Ensenyament i identitat en els reculls de literatura popular valenciana
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop2018153-169Paraules clau:
ensenyament, identitat, recol·lecció folklòrica, País Valencià, literatura popularResum
La introducció de la llengua catalana a les escoles valencianes va implicar que mestres i professors haguessen de buscar materials per a impartir docència en aquesta llengua. Com va ocórrer en altres indrets, els ensenyants valencians van recórrer a la literatura popular per ensenyar llengua o continguts en català; també, però, aprofitaren el folklore valencià com una manera de canviar el model educatiu i formar individus conscients de la pròpia identitat. Així, a partir dels anys vuitanta es va produir un esclat de reculls folklòrics adreçats al públic infantil-juvenil. Aquests reculls sovint contenen pròlegs o introduccions que justifiquen la necessitat d’introduir el folklore a les aules, atès que es percep com una eina essencial per a recuperar la identitat col·lectiva. El contingut d’aquells pròlegs apunta constantment a la relació entre folklore i identitat i encara perviu en les publicacions més recents. En aquest article s’analitza aquesta mena de reculls i el context que els va fer possibles, amb el benentès que permeten explicar una part essencial de la història de la literatura popular valenciana recent.Descàrregues
Referències
ADAM, Bernardo (1979): «Pròleg». Dins Cançoner. Cançons populars valencianes. València: Piles Editorial de Música, p. 5.
ALCOVERRO, Carme (2009): «Literatura oral, encara». Escola catalana vol. 44 núm. 457: 4-5.
BADENES, Guillem (1994): «Presentació». Dins Pasqual PASTOR (ed.): Cançons i contes populars. Paco Muñoz canta per als xiquets i les xiquetes. València: Conselleria d’Educació i Ciència, p. 7-8.
BASCOM, William (1954): «Four functions of folklore». Journal of American Folklore núm. 67 (octubre-desembre 1954): 333–349.
BASSA, Ramon (2014): «Els jocs lingüístics orals populars des del punt de vista de l’etnopoètica. La seva aplicació didàctica». Dins Alexandre BATALLER; Margalida COLL (eds.): Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans/Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 115–128.
BASSA, Ramon (2015). «Capítol III. Llenguatge oral i jocs de llengua a la primera infància. Aplicacions didàctiques» Dins Ramon BASSA (Coord.): El llenguatge oral i escrit a l’escola: bones pràctiques. Barcelona: UOC, p. 67–99.
BATALLER CATALÀ, Alexandre (2014): «Etnopoètica i ensenyament de la llengua i la literatura en el context escolar valencià anterior a 1983». Dins Alexandre BATALLER; Margalida COLL (eds.): Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 13–29.
BATALLER CALDERÓN, Josep (1999): Les rondalles valencianes. CEIC Alfons el Vell.
BORJA, Joan (2002): «Literatura popular en el segle XXI». Canelobre: Revista del Instituto Alicantino de Cultura “Juan Gil-Albert” núm. 47: 225–236.
BORJA, Joan (2009a): «Pròleg». Dins M. Àngels DIÉGUEZ et alii (ed.): Rondalles de la Marina. València: Brosquil, p. 13–18.
BORJA, Joan (2009b): «Llegendes a l’escola». Escola catalana, vol. 44, núm. 457: 15–17.
BORJA, Joan (2015): Sotavent. Cançoner popular d’Altea. La Vila Joiosa: Aila.
BROTONS, Vicent; Vicent NAVARRO; Eliseu GARCIA (1988): Una cançó de fil i cotó. Cançons, endevinalles i dites tradicionals. Petrer: Edicions de la Cova de l’Encant.
COLOMER, Teresa (2002): «Els estudis sobre literatura infantil i juvenil». Dins Teresa COLOMER (ed.): La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis. Barcelona: ICE-Universitat Autònoma de Barcelona, p. 227–243. <http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmck36b4> [data de consulta: desembre de 2017].
COLOMINA, Jordi (1999): «Pròleg». Dins M. Àngels DIÉGUEZ et alii (ed.): Rondalles de la Marina. Sant Vicent/Alacant: Caixaltea/APA Instituto de Bachillerato Mixto de Altea, p. 9–11.
DURAN, Teresa (2002): «L’evolució històrica al llarg del segle». Dins Teresa COLOMER (ed.): La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis. Barcelona: ICE Universitat Autònoma de Barcelona, p. 31–47.
DDAA (1991-1992): De la literatura popular a la literatura culta. Seminari El Gust per la Lectura (curs 1991-1992). Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya/Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa/Servei d’Ensenyament del Català.
ESCANDELL, Dari (2015): Hàbits i tendències de lectura en el sistema educatiu valencià. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
GENERALITAT VALENCIANA – CONECTA (2011): Resultados. Hábitos de lectura y compra de libros en la Comunidad Valenciana. Año 2011. Conecta, Generalitat Valenciana. <http://www.ceice.gva.es/documents/161918695/163428922/2011_HLCL+Comunidad+Valenciana.pdf/0bad6f59-7d08-4666-b905-631335a1337f> [data de consulta: gener de 2018].
GISBERT, Francesc (2014): «Introducció». Dins Jordi Raül VERDÚ: Això era una volta. Catarroja: Perifèric, p. 11–20.
GISBERT, Francesc (2015): Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana. Alzira: Bromera.
GÓMEZ, Diego (2004): «Compromís pel valencià». Dins Àngela MARTÍNEZ; Oti SÒRIA: Endevina, endevinalla. Carcaixent: Edicions 96, p. 7-8.
GONZÀLEZ, Joaquim (1985): Rondalles de l’Alacantí. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert.
GUISCAFRÈ, Jaume (2016): «El terme folklore als Països Catalans: de l’entusiasme a la desafecció», Revista d’Etnologia de Catalunya núm. 41 (març 2016): 12–19.
JANER, Gabriel (1982): Cultura popular i ecologia del llenguatge. Barcelona: CEAC.
JANER, Gabriel (1985): «El paper de l’educació en la dinàmica de la cultura». Dins Dolors LLOPART; Joan PRAT; Llorenç PRATS (eds.): La cultura popular a debat. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular, Alta Fulla, p. 180–191.
MARTÍ, Josep (1996): El folklorismo, uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel.
MARTÍ ADELL, Cristòfor (2014): Les nostres endevinalles. Tavernes Blanques: L’Eixam.
MARTÍNEZ, Àngela; Oti SÒRIA (2004): «Setze anys després…». Dins Endevina, endevinalla. Carcaixent: Edicions 96, p. 5-6.
ORIOL, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània.
ORIOL, Carme (2014): «Tipologia dels textos de narrativa folklòrica: de la transcripció a la recreació». Dins Alexandre BATALLER; Margalida COLL (eds.): Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 167–176.
ORIOL, Carme (2016): «Cap a una història de la literatura popular catalana: l’aportació de Catalunya». eHumanista/IVITRA núm. 9: 48–64.
PELLICER, M. Dolors (1996): Rondalles de la Marjal. València: Camacuc.
PUJOL, Josep Maria (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep M. Pujol. Edició a cura de Carme ORIOL i Emili SAMPER. Tarragona: Publicacions URV.
ROVIRÓ, Ignasi (1992): «Aproximació a l’estudi de la comunicació folklòrica». Ausa núm. 128-129: 71–104.
SEGUÍ, Salvador (1990): Cançons valencianes per a l’escola. València: Piles.
SERRANO, Rosa (1997): «Enric Valor, home de paraules, mestre entranyable». Canelobre, 37-38: 33–36.
SERRANO, Rosa (2010): «Conéixer i publicar Enric Valor, un escrit des de la proximitat». Dins ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (ed.): Enric Valor. El Valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la llengua, p. 224–233.
VALOR, Enric (1999): Un breu apunt sobre la meua obra literària, discurs pronunciat per Enric Valor i Vives amb motiu de la seua investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València (22/12/1999). <http://www.upv.es/organizacion/la-institucion/honoris-causa/enric-valor/discurso-va.html> [data de consulta: setembre de 2017].
VALRIU, Caterina (2010): Imaginari compartit. Estudis sobre literatura infantil i juvenil. Montcada i Reixac: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears / Institut d’Estudis Baleàrics.
VALRIU, Caterina (2008): Paraula viva. Articles sobre literatura oral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
VALRIU, Caterina (2011): «El Grup d’Estudis Etnopoètics: recerca, preservació i difusió de la literatura oral catalana». Estudis Romànics núm. 33: 333–340.
VALRIU, Caterina (2016): «La literatura oral a les Illes Balears: la tasca dels folkloristes». eHumanista/ IVITRA núm. 9: 31–47.
VIDAL, Vicent (2014): «L’escola en valencià: els ensenyants-folkloristes i els reculls de rondalles». Dins Alexandre Bataller; Margalida Coll (eds.): Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Arxiu de Tradicions de l’Alguer / Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, p. 63–75.
VIDAL, Vicent (2015): «L’aportació de Joaquim Gonzàlez Caturla a la rondallística valenciana». Estudis de Literatura Oral Popular núm. 4: 141-154. DOI: https://doi.org/10.17345/elop2015141-154.
WILSON, William A. (2005): «Herder, folklore and romantic nationalism». Dins Alan DUNDES (ed.): Folklore. Critical concepts in literary and cultural studies. London / New York: Routledge, Taylor / Francis Group, vol. 2, p. 4–21.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).