El Fort Farell segons Francesc Maspons
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop202011-31Paraules clau:
gegant, heroi, llegendes indoeuropees, llegendes bíbliques, epopeiaResum
Tant la versió de «Lo Fort Farell» de Francesc Maspons com les que la seguiren, més que no pas en llegenda consisteixen en un seguit d’anècdotes atribuïdes a l’heroi, tal com haurien pogut ser atribuïdes a qualsevol altre gegant bo. O a qualsevol home fort, veritablement fort. Recorden en efecte les aventures d’El Fuerte de Ocháran, d’Antonio de Trueba, o del popular Xic de Vaquerisses; i les gestes de Samsó, les proves d’Hèrcules, les mesures de Goliat i altres gegants de l’Antic Testament. A través del seu personal mètode historicocomparatiu, Maspons vol analitzar científicament quin lloc ocupa la nostra llegenda dins del llegendari indoeuropeu. I li sembla trobar-ne els orígens entre els pobles del Nord o germànics, tot deixant de banda el llegat romà i fins i tot bíblic. Mentre Maspons escrivia tot això, però, encara no havia estat difosa a Europa l’Epopeia de Gilgameix, heroi que es remunta al III mil·lenni aC i que no deixa de personificar… precedents llegendes.
Descàrregues
Referències
ALCOVER, Antoni Maria (2009): Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi des Racó. Edició a cura de Josep Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafrè. Mallorca: Moll.
AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona: Selecta.
ARMANGUÉ, Joan (2004): «Presentació». Dins Maria de Bell-lloc: Llegendes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 5–29.
ARMANGUÉ, Joan (2016): «Particularitat i universalitat etnopoètica. La narrativa popular kenyana: coincidències, vincles i concomitàncies». eHumanista IVITRA núm. 9: 100–115 <http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/9> [data de consulta: maig de 2020].
BELL-LLOC, Maria de (2004): Llegendes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
BIBBIA (1995): La Bibbia concordata, 10 v. Milà: Mondadori.
BORJA, Joan (2011): «Llegenda i paisatge: sobre la Coltellada de Rotlà al Puigcampana». Dins Àngel Vergés; Jordi Colomer (eds.): Llegendes i paisatges dels Països Catalans. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 199–219.
CUSPINERA, Climent (1873): Guía-Cicerone del viajero ó bañista en Caldas de Montbuy. Barcelona: Leopoldo Domenech.
GRAU, Jan (1995): Fabulari Amades. Barcelona: El Mèdol.
KIEFER, F.J. (1871): Die Sagen Des Rheinlandes Von Basel Bis Rotterdam.
MARMIER, Xavier (1842): Chants populaires du Nord Islande: Danemark, Suèce, Norvege, Feroe, Finlande. Traduits en français et précédés d’une introduction. Charpentier.
MASPONS, Francesc (1876): Tradicions del Vallès. Barcelona: Impremta La Renaixença.
MASPONS, Francesc (1881) [= 1882]: «Lo Vallés». Extret de l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana- 1881. Barcelona: Estampa de Jaume Jepús, 1882.
MASPONS, Francesc (1882) [= 1883]: «De Mollet á Bigas». Extret de l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana - 1882. Barcelona: Estampa de Jaume Jepús, 1883.
MASPONS, Francesc (1885): Semprevivas. Barcelona: Llibreria de D. Alvar Verdaguer.
MASPONS, Francesc (1887): «Excursió col·lectiva al Farell». Bulletí Mensual de l’Associació d’Excursions Catalana núm. 100: 2–5; núm. 101-102: 19–24.
MASPONS, Francesc (1952): Tradicions del Vallès. Barcelona: Barcino.
MASPONS, Francesc (2010): Lo rondallaire. Edició a cura d’Albert Mestres. Valls: Cossetània.
MESTRES, Apel·les (1895): Tradicions, recullidas y escritas per Apeles Mestres. Barcelona: Espasa y Companyía.
MESTRES, Apel·les (2004): Llegendes del Montseny. Edició a cura de Carme Rubio i M. Carme Bernal. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MESTRES, Apel·les (2009): Tradicions. Edició a cura de Joan Armangué. Valls: Cossetània.
ORIOL, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore. Valls: Cossetània.
ORIOL, Carme (2011): «Literatura oral i territori; llegendes, contarelles i tradicions referides a lloc». Dins Àngel Vergés; Jordi Colomer (eds.): Llegendes i paisatges dels Països Catalans. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, p. 13-21.
ORIOL, Carme; Josep M. PUJOL (2003): Índex tipològic de la rondalla catalana. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
ORIOL, Carme; Emili SAMPER (eds.) (2011): Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili.
ORIOL, Carme; Emili SAMPER (eds.) (2017): Història de la literatura popular catalana. Alacant/Palma/Tarragona: Edicions de la Universitat Rovira i Virgili/Publicacions de la Universitat d’Alacant/ Edicions de la Universitat de les Illes Balears.
SAMPER, Emili (2017): «El període romàntic: Els inicis de l’interès per la literatura popular a Catalunya». Dins Carme Oriol; Emili Samper: Història de la literatura popular catalana. Alacant/Palma/Tarragona: Edicions de la Universitat Rovira i Virgili/Publicacions de la Universitat d’Alacant/Edicions de la Universitat de les Illes Balears, p. 15–60.
SANDARS, N.K., (ed.) (2001): L’epopea di Gilgameš. «I Grandi classici della Fiaba», s.n. Milà: Fabbri Editori.
TEMPORAL, Josep (1998): Galàxia Propp. Aspectes literaris i filosòfics de la rondalla meravellosa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
TRUEBA, Antonio de (1864): Capítulos de un libro, sentidos y pensados viajando por las provincias vascongadas. Madrid: Centro General de Administración.
VIOLANT, Ramona (1990): La rondalla i la llegenda. Contribució a l’estudi de la literatura folklòrica catalana. Barcelona: Alta Fulla.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).