Mapes cantats
Número
Secció
Paraules clau:
cançó, oral, mapa, geografia, Catalunya
Publicat
Resum
Un mapa cantat és una cançó que construeix narrativament, a través dels noms dels llocs, una determinada percepció ordenada i memoritzable d’un espai geogràfic —un país, una vall o un trajecte més llarg. En la tradició oral catalana hi ha un cert nombre de cançons d’aquesta mena, però fins ara no havien estat observades des d’aquest punt de vista. L’article n’estudia alguns exemples i en mostra tres procediments d’estructuració, alhora que indaga en la profunditat històrica d’aquest recurs oral, al qual, fins ara, s’ha atorgat molt poc esment.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
ALBERT, Esteve (1933): «D’una cançó popular». Diari de Mataró núm. 2999, extraordinari, Festes de les Santes de 1933.
ALCOVER, Antoni Maria; Francesc de Borja Moll (1930-1962): Diccionari català, valencià, balear. Palma: Moll.
AMADES, Joan (1951): Cançoner. Folklore de Catalunya, volum II. Barcelona: Selecta.
ARNELLA, Jaume (ed.) (2004): Les cançons de Mataró. Cançons recollides a Mataró per Joan Tomàs i Esteve Albert en la Missió de recerca de 1932-33 per a l’Obra del Cançoner de Catalunya. Mataró: Patronat Municipal de Cultura i Els Garrofers ACP.
AYATS, Jaume (2001): «Notícia dels dictadors de cançons». Dins Miscel·lània Segimon Serrallonga. Vic: Eumo, p. 33-47.
AYATS, Jaume (2016). «Les territoires chanteés: les goigs dans les vallées des Pyrénées». Dins Dominique de Courcelles: Goûter la terre. Histoire culturelle et philosophique de éléments vol. 46. París: École des Chartes, p. 145-156.
AYATS, Jaume (2020): 35 cants que he sentit. Girona: Ficta.
BLASCO, Artur (2002): Pels camins del Cançoner IV. Les cobles del Peirot. Barcelona: Centre Artesà Tradicionàrius.
«La cançó del Peirot» (1983). Lo Raier, núm. 10 (juny): 22-24; núm. 11 (juliol): 22.
CERTEAU, Michel de (1980): L’invention du quotidien. Arts de faire. París: Union Générale d’Éditions.
COURCELLES, Dominique de (2008): La paraula de l’àngel. Barcelona: Fragmenta.
FELIU I TORRUELLA, Maria; Albert VILLARÓ I BOIX (2012): Les cobles del Peirot. Un fil entre el passat i el present. Lleida: Salòria, Garsineu i IDAPA.
GINARD BAUÇÀ, Rafel (1966-1974): Cançoner popular de Mallorca. Quatre volums. Palma: Moll.
GIRONA, Cerverí de (1988): Lírica, II. A cura de Joan Coromines. Barcelona: Curial.
GOMIS I MESTRE, Cels (2015): Aplec de cançons populars catalanes. Edició a cura de Salvador Palomar Abadia i pròleg d’Emili Samper Prunera. Reus: Carrutxa.
JUAN, Maria Antònia; Jordi MASCARELLA (eds.) (1998): Cançoner del Ripollès. Ripoll: Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
LLOP, Ester G. (2016): «Taureau trouve la Vierge enterrée». Dins Dominique de Courcelles, Goûter la terre. Histoire culturelle et philosophique de éléments vol. 46. París: École des Chartes, p. 157-168.
LLORENS, Sara (1931): El cançoner de Pineda. Barcelona: Horta.
MASSOT, Josep (1997): Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, volum VII. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MASSOT, Josep (1999): Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, volum IX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MASSOT, Josep (2002): Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, volum XII, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
PLA, Josep (2004) [1965]: «La cançó del litoral». Dins Viatge a la Catalunya Vella, Obra Completa de Josep Pla, v. 9. Barcelona: Destino.
PELLICER I PAGÈS, Josep Maria (1887): Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró: Horta.
REIG I VILARDELL, Josep (1890): Colecció de monografías de Catalunya. Barcelona: Ramon Molinas.
RUBIO, Carme (2013): «A propòsit d’una cançó popular recollida per Jacint Verdaguer i enviada al seu amic Marià Aguiló». Ausa, vol. XXVI, 172: 407-425.
SALICRÚ I PUIG, Manel (2003): «Notes sobre el portal de Barcelona de la muralla mataronina del segle XVI i sobre l’origen del nom de Caps de Bou aplicat a la gent de Mataró». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria núm. 75: 15-29.
THE BINIGAUS BAND (2021): Navegant per terra. Maó: Tòpic. https://www. youtube.com/watchv=WR1kWfh2BkQ&list=OLAK5uy_l8daaTYtKfVycc- qA32I1mlT6kH1ytLsZQ [data de consulta: juny de 2021]
VÀLIUS (2014): Espinàs. Barcelona: The Indian Runners. https://www.youtube. com/watch?v=b1qPiR__Few [data de consulta: juny de 2021]
VERDURA CAMPENY, Francesc (2012): «La Cançó del Litoral». El Sot de l’Aubó, XI, 41: 29-31.
