La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal

Autors/ores

  • Montserrat Palau Vergés Universitat Rovira i Virgili

DOI:

https://doi.org/10.17345/elop201745-60

Paraules clau:

poesia catalana, literatura popular, estudis de gènere, Maria Mercè Marçal

Resum

Ja des dels inicis de la seva trajectòria literària, el 1977, una de les característiques destacades de la poesia de Maria Mercè Marçal (1952-1998) és la utilització de formes i motius del folklore i de la literatura popular. Aquest article analitza aquest ús, molt marcat en els primers llibres i també present en els posteriors, i explica com la literatura popular li servirà a l’autora per crear un món simbòlic de l’ordre de la mare, en contrast amb l’ordre patriarcal dominant també en la cultura i literatura. I, a més, per investigar i trobar la seva pròpia «escriptura femenina», d’acord amb les teories de les escoles feministes italianes i franceses dels anys setanta del segle XX.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

AA. DD. (2008): Monogràfic «La poesia de Maria Mercè Marçal». Reduccions, núm. 89-90.

ALZUETA, Miquel (1978): «M. Mercè Marçal, de classe baixa i nació oprimida». Mundo Diario (Barcelona, 6 de juliol de 1978).

ARDERIU, Clementina (2008): Contraclaror. Antologia poètica. Barcelona: Horsori.

BROCH, Àlex (2007): Sobre poesia catalana. Barcelona: Proa.

BARGALLÓ, Josep (2012): «Els sonets de Maria-Mercè Marçal: classicisme i modernitat». Disponible en línia: <https://josepbargallo.wordpress.com/2012/03/25/els-sonets-de-maria-merce-marcal-classicisme-i-modernitat/>[data de consulta: agost de 2017].

BUSQUETS, Lluís (1978): Entrevista «M. Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, dos poetes». El Correo Catalán (6 de maig de 1978): 19-20.

BORDONS, Glòria (2008): «Joan Brossa i Maria-Mercè Marçal». Dins Fina LLORCA; Heura MARÇAL (eds.): II Jornades marçalianes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 111-131.

CARBONELL, Neus (2004): «Feminisme i postestructuralisme». Dins Marta SEGARRA; Àngels CARABÍ (eds.): Feminismo y crítica literaria. Barcelona: Icaria.

CIXOUS, Hélène (1995): La risa de la medusa. Ensayos sobre la escritura. Barcelona: Anthropos.

CLIMENT, Laia (2002): «Filles i mares: la influència de la ginocrítica en els temes de filiació i maternitat en Llengua abolida de Maria-Mercè Marçal». Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, XIII: 79-88.

CLIMENT, Laia (2003): «Dones d’aigua. Dues visions femenines de la maternitat: Llengua abolida de Maria-Mercè Marçal i Et l’une ne bouge pas sans l’autre de Luce Irigaray». Dins Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, volum II, p. 89-99.

CLIMENT, Laia (2004): «Tradición y ruptura: el tratamiento de la literatura popular en Federico García Lorca y Maria Mercè Marçal». Dins Magdalena LEÓN (coord.): La literatura en la literatura: actas del XIV Simposio de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada. Madrid: Ediciones de los Estudios Cervantinos, p. 335-345.

CORRONS, Fabrice; Sandrine FRAYSSINHES (eds.) (2012): Lire / Llegir Maria-Mercè Marçal à propos de / sobre Bruixa de Dol. Perpinyà: Edicions Trabucaire.

DÍAZ, Noèlia (2014): Constructing Feminine Poetics in the Works of a Late Twentieth-Century Catalan Woman Poet: Maria-Mercè Marçal. Cambridge: MHRA.

FERNÀNDEZ, Josep-Anton (2004): «Subversió, transició, tradició: política i subjectivitat a la primera poesia de Maria-Mercè Marçal». Lectora, núm. 10: 201-216.

IBARZ, Mercè (2004) (ed.): Maria Mercè Marçal. Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona: Proa.

IRIGARAY, Luce (1974): Speculum de l’autre femme. París: Éditions de Minuit.

IRIGARAY, Luce (1979): Et l’une ne bouge pas sans l’autre. París: Édicions de Minuit.

IRIGARAY, Luce (1985): Parler n’est jamais neutre. París: Éditions de Minuit.

JULIÀ, Lluïsa (2017): Maria Mercè Marçal. Una vida. Barcelona: Galàxia Gutenberg.

LÓPEZ, Nunila; Myriam CAMEROS (2004): La Cenicienta que no quería comer perdices. Barcelona: Planeta.

MARÇAL, Maria Mercè (1989): Llengua abolida (1973-1988). València: Tres i Quatre.

MARÇAL, Maria Mercè (1996): «Elogi del drac». Ateneu, núm. 21 (juny de 1996): 14-15.

MARÇAL, Maria Mercè (1997): «Dona i poesia: més enllà i més ençà del mirall de la Medussa». Dins Margarida ARITZETA; Montserrat PALAU (eds.): Paraula de dona. Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 175-181.

MARÇAL, Maria Mercè (2004a): Cançó de saltar a corda. Il·lustracions de Judit MORALES. Barcelona: Cruïlla.

MARÇAL, Maria Mercè (2004b): La màgia de les paraules. Il·lustracions de Mabel PIÉROLA. Barcelona: Baula.

MARÇAL, Maria Mercè (2015): Tan petita i ja saps... Barcelona: Andana.

MONTERO, Anna (1995): «L’espai d’una llengua abolida». Dins L’escriptor del mes: Maria Mercè Marçal. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, p. 9-10.

MONTERO, Anna (2004): «Anna Montero entrevista a Maria Mercè Marçal». Lectora, núm. 10: 259-283.

MONTERO, Anna (2008): «La triple lluna i el mirall. Cau de llunes i Bruixa de dol». Reduccions. Revista de Poesia, núm. 89-90: 230-240.

MURARO, Luisa (1995): El orden simbólico de la madre. Madrid: Horas y horas.

NADAL, Marta (1989): Entrevista «Els confins de la identitat». Serra d’Or, núm. 352 (març 1989): 184-88.

OTERO, Mercè (2010): «La tradició popular i feminista en l’obra poètica de Maria-Mercè Marçal». Dins Fina LLORCA; Heura MARÇAL (eds.): II Jornades marçalianes. Saba vella per a les fulles noves. Sabadell: Fundació Maria-Mercè Marçal, p. 71-87.

PANÉ, Francesc (1977): Entrevista «Maria Mercè Marçal: un Carles Riba femení i transcendent». La Mañana (12 de febrer de 1977): 11.

PONT, Jaume (1989): «Maria-Mercè Marçal. L’hora del mirall». Urc, núm. 4-5: 91-93.

RIBA, Caterina (2012): «L’obra poètica de Maria-Mercè Marçal: una aproximació des dels estudis de gènere i la literatura comparada». Tesi doctoral dirigida per la Dra. Lluïsa Cotoner. Universitat de Vic. Disponible en línia: <http://repositori.uvic.cat/handle/10854/1935> [data de consulta: agost de 2017]

RIBA, Caterina (2014): Maria Mercè Marçal. L’escriptura permeable. Vic: Eumo.

ROMEU, Josep (1974): Poesia popular i literatura. Barcelona: Curial.

SABADELL, Joana (1998): «Allà on literatura i vida fan trena. Conversa amb Maria-Mercè Marçal sobre poesia i feminisme». Serra d’Or, núm. 467 (novembre 1998): 12-21.

SEGARRA, Marta (2004) (coord.): «Dossiers monogràfics. Maria Mercè Marçal». Lectora, núm. 10: 159-284.

SELFA, Moisés (2015): «La poesia infantil i juvenil de Maria Mercè Marçal». Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 6: 175-180.

SISTAC, Dolors (2000): «M. Mercè Marçal: tres baules». Dins Llengua abolida. Encontre de creadors. Lleida: Ajuntament de Lleida, p. 111-115.

Descàrregues

Publicades

21-02-2018

Com citar

Palau Vergés, M. (2018). La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal. Estudis De Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, (6), 45–60. https://doi.org/10.17345/elop201745-60

Número

Secció

Articles