El rol de les protagonistes dels relats etnopoètics lligats a topònims de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat

Sílvia Veà Vila

Resum

En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.
La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi.

Paraules clau

toponímia; llegenda; estudis de gènere; folklore; Ribera d’Ebre; Terra Alta; Priorat

Text complet:

PDF

Referències


BALDAQUÍ, Josep M. (1997): «Les llegendes toponímiques en l’obra de Francesc Martínez i Martínez». Dins XXI Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Paiporta: Denes, p. 45-55.

CABRÉ, Dolors (1974): Riba-roja d’Ebre i el seu terme municipal: geografia, història, economia, onomàstica. Tarragona: Llibreria Guàrdias.

CID, Àngels (2015): La Serena. Gandesa: Ajuntament de Gandesa.

COROMINES, Joan (1989-1997): Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i els de persona de totes les terres de llengua catalana. 8 volums. Barcelona: Curial.

CORTÉS, Antoni (2001): «La Donzella del Forat». Dins Fets i contes a Bot. Bot: edició de l’autor, p. 27-33.

GOMIS, Cels (1996): La bruixa catalana.3a edició. Barcelona: Alta Fulla.

JORGENSEN, Jeana (2008): «Gender». Dins Donald HAASE (ed.): The Greenwood Encyclopedia of Folktales & Fairy Tales. Connecticut/Londres: Greenwood Press, p. 402-404.

MALLORQUÍ, Elvis (coord.) (2006): Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines / Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona / Documenta Universitaria.

ORIOL, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània.

ORIOL, Carme (2005): El patrimoni oral a les comarques de Tarragona. Relats tradicionals. Tarragona: Diputació de Tarragona.

ORIOL, Carme (2013): «L’estudi de la literatura popular catalana des d’una perspectiva de gènere». Dins Montserrat BACARDÍ; Francesc FOGUET; Enric GALLÉN (eds.): La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Universitat Autònoma de Barcelona, p. 197-209.

PANUNZIO, Saverio (1963): «XVII de la Serena». Dins Bestiaris. Barcelona: Barcino, p. 79-80.

PERUCHO, Joan (2003): Fulls de fronteres. Entre Gandesa i Alcanyís. Alcanyís: Centro de Estudios Bajoaragoneses.

VEÀ, Sílvia (2017): Onomàstica de Vinebre. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.




DOI: https://doi.org/10.17345/elop2017117-140