Le recueil des frères Grimm. L’invention d’un genre littéraire
Número
Secció
Paraules clau:
frères Grimm, Kinder- und Hausmärchen, conte oral, conte populaire, genre littéraire, germans Grimm, conte popular, gènere literari
Publicat
Resum
Les contes de transmission orale, pourtant connus jusqu’alors, sinon appréciés, par la culture lettrée, changent de statut après la publication du recueil des frères Grimm. Leur projet est de recueillir tout ce qui peut servir de témoins à l’ancienne poésie germanique. Mais il est dévié par la première collecte réalisée auprès de leurs amis qui font appel aux récits qu’on leur racontait dans leur enfance. Ces contes proviennent d’une mémoire infantile très investie du point de vue affectif et souvent lacunaire. D’autre part l’écriture transforme la nature du conte oral: converti en signes visuels, il tend à se réduire à son contenu manifeste, simple, naïf, caractères propres à l’enfance. Ils sont pris « à la lettre ». L’œuvre a échappé à ses auteurs, en rendant possible aux enfants de la classe lettrée bourgeoise l’accès aux contes populaires. En témoigne également l’absence de recherche théorique structurée, en dépit de fragments qui témoignent d’une connaissance profonde, intime, passionnée du domaine, dont la notion nommée par eux die Sache, « chose, substance narrative fondamentale », est particulièrement surprenante par sa modernité.
***
Els contes de transmissió oral, fins aleshores coneguts per bé que no apreciats per la cultura lletrada, van canviar d’estatus després de la publicació de la recopilació dels germans Grimm. El seu projecte era recollir tot allò que pogués servir com a testimoni de l’antiga poesia germànica. Es va veure, però, desviat per la primera col·lecta feta entre els seus amics que van recórrer als relats que els explicaven quan eren petits. Aquests contes provenen d’una memòria infantil que tenia gran càrrega afectiva i que sovint presentava llacunes. D’altra banda, l’escriptura transforma la natura del conte oral: es converteix en signes visuals i tendeix a reduir-se al seu contingut manifest, senzill, innocent, que són caràcters propis de la infantesa. S’agafen al «peu de la lletra». L’obra es va escapar de les mans dels seus autors fent que els nens de la classe lletrada burgesa poguessin accedir als contes populars. N’és també testimoni l’absència de recerca teòrica estructurada, malgrat fragments que mostren un coneixement profund, íntim, apassionat de l’àmbit i fins i tot la noció que ells mateixos anomenaven die Sache «cosa, substància narrativa fonamental», que és especialment sorprenent per la seva modernitat.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
BARCHILON, Jacques (1968) : « Le “Cabinet des fées” et l’imagination romanesque ». Etudes littéraires, vol. 1, núm. 2 (1968) : 215-231.
BELMONT, Nicole (1999) : Poétique du conte. Essai sur les contes de tradition orale. París : Gallimard.
JOLLES, André (1972) : Formes simples. Traduction de Antoine Marie BUGUET. Paris : Le Seuil.
KAMENETSKY, Christa (1992): The Brothers Grimm and their Critics. Folktales and the Quest fot Meaning. Athens: Ohio University Press.
PETIT, Marc (1994 ) : « Les désenchanteurs ». Europe, « Les Frères Grimm » núm. 787-788 (1994).
RICHTER, Dieter (1986): « Wie Kinder Schlachtens mit einander gespielt haben (Aa-Th 2401). Von Schonung und Verschonung der Kinder –in und vor einem Märchen der Brüder Grimm ». Fabula núm. 27: 1/2 (1986): 1-11.
SCHERF, Wihelm (1985): « Jacob and Wilhelm Grimm: a Few Small Cirrections to a Commonly Held Image ». In J. M. MCGLATHERY (ed.) The Brothers Grimm and Folk Tale. Urbana and Chicago: Univ. of Illinois Press.
TONNELAT, Ernest (1912) : Les frères Grimm, leur oeuvre de jeunesse. 2 vols. Paris : A. Colin.