De Galatees a Ventafocs: les transformacions d’Eliza Doolitle i Dolores Mendoza

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.17345/elop20233207

Paraules clau:

Ventafocs, literatura popular, feminisme, George Bernard Shaw, Isabel-Clara Simó

Resum

El motiu de la transformació de la figura femenina gaudeix d’una vasta trajectòria literària i es remunta al mite de Pigmalió recollit a les Metamorfosis, d’Ovidi, en el qual l’estàtua (Galatea) esdevé una dona de carn i ossos gràcies a la intervenció de la deessa Venus. Pel que fa a la literatura popular, una mutació similar es troba a la Ventafocs, la qual pateix una transformació física gràcies als poders màgics de la seva fada padrina. Pigmalió i La salvatge són dues reinterpretacions contemporànies del mite de Pigmalió que recullen, també, elements de la Ventafocs; aquest article se centra en la comparació del personatge de la Ventafocs amb les protagonistes d’aquestes dues obres inspirades en el mite de Pigmalió: Eliza, de Pygmalion, de George Bernard Shaw (1916), i Dolores Mendoza, de La salvatge, d’Isabel-Clara Simó (1993). Les dues protagonistes contemporànies muten en ser manipulades pels seus respectius Pigmalions, els quals ara són homes mortals i no tenen poders sobrenaturals. Aquesta recerca pretén analitzar, des d’una perspectiva de gènere, el tractament de les figures femenines tot parant atenció als paral·lelismes i dissimilituds presents entre les obres analitzades, la qual cosa, a més, posa també de relleu la pervivència dels mites clàssics i de la cultura popular en les narracions contemporànies.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Alcover, Antoni M. (2006): Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’Es Racó. Palma: Editorial Moll.
Antosh, Ruth (1988): «Waiting for Prince Charming: Revisions and Deformations of the Cinderella Motif in Contemporary Quebec Theater». Quebec Studies núm. 6: 104–111.
Aritzeta, Margarida (2014): Retrats – Isabel-Clara Simó. Barcelona: AELC.
Beauvoir, Simone de (1953): The Second Sex. Londres: Jonathan Cape Thirty Bedford Square.
Bellow, Barbara (1964): A Shavian Guide to the Intelligent Woman. Nova York: The Norton Library.
Berger, John (1977): Ways of Seeing. Harmondsworth: Penguin.
Berst, Charles A. (1995): Pygmalion: Shaw’s Spin on Myth and Cinderella. Nova York: Twayne.
Bettelheim, Bruno (1976): The Uses of Enchantment: The Meaning and Importance of Fairy Tales. Nova York: Knopf.
Byatt, Antonia Susan (2004): «Introduction». Dins Maria Tatar (ed.): The Grimm Reader: The Classic Tales of the Brothers Grimm. Nova York i Londres: W. W. Norton & Company, p. ix–xx.
Carbó, Ferran (2006): «Quatre poemes amb gall en l’evolució de Joan Vinyoli». Quaderns de Filologia. Estudis Literaris vol. xi: 63–78.
Carter, Angela (1991): Sleeping Beauty and Other Favourite Fairy Tales. Boston: Otter Books.
Dundes, Alan (1988): Cinderella: a casebook. Londres: University of Winsconsin Press.
Gallardo, Bárbara Cristina (2001): «“Why can’t women talk like a man?”: an investigation of gender in the play Pygmalion by Bernard Shaw». Tesi doctoral, Universitat Federal de Santa Catarina. <https://repositorio.ufsc.br/bitstream/handle/123456789/80186/17828-9.pdf?sequence=1> [data de consulta: novembre de 2021].
Gilbert, Sandra M; Susan Gubar (1979): «The Queen’s Looking Glass: Female Creativity, Male Images of Women, and the Metaphor of Literary Paternity». Dins The Madwoman in the Attic. New Have, CT: Yale University Press, p. 3–44.
Guiscafrè, Jaume (2008): El rondallari Aguiló. Transcripció, catalogació i estudi introductori. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Haase, Donald (2004): «Feminist Fairy-Tale Scholarship». Dins Fairy Tales and Feminism: New Approaches. Detroit: Wayne State University Press, p. 1–36.
Jameson, Raymond De Loy (1988): «Cinderella in China». Dins Alan Dundes (ed.): Cinderella: A Casebook. Wisconsin: The University of Wisconsin Press, p. 71–97.
Joshua, Essaka (2001): Pygmalion and Galatea: The History of a Narrative in English Literature. Aldershot: Ashgate.
Lin, Ming-Hsun (2010): «Fitting the Glass Slippe: A Comparative Study of the Princess’s Role in the Harry Potter Novels and Films». Dins P. Greenhill & S. E. Matrix (eds.): Fairy Tale Films: Visions of Ambiguity. University Press of Colorado, p. 79–98. DOI: <10.2307/j.ctt4cgn37.9>.
Lurie, Alison (1971): «Witches and Fairies: Fitzgerald to Updike». The New York Review of Books, xvii, 9: 6–10.
Peck, Susan (1980): «Jane Austen and the Tradition of the Absent Mother». Dins Cathy N. Davidson i E. M. Broner (eds.): The Lost Tradition: Mothers and Daughers in Literature. Nova York: Frederick Ungar Publishing Co, p. 58–69.
Perrault, Charles (1983): Contes d’Antany. (A. Jané, Trad.) Barcelona: Barcanova. <La Ventafocs (Perrault) - Contem més contes (google.com)> [data de consulta: novembre de 2021].
Peters, Sally (1998): «Shaw’s life: a feminist in spite of himself». Dins Chirstopher Innes (ed.): The Cambridge Companion to George Bernard Shaw. Cambridge: Cambridge University Press, p. 3–24.
Radloff, Jessica (2014): «Why Most Disney Heroine’s Don’t Have Mothers and So Many More Secrets from the Disney Archive». Glamour <http://www.glamour.com/story/disney-secrets-beauty-and-the-beast> [data de consulta: novembre de 2021].
Saintyves, Pierre (1923): Les Contes de Perrault et les récits parallèles: Leurs origines. París: Libraririe Critique Émile Nourry.
Shaw, George Bernard (1891): The Quintessence of Ibsenism. Boston: Library of the University of Michigan.
Shaw, George Bernard (2000): Pigmalió. Traducció de Xavier Bru de Sala. Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: <http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/pigmalio--0/html/ff1feebe-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html> [data de consulta: novembre de 2021].
Simó, Isabel-Clara (1993): La salvatge. Barcelona: Columna.
Smith, Angela (2015): «Letting Down Rapunzel: Feminism’s Effects on Fairy Tales». Children’s Literature in Education núm. 46: 424–437.
Snowden, Kim (2010): «Fairy Tale Film in the Classroom: Feminist Cultural Pedagogy, Angela Carter, and Neil Jordan’s The Company of Wolves». Dins Pauline Greenhill; Sidney Eve Matrix (eds.): Fairy Tale Films: Visions of Ambiguity. Colorado: University Press of Colorado, p. 155–177. DOI: <10.2307/j.ctt4cgn37.13>.
Tatar, Maria (ed.) (1999): The Classic Fairy Tales: Texts, Criticism. Nova York: W.W. Norton.
Tormo, Jordi (2021): Isabel-Clara Simó: Una veu lliure i compromesa. Barcelona: Ara llibres.
Tatar, Maria (2003): The Hard Facts of the Grimms Fairy Tales. Princeton, NJ: Princeton University Press.
Uther, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography, Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 vols. Folklore Fellows’s Communications 284–286. Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
Vicens, Ana (2020): Heroínas o princesas: La evolución de las protagonistas de Disney. Unir Editorial.
Werner, Edward Theodore Chalmers (1922). Myths and Legends of China. Nova York: George G. Harrap & Co. Ltd.
Winding, Terri (2001): «On Tolkien and Fiary Stories». Journal of Mythic Arts. Endicott Studio. <https://endicott-studio.com/articleslist/silverhands-healing-the-wounded-wild-by-kim-antieau.html> [data de consulta: novembre de 2021].

Publicades

19-12-2023

Com citar

Gort I Paniello, M. (2023). De Galatees a Ventafocs: les transformacions d’Eliza Doolitle i Dolores Mendoza. Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (12), 115–130. https://doi.org/10.17345/elop20233207

Número

Secció

Articles