L’imaginari de la por al segle XIX català: costums, creences, supersticions i llegendes

Autors/ores

  • Jaume Guiscafrè Danús Universitat de les Illes Balears

DOI:

https://doi.org/10.17345/elop201943-56

Paraules clau:

rondalla, llegenda, superstició, costum, bruixa

Resum

Marià Aguiló, com altres folkloristes del segle XIX, va arreplegar materials escrits i testimonis orals —encara inèdits— sobre creences, supersticions i costums relacionats amb les creences populars, singularment amb la bruixeria i la demonologia. En aquest treball n’aprofit alguns exemples per reflexionar sobre els límits de la rondalla i la llegenda i sobre les relacions complexes que mantenen amb altres gèneres etnopoètics com les supersticions, els costums, els dites o els memorates. Tant aquestes relacions com els diversos graus d’elaboració narrativa que poden tenir les creences populars estan condicionats per la vigència que té la creença entre els membres de la comunitat reduïda i pel grau d’identificació emocional que l’informant té amb el contingut del que relata o reporta. Així mateix, hi planteig la hipòtesi que els contrafacta carnavalescos d’alguns relats no s’han d’entendre com el resultat de la pèrdua de vigència de la creença o la superstició que els suscita, sinó més aviat com una manera alternativa de gestionar els temors que provoquen les forces i els mons sobrenaturals.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

ALCOVER, Antoni M. (2001): Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, vol. III. Mallorca: Editorial Moll.

ATU] Uther (2004).

BUBNOVA, Tatinana (2000): «Varia fortuna de la “cultura popular de la risa”». Dins Tatiana Bubnova (ed.): En torno a la cultura popular de la risa. Barcelona: Anthropos, p. 135–163.

CARO, Julio (1966): Las brujas y su mundo. Madrid: Alianza Editorial.

CASANOVA, Joan; Joan CREUS (2000): Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

CHRISTIANSEN, Reidar Th. (1958): The Migratory Legends. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

DCVB] Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Editorial Moll <http://dcvb.iecat.net/> [data de consulta: març de 2019].

DECLC] Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

DÉGH, Linda (1996): «What is a Belief legend?». Folklore núm. 107: 33-46.

DÉGH, Linda (2001): Legend and Belief: Dialectics of a Folklore Genre. Bloomington i Indianapolis: Indiana University Press.

DUNDES, Alan (1975): «The Structure of Superstition». Dins Alan Dundes: Analytic Essays in Folklore. The Hague: Mouton, p. 88–94.

ELLIS, Bill (1997): «Dite». Dins Thomas A. Green (ed.): Folklore: An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tales, Music and Art. Santa Barbara: ABC-CLIO, p. 191–192.

GOMIS, Cels (1987): La bruixa catalana: Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l’entorn dels anys 1864 a 1915. Barcelona: Editorial Alta Fulla.

GONZÁLEZ, Carlos (1996): Catálogo tipológico de cuentos folklóricos aragoneses. Zaragoza: Instituto Aragonés de Antropología.

GONZÁLEZ, Carlos (2005). «Contes de sorcières ? Propositions de noveaux types et sous-types de contes populaires sur la base de versions recueillies en Aragon». Cahiers de Littérature Orale núm. 57–58: 164–177.

GUISCAFRÈ, Jaume (2008): El rondallari Aguiló: Transcripció, catalogació i estudi introductori. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

JASON, Heda (2000): Motif, Type and Genre: A Manual for Compilation of Indices & A Bibliography of Indices and Indexing. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

JAUHIAINEN, Marjatta (1998): The Type and Motif Index of Finnish Belief Legends and Memorates. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

MASSOT, Josep (1993): Inventari de l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Fascicle I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

MENCEJ, Mirjam (2009): «Narrating About Witches». Dins Rolf Wilhelm Brednich (ed.): Erzählkultur: Beiträge zur Kulturwissenschaftlichen Erzählforschung. Berlin: Walter de Gruyter, p. 207–222.

PALOMA, Joan-Antoni (1976): «Un curiós manuscrit del fons Milà i Fontanals de Santander, sobre supersticions i costums populars». Miscellania Barcinonensia núm. 43: 7–58.

PENTIKÄINEN, Juha (1997): «Memorate». Dins Thomas A. Green (ed.): Folklore: An Encyclopedia of Beliefs, Customs, Tales, Music and Art. Santa Barbara: ABC-CLIO, p. 553–555.

PLADEVALL, Antoni (2007): «La cacera de bruixes a Catalunya». Dins Marina Miquel (coord.): «Per bruixa i metzinera»: La cacera de bruixes a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació), p. 110–129.

PROPP, Vladimir (1984): Las raíces históricas del cuento. Madrid: Editorial Fundamentos.

ROMA, Josefina (2007): «La bruixeria en la cultura popular catalana». Dins Marina Miquel (coord.): «Per bruixa i metzinera»: La cacera de bruixes a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació), p. 156–187.

SAMPER, Emili (2015): «Variations on Witches: A Proposal for Catalogation». Fabula núm. 56 (1/2): 17–39.

SIMPSON, Jacqueline (1996): «Witches and Witchbusters». Folklore núm. 107: 5–18.

UTHER, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales: A Classification and Bibliography. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

Descàrregues

Publicades

18-12-2019

Com citar

Guiscafrè Danús, J. (2019). L’imaginari de la por al segle XIX català: costums, creences, supersticions i llegendes. Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (8), 43–56. https://doi.org/10.17345/elop201943-56

Número

No 8 (2019)

Secció

Articles

Llicència

Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:

  1. Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.

  2. Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.

  3. S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).