200 Jahre Kinder- und Hausmärchen der Brüder Grimm / 200 anys dels Contes d’infants i de la llar dels germans Grimm

Hans-Jörg Uther

Resum

Am 20. Dezember 1812 erschienen die Kinder- und Hausmärchen von Jacob und Wilhelm Grimm. Die Sammlung enthielt 86 Texte. Drei Jahre später kam ein zweiter Band mit 70 neuen Märchen dazu. Im Laufe der Editionsgeschichte wurden einige wenige Texte noch ausgeschieden, andere hinzugefügt, so daß in der Ausgabe letzter Hand von 1857 211 Märchen vereint waren. Diese Märchen- sammlung erlangte konzeptionell und inhaltlich im deutschsprachigen Gebiet und international eine so große Bedeutung, daß sie neben der Luther-Bibel als das bekannteste und weitverbreitetste Werk der deutschen Kulturgeschichte in der Welt angesehen wird. Es existieren heute mehr als 160 Übersetzungen in andere Sprachen. 2005 wurden die in Kassel befindlichen Handexemplare der Kinder- und Hausmärchen in das Weltdokumentenerbe der UNESCO aufgenommen.

Der Vortrag zeichnet die Entstehungsgeschichte der Kinder- und Hausmärchen nach, diskutiert die Frage mündlicher und schriftlicher Überlieferung sowie die Funktion pädagogischer Elemente und vermittelt einen Überblick über den aktuellen Forschungsstand. Angesprochen werden wichtige historische und rezente Entwicklungen, der Einfluß von Bild- und Druckmedien und die Nachwirkung der transkulturellen Nachwirkung.

***

El 20 de desembre de 1812, els germans Jacob i Wilhelm Grimm van publicar una col·lecció de 86 històries, seguida per un segon volum l’any 1815 amb 70 relats més. La col·lecció, augmentada però també escurçada amb la supressió d’algunes històries al llarg de la seva vida, conté, en la darrera edició, 211 rondalles. La influència d’aquests llibres va ser enorme. La col·lecció de les rondalles dels germans Grimm és, al costat de la Bíblia de Luter, el treball més conegut i més àmpliament difós de la història cultural alemanya a tot el món. Ha estat traduït a 160 llengües de tots els continents. El 2005, aquesta col·lecció es va afegir a la Llista del Patrimoni Mundial de Documents de la UNESCO.

Aquest treball ofereix una visió general sobre l’estat actual de la investigació de les rondalles dels germans Grimm i discuteix importants esdeveniments històrics i moderns que els folkloristes han utilitzat per parlar de les rondalles durant gairebé dos-cents anys, el paper dels nous mitjans en la divulgació i recepció de les rondalles dels germans Grimm i el context transcultural en què cada vegada més tot això es duu a terme.

En vista d’aquestes tendències, aquest treball resumeix les línies d’investigació i condensa els significats sobre les tradicions orals i literàries i ofereix idees per al futur de les rondalles dels Grimm i de les rondalles en general.


Paraules clau

Grimms Märchen; Folklore; Mündlich; Literatur; Contes dels Grimm; oral; literatura

Text complet:

PDF

Referències


BOLTE, Johannes; Georg POLÍVKA (1931-32): Anmerkungen zu den Kinder- und Hausmärchen der Brüder Grimm. Bd. 1–5. Leipzig: Dieterich’sche Verlagsbuchhandlung (Reimpressió: Hildesheim: Olms, 1963 i posteriors).

DENECKE, Ludwig (1971): Jacob Grimm und sein Bruder Wilhelm. Stuttgart: Metzler.

Enzyklopädie des Märchens. Handwörterbuch zur historischen und vergleichenden Erzählforschung. Fundada per Kurt Ranke. Editada a cura de Rolf Wilhelm Brednich i d’altres. Berlín/Nova York: de Gruyter, 1977 i següents. [El 2012 hi ha 13 volums publicats amb els articles que van d’«Aarne» fins a «Verführung».]

MARTUS, Steffen (2009): Die Brüder Grimm. Eine Biographie. Berlin: Rowohlt.

UTHER, Hans-Jörg (2003): «Die Brüder Grimm als Sammler von Märchen und Sagen». Dins Bernd HEIDENREICH; Ewald GROTHE (eds.): Kultur und Politik – Die Grimms. Frankfurt del Main: Societäts-Verlag (2008), p. 67–107.

UTHER, Hans-Jörg (2008): Handbuch zu den «Kinder- und Hausmärchen» der Brüder Grimm. Entstehung – Wirkung – Interpretation. Berlin/New York: de Gruyter.




DOI: https://doi.org/10.17345/elop201215-61