El llegat dels germans Grimm en el segle XXI: del paper a la pantalla

Número

Secció

Articles

Autors/ores

  • Emili Samper Prunera Universitat Rovira i Virgili

Paraules clau:

Grimm, Kinder- und Hausmärchen, The brothers Grimm, Terry Gilliam, rondalla

Publicat

31-12-2012

Resum

Les rondalles que els germans Grimm van recollir als Kinder- und Hausmärchen han traspassat la frontera del paper amb nombroses adaptacions literàries, cinematogràfiques o televisives. La pel·lícula The brothers Grimm (2005), de Terry Gilliam, i la primera temporada de la sèrie Grimm (2011-2012), de la cadena NBC, són dos mostres recents d’obres audiovisuals que han agafat les rondalles dels Grimm com a base per elaborar la seva ficció. En aquest article s’analitza el tractament de les rondalles que apareixen en totes dues obres (tenint en compte un precedent de 1962, The wonderful world of the Brothers Grimm), així com el rol que adopten els mateixos germans Grimm, que passen de creadors a convertir-se ells mateixos en personatges de ficció. Es recorre, d’aquesta manera, el camí invers al que han realitzat els responsables d’aquestes adaptacions: de la pantalla (gran o petita) es torna al paper, mostrant quines són les rondalles dels Grimm que s’han adaptat i de quina manera s’ha dut a terme aquesta adaptació.

Descàrregues

Agències de suport

No

Referències

ALARCÓN CELAYA, Javier (2010): «Los hermanos Grimm». Dins Juan Agustín MANCEBO ROCA (ed.). Terry Gilliam. El desafío de la imaginación. Madrid: T&B Editores, p. 131-138.

AARNE, Antti; Stith THOMPSON [AaTh] (1961): The Types of the Folktale. A Classification and Bibliography. Folklore Fellows’ Communications 184. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

CAHILL, Susan (2010): «Through the looking glass: fairy-tale cinema and the spectacle of femininity in Stardust and The brothers Grimm». Marvels & Tales vol. 24, núm. 1 (2010): 57-67.

DÍAZ VILLARÍAS, Mercedes; Javier GARCÍA RODRÍGUEZ (2010): «La contradicción como deformación del orden». Dins Juan Agustín MANCEBO ROCA (ed.). Terry Gilliam. El desafío de la imaginación. Madrid: T&B Editores, p. 13-25.

FERNÁNDEZ VALENTÍ, Tomàs (2005): «El secreto de los hermanos Grimm: vidas de cuento». Dirigido por... Revista de Cine núm. 349 (octubre 2005): 12.

GEL·LI, Aulus (1997): Nits àtiques. Introducció, traducció, selecció i notes d’Albert Andrade i Bàrbara Matas. Barcelona: Edicions de la Magrana.

GRIMM, Jacobo Luis Carlos (1958): Cuentos de Grimm. Traducció de Montserrat Canal Rifa i il·lustracions de Lluís Casamitjana Colominas. Barcelona: Editorial Bruguera.

GRIMM, Jakob; Wilhelm GRIMM (2000): Leyendas alemanas. Traducció de Pedro Gálvez. Barcelona: Ediciones Obelisco.

Grimm guide – NBC http://www.nbc.com/grimm/grimm-guide [data de consulta: juliol 2012].

GRUP DE RECERCA FOLKÒRICA D’OSONA [GRFO]; Josep M. PUJOL (coord.) (2002): «Benvingut/da al club de la sida» i altres rumors d’actualitat. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Barcelona: Departament de Cultura.

LOCHNER, Jim (2010): «The wonderful world of the brothers Grimm». FSMCD [Film Score Monthly] vol. 13, núm. 4 (2010): 1-10.

MCCABE, Bob (2006): Dreams and nightmares: Terry Gilliam, The brothers Grimm & other cautionary tales of Hollywood. Nova York: Harper Collins.

ROMERO PERALTA, Eduardo (1965): El maravilloso mundo de los hermanos Grimm. Il·lustracions de Marcelo Guillamón Pardo. Barcelona: Editorial Bruguera.

SAMPER PRUNERA, Emili (2010): «La petjada del rei En Jaume per terres tarragonines». Dins Carme Oriol; Emili Samper (eds.): El rei Jaume I en l’imaginari popular i en la literatura. Tarragona / Palma: Publicacions URV / Edicions UIB, p. 73-99.

SAMPER PRUNERA, Emili (2012): «Carles Riba i les traduccions de les rondalles dels germans Grimm». Dins Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Salamanca, 2012. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat [en premsa].

SPINES, Christine (2005): «El bosque encantado de Terry Gilliam. El secreto de los hermanos Grimm». Fotogramas & DVD: La primera revista de cine núm. 1943 (setembre 2005): 92-95.

STEINBECK, John (1964): Homes i ratolins. Traducció de Manuel de Pedrolo. Perpinyà: Proa.

THOMPSON, Stith (1955-1958): Motif-index of folk-literature: a classification of narrative elements in folktales, ballads, myths, fables, medieval romances, exempla, fabliaux, jest-books, and local legends. 6 vols. Bloomington: Indiana University Press.

TOUS, Anna (2010): La era del drama en televisión: Perdidos, CSI: Las Vegas, El ala oeste de la Casa Blanca, Mujeres desesperadas y House. Barcelona: Editorial UOC.

UTHER, Hans-Jörg [ATU] (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 vols. Folklore Fellows Communications 284-286. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

WARNER, Marina (2005): «Dark Arts». The Guardian (14 d’octubre de 2005): 6.

ZIPES, Jack (2011): The enchanted screen: The unknown history of fairy-tales films. Nova York: Routledge.

Com citar

El llegat dels germans Grimm en el segle XXI: del paper a la pantalla. (2012). Estudis De Literatura Oral Popular Studies in Oral Folk Literature, 1, 133-165. https://doi.org/10.17345/elop2012133-165

Trameses

Si voleu publicar en alguna de les nostres capçaleres, cal que us poseu en contacte amb cada revista mitjançant el vostre correu electrònic.

Saber més

Desenvolupat per

Darreres publicacions

Paraules clau

ARXIU DE FOLKLORE