La Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés i el seu estudi des d’una perspectiva de gènere

Carme Oriol Carazo, Magí Sunyer Molné

Resum

La Paremiologia catalana comparada, de Sebastià Farnés, es va publicar en vuit volums entre els anys 1992 i 1999 a partir dels materials manuscrits que el folklorista va elaborar al llarg de la seva vida i que van restar inèdits després de la seva mort, l’any 1934. En aquest treball s’expliquen les circumstàncies que van envoltar l’edició, els criteris que es van seguir per a l’ordenació i la presentació de les parèmies i les possibilitats d’estudi que ofereix l’obra. A continuació, des de la perspectiva dels estudis de gènere, s’estudia com es projecta la imatge de la dona (com és, com ha de ser o com s’ha de comportar) en un total de 343 parèmies contingudes a l’entrada «dona» d’aquesta magna obra. Els resultats del treball mostren la importància i la vigència del treball realitzat per Farnés per a la realització d’estudis descriptius i analítics.

Paraules clau

estudis de gènere; folklore; literatura; parèmia; Sebastià Farnés

Text complet:

PDF

Referències


AMADES, Joan (1936): Refranyer de les dones. Barcelona: Biblioteca de Tradicions Populars [reedició Tarragona: El Mèdol 2004].

CONCA, Maria (1990): Paremiologia. València: Universitat de València.

CONCA, Maria; Josep GUIA (2014): La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Alzira: Editorial Bromera.

FARNÉS, Sebastià (1882): «Un refran popular». La Renaixensa núm. 12: 77–79.

FARNÉS, Sebastià (1883): «Refrans catalans». La Renaixensa núm. 13: 395–399.

FARNÉS, Sebastià (1884a): «Refrans catalans». La Renaixensa núm. 14: 121–125.

FARNÉS, Sebastià (1884b): «Refrans catalans. Qui no’t conegui que’t compri». La Ilustració Catalana 5, núm. 106: 75–77.

FARNÉS, Sebastià (1913): Assaig de paremiologia catalana comparada. Volum I (Abarcar-Amich). Barcelona: Ilustració Catalana.

FARNÉS, Sebastià (1918): «Folklore. Parèmies-endevinetes. Les tres gallines». Catalana: revista setmanal 1, núm. 9: 218–220.

FARNÉS, Sebastià (1928): «Demofilologia. Literatura oral. Sant Joan, bon sant». Arxiu de Tradicions Populars núm. 1: 11–12 [ed. facsímil: Palma: Olañeta 1992].

FARNÉS, Sebastià [1929-1933a] (s. d.): «Demofilologia. Literatura oral. Dues cultures». Arxiu de Tradicions Populars núm. 4: 193–199 [ed. facsímil: Palma: Olañeta 1992].

FARNÉS, Sebastià [1929–1933b] (s. d.): «Demofilologia. Literatura oral. Una endevineta proverbial». Arxiu de Tradicions Populars núm. 5: 264–266 [ed. facsímil: Palma: Olañeta 1992].

FARNÉS, Sebastià [1933] (s. d.): «Demofilologia. Literatura oral. Motius del rei En Pere d’Aragó». Arxiu de Tradicions Populars núm. 6: 336–338 [ed. facsímil: Palma: Olañeta 1992].

FARNÉS, Sebastià (1935): «Demofilologia. Literatura oral. Veïns perillosos». Arxiu de Tradicions Populars núm. 7: 20–23 [ed. facsímil: Palma: Olañeta 1992].

FARNÉS, Sebastià (1992-1999): Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL. Amb la col·laboració de Josep M. PUJOL. Barcelona: Columna edicions, 8 vols.

FERNÁNDEZ PONCELA, Anna M. (2002): Estereotipos y roles de género en el refranero popular: charlatanas, mentirosas, malvadas y peligrosas. Proveedores, maltratadores, machos y cornudos. Rubí: Anthropos.

FERNÁNDEZ PONCELA, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Barcelona: CIM.

ORIOL, Carme (2015): «Sebastià Farnés i la paremiologia catalana». Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística núm. 5: 109–126.




DOI: https://doi.org/10.17345/elop2018103-115