : Paradosis (Légendes). Athènes.
ROBERTS, E. Warren (1958) : The Tale of the Kind and Unkind Girls: AA-TH 480 and Related Titles. Berlin: De Gruyter.
SHOJAEI KAWAN, Christine (2011a) : « Fairy Tale Typology and the ‘New’ Genealogical Method: A Reply to Willem de Blécourt ». Fabula, num. 52 (3/4): 297–301.
SHOJAEI KAWAN, Christine (2011b): « The Contemporary Legend as a Cross-generic Genre ». Fabula, num. 52 (3/4): 250-266.
SIMONSEN, Michèle (1998) : « Culture and Symbols. Some thoughts about Bengt Holbek’s Interpretation of Fairy Tales ». Estudos de Literatura Oral 4: 209-214.
SIMONSEN, Michèle (2005) : « Remarques sur la classification des contes au Danemark ». Nommer/ Classer les contes populaires. Cahiers de Littérature Orale num. 57-58: 357-364.
THOMPSON, Stith (1955-58): Motif Index of Folk-Literature, 6 vols. Copenhagen and Bloomington.
UTHER, Hans Jörg (2011) : The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. Part I – III. Folklore Fellows Communications, num. 284-286. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia (1st ed. 2004).
VARVOUNIS, Manolis G. (2010) : Laikes thriskeutikes teletourgies stin Anatoliki kai Voreia Thraki (Rituels religieuses populaires en Thrace de l’Est et du Nord). Athènes : Poreia.
VASSILAKES-MAVRAKAKES, Maria (1980-81) : « Saint Phanourios : Cult and Iconography ». Deltion tis Christianikis Archaiologikis Etairias num. 10 : 223-38.
VAZ DA SILVA, Francisco (2017): « Are the Grimm Tales Traditional? The Tale of the Girl Who Seeks Her Brothers, in KHM and in Oral Traditions ». In M. G. Meraklis et alii (ed.). The tale. From the Brothers Grimms to our times. Diffusion and study. Athènes: Gutenberg.
VELAY-VALLANTIN, Catherine (2013) : « Le conte mystique du Petit Chaperon rouge : la Bête du Gévaudan et les « inutiles au monde » ». Féeries 10 : 27-58.
VERDIER, Yvonne (1995) : « Le Petit Chaperon Rouge dans la tradition orale ». In : Yvonne Verdier : Coutume et destin. Paris: Gallimard : p. 171-206.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).