El pozo es mío: tópicos líricos en torno a los acuíferos en la tradición hispánica y en la árabe magrebí
Número
Secció
Paraules clau:
pou, aigua, trop, erotisme, femení
Publicat
Resum
En la lírica ibèrica i iberoamericana, la majoria dels elements i els espais aquàtics tenen un significat translatiu lligat a la sexualitat o a la fertilitat. En algunes cobles populars, però, determinats enginys relacionats amb l’aigua —entre els quals hi ha els pous, les fonts o les sèquies— també poden designar, en clau metafòrica, els genitals femenins. Aquesta identificació no és exclusiva del repertori poeticomusical de la península Ibèrica: en el cançoner folklòric del nord-oest d’Àfrica, hi abunden així mateix les cançons tradicionals en què aquests mateixos aqüífers al·ludeixen a la vagina. En aquest treball es formula una hipòtesi que podria explicar per què aquests elements aquàtics poden evocar específicament el sexe femení. En la lírica ibèrica i iberoamericana, la majoria dels elements i els espais aquàtics tenen un significat translatiu lligat a la sexualitat o a la fertilitat. En algunes cobles populars, però, determinats enginys relacionats amb l’aigua —entre els quals hi ha els pous, les fonts o les sèquies— també poden designar, en clau metafòrica, els genitals femenins. Aquesta identificació no és exclusiva del repertori poeticomusical de la península Ibèrica: en el cançoner folklòric del nord-oest d’Àfrica, hi abunden així mateix les cançons tradicionals en què aquests mateixos aqüífers al·ludeixen a la vagina. En aquest treball es formula una hipòtesi que podria explicar per què aquests elements aquàtics poden evocar específicament el sexe femení. I, per exposar els indicis que han portat a aquesta deducció, es presenten els resultats d’una anàlisi dels trops al voltant dels sortidors, els canals i els dipòsits d’aigua del cançoner hispànic i de l’àrab magribí. Als primers apartats s’exposen i comenten els símbols i metàfores relacionats amb aquests aqüífers, i a la secció reservada a les conclusions s’interpreten les diferències en l’entorn paisatgístic en què apareixen integrats els pous, les fonts i les sèquies en les dues tradicions poètiques.
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
ABENÓJAR SANJUÁN, Óscar (2010): Los chacales al bosque y nosotros al camino. Literatura oral y folclore de Argelia. Alcalá de Henares/Ciudad de México: El jardín de la voz: biblioteca de literatura oral y cultura popular.
CABALLERO, Ramón (1910): Gorjeos del alma. Cantares populares. Madrid: Biblioteca Universal.
CLO = Mañero Lozano, David (dir. / ed.) (2019): Corpus de literatura oral. Jaén: Universidad de Jaén <https://corpusdeliteraturaoral.ujaen.es/> [Fecha de consulta: 20 de septiembre de 2021].
DE PALÁU, Melchor (1900): Cantares populares y literarios. Barcelona: Montaner y Simón.
DEL CAMPO TEJEDOR, Alberto (2018): «Tiempo para la burla obsceno-escatológica. Las sandingas: fiesta, sexualidad e inversión del orden en un pueblo de Andalucía». Boletín de literatura oral núm. 8: 133–157. DOI: https://doi.org/10.17561/blo.v8.7
DOMÍNGUEZ MORENO, José María (2007): «El retrato erótico femenino en el cancionero extremeño: 2. Debajo de tu mandil». Revista de folklore núm. 318: 190–198.
DOMÍNGUEZ MORENO, José María (2006): «El retrato erótico femenino en el cancionero extremeño: 1. Son tus muslos dos columnas». Revista de folklore núm. 307: 3–16.
DUQUE, Adriano (2019): «Women Watering Basil Plants: New Insights into a Spanish Moroccan Folktale». Boletín de literatura oral núm. 9: 145–147. DOI: https://doi.org/10.17561/blo.v9.7
FRENK, Margit (2003): Nuevo corpus de la antigua lírica popular hispánica. Ciudad de México: Universidad Nacional Autónoma de México/El Colegio de México/Fondo de Cultura Económica (vols. 1-2).
FRENK, Margit et alii (1975, 1977, 1980, 1982 y 1985): Cancionero folklórico de México. Ciudad de México: El Colegio de México (vols. 1-5).
FURT, Jorge (1923): Cancionero popular rioplatense. Buenos Aires: Coni (vols. 1-2).
GARCÍA MATOS, Manuel (1951-1960): Cancionero popular de la provincia de Madrid. Madrid: CSIC (vols. 1-3).
GARROSA GUDE, José Luis (2010): «Lisabetta y el tiesto de albahaca (Decamerón IV, 5). El sustrato folclórico de Boccaccio». Cuadernos de filología italiana núm. extr.: 163–177.
GOMARÍN GUIRADO, Fernando (2002): Cancionero secreto de Cantabria. Guipúzcoa: Sendoa.
HACHLAF, Mohamed Elhabib (2006): El haoufi: chants de femmes d’Algérie. Argel: Alpha.
HADJ ALI MOUHOUB, Souad (2011): El ritual de la boqala. Poesía oral femenina argelina. Madrid: Cantarabia.
JAÉN CASTAÑO, María (2021): Literatura y cultura de tradición oral de la comarca de El Barco de Ávila-Piedrahíta (Ávila), Jaén: Universidad de Jaén. DOI: https://doi.org/10.17561/blo.vanejo6.5709
KACIMI, Mohamed; Rachid Koraichi (2006): Bouqala. Chants des femmes d’Alger. París: Thierry Magnier.
LACHRAF, Mostefa (1953): Chansons des jeunes filles arabes. París: Seghers.
LACHRAF, Mostefa (1947): «Petits poèmes d’Alger». En Jean Ballard (ed.): Islam et Occident. París: Cahiers du Sud, p. 340–342.
MAJADA NEILA, Pedro (1984): Cancionero de la Garganta. Cáceres: Institución Cultural El Brocense de la Excma. Diputación Provincial.
MANZANO ALONSO, Miguel (1993): Cancionero leonés. León, Diputación Provincial de León (vols. 1-3).
MAÑERO, David (2016): «Los retratos de la dama. Recursos de traslación y propagación literaria en la confluencia de la tradición culta y popular». Rivista di filologia e letterature ispaniche núm. 19: 9–42.
MARINI, Massimo (2017): «Formas y temas eróticos en dos poemas del ms. Corsini 970. El Romance de la viuda triste y el soneto Elvira Nicolás estaba un día». En Patricia Marín Cepeda (ed.): En la concha de Venus amarrado. Erotismo y literatura en el Siglo de Oro. Madrid: Visor, p. 175–199.
MASERA, Mariana (2019): «Los símbolos y motivos en la antigua lírica popular hispánica: hacia la construcción de un diccionario». Boletín de literatura oral vol. extr. 2: 229–252. DOI: https://doi.org/10.17561/blo.vextrai2.16
MONROE, James T. (1976). «Estudios sobre las jarŷas: las jarŷas y la poesía amorosa popular norafricana». Nueva revista de filología hispánica núm. 25/I: 1–16. DOI: https://doi.org/10.24201/nrfh.v25i1.1656
OULID AÏSSA, Youssef (1947): «Le jeu de la bouqala: poésie divinatoire». En Jean Ballard (ed.): París: Cahiers du Sud, p. 334–339.
PEDROSA, José Manuel (2013): «Casas, tejados, amores, canciones: arquitecturas alegóricas del eros femenino». En María Jesús Zamora Calvo (ed.): La mujer ante el espejo estudios corporales, p. 203–262.
PEDROSA, José Manuel (2005a): «El pozo como símbolo erótico. Del Libro de buen amor y Góngora a La Regenta y Miguel Hernández». En Pedro M. Piñero (coord.): Dejar hablar a los textos. Homenaje a Francisco Villanueva. Sevilla: Universidad de Sevilla, p. 1375–1396.
PEDROSA, José Manuel (2005b): «Mujeres en la ventana. Alegorías del cuerpo, alegorías del alma». En Rebeca Sanmartín Bastida y Rosa Vidal (eds.): La metamorfosis de la alegoría: discurso y sociedad en la Península Ibérica desde la Edad Media hasta la Edad Contemporánea. Madrid / Frankfurt: Iberoamericana / Vervuert, p. 331–348.
PEDROSA, José Manuel (2002): «Cuando paso por tu puerta. Análisis comparatista de un poema de Miguel Hernández». Nueva revista de filología hispánica núm. 50/1: 203–216. DOI: https://doi.org/10.24201/nrfh.v50i1.2536
PEÑA DÍAZ, Miguel Ángel (2013): Coplas de columpio de la tradición oral de Ubrique (Cádiz). Alcalá de Henares/Ciudad de México: El jardín de la voz: biblioteca de literatura oral y cultura popular.
PEREDA ROIG, Carlos (2014): Coplas de la región de Yebala (norte de Marruecos). Ed. de Francisco Moscoso García. Barcelona: Bellaterra.
PIÑERO RAMÍREZ, Pedro Manuel (2012): «Motivos de la canción popular aseguran el código simbólico del romance. El caso de La samaritana». Olivar núm. 18: 1–22.
PIÑERO RAMÍREZ, Pedro Manuel (2010): La niña y el mar. Formas, temas y motivos tradicionales en el cancionero hispánico moderno. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert.
PIÑERO RAMÍREZ, Pedro Manuel (2004): «Lavar pañuelo/lavar camisa: formas y símbolos antiguos en canciones modernas». En Manuel Alvar, Pedro Piñero y Antonio José Pérez Castellano (eds.): De la canción de amor medieval a las soleares. Sevilla: Universidad de Sevilla, p. 481–497.
REBAHI, Abderrahmane (2016). Ô fumée du benjoin! Petite anthologie des poèmes du jeu féminin de la boûqâlah. Argel: Alger-Livres.
VASVÁRI, Louise O. (1999): The Heterotextual Body of the «Mora morilla». Londres: Queen Mary and Westfield College.
YELLES, Mourad (2003): «Le ’arûbî féminin au Maghreb. Tradition orale et poétique du detour». Insaniyat núm. 21: 37–53. DOI: https://doi.org/10.4000/insaniyat.7334
YELLES, Mourad (2002): «La cour et le jardin. Lyrique andalouse et poésie féminine au Maghreb». Horizons maghrébins. Le droit à la mémoire núm. 47: 109–116. DOI: https://doi.org/10.3406/horma.2002.2067
