Els contes de la primera època d’El Mole: aproximació a un material folklòric de principi del segle XIX
DOI:
https://doi.org/10.17345/elop201811-26Paraules clau:
El Mole, premsa, contes, folklore, segle XIXResum
El diari El Mole, fundat a la ciutat de València l’any 1837, constitueix l’exemple més antic de premsa regular escrita en llengua catalana. Malgrat que les motivacions del seu redactor principal, Josep Maria Bonilla, no van ser en cap moment culturals sinó polítiques (sobretot difondre la ideologia liberal i anticarlina), sovint va utilitzar per al seu propòsit petits contes tradicionals d’origen folklòric per explicar o il·lustrar als seus lectors moltes de les idees i actuacions que defensava. L’objectiu del present article és subratllar l’origen folklòric i tradicional de tots eixos contes, editar-los seguint criteris filològics actuals i posar-los en valor com una de les mostres més antigues, desconegudes i notables de la rondallística tradicional valenciana.Descàrregues
Referències
BALAGUER, Enric (1988): «Una revista popular valenciana: El Mole (1837 i 1840-41)». Caplletra. Revista internacional de filologia núm. 4: 69–78.
BELTRAN, Rafael (2007): Rondalles populars valencianes: Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal. València: Publicacions de la Universitat de València.
BORDERÍA, Enrique; Francesc MARTÍNEZ GALLEGO; Inmaculada RIUS (2004): Política, cultura y sátira en la España isabelina: José Bernat y Baldoví. València: Institució Alfons el Magnànim.
BORJA, Joan (2013): «Els relats humorístics d’arrel lingüística: consideracions a propòsit del tipus ATU 1699 (“Malentesos entre parlants de diferents llengües”)». Estudis de Literatura Oral Popular núm. 2: 45–73. DOI: https://doi.org/10.17345/elop201345-73
[DCVB] Diccionari català-valencià-balear. Institut d’Estudis Catalans / Editorial Moll. <http://dcvb.iecat.net/> [data de consulta: febrer de 2018].
[DNV] Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. <http://www.avl.gva.es/lexicval> [data de consulta: febrer de 2018].
[DRAE] Diccionario de la Real Academia Española. Real Academia Española de la Lengua. <http://dle.rae.es/> [data de consulta: febrer de 2018].
HERNÁNDEZ, Ángel (2010): Catálogo tipológico del cuento folklórico en Murcia. Madrid: El Jardín de la Voz.
LAGUNA, Antonio; Eduardo ORTEGA (1989): Un periodista romántico en la revolución burguesa: José María Bonilla. València: Asociación de la Prensa Valenciana.
MARTÍ GADEA, Joaquim (1891): Ensisam de totes herbes o ensart de cansons valencianes y castellanes. València: Impremta de Josep Canales Romà.
MARTÍ MESTRE, Joaquim (2006): Diccionari històric del valencià col·loquial. València: Publicacions de la Universitat de València.
MENAGES, Àngela-Rosa; Joan-Lluís MONJO (2007): Els valencians d’Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada. Picanya: Edicions del Bullent.
PÉREZ, Jaume (1998): «Prosa narrativa de la Renaixença al País Valencià: “El Mole”, “La Donsayna” i “El Tabalet”». Estudis: Revista de historia moderna núm. 24: 449–466.
THOMPSON, Stith (1955-1958): Motif-index of folk-literature. A classification of narrative elements in folktales, ballads, miths, fables, medieval romances, exempla, fabliaux, jest-books and local legends. København / Bloomington: Indiana University Press.
UTHER, Hans-Jörg (2004): The types of international folktales. A classification and bibliography. 3 vols. Folklore Fellows’ Communications 284-285-286. Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).