El tractament de la dona com a pensadora en l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover

M. Magdalena Gelabert i Miró

Resum

En l’Aplec de Rondaies d’Antoni M. Alcover apareixen tipus de dones molt diverses. Hi trobam dones que es presenten des de la perspectiva de la intel·ligència i és la seva capacitat intel·lectual un dels trets principals que les caracteritza. Aquestes dones tant poden pertànyer a la reialesa —o a classes socials altes— com a la pagesia; tant poden ser joves com velles; fadrines com casades. La capacitat de pensar de les dones i el seu enginy fan que, en moltes ocasions, superin les figures masculines i que siguin elles les que donin la solució als problemes que sorgeixen al llarg de la trama. Amb l’anàlisi d’exemples diversos de l’Aplec d’Alcover. observam com la dona és considerada una figura de prestigi que mereix ser respectada per la seva capacitat de pensament i per la saviesa.

Paraules clau

Rondalla; dona intel·ligent; dona sàvia; figures femenines; Alcover

Text complet:

PDF

Referències


ALCOVER, Antoni M. (1936-1972): Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi d’es Racó. Volum I a XXIV. Palma: Editorial Moll.

ALCOVER, Antoni M. (1996-2017): Aplec de rondaies mallorquines d’En Jordi d’es Racó. Volum I a VII. Edició a cura de Josep A. Grimalt i Jaume Guiscafrè. Palma: Editorial Moll.

ALCOVER, Antoni M. (s. d.): Alcover notes de rondaies I, II, III, IV i VI i Notes preses al vol dels contadors de rondayes V. Llibretes originals manuscrites.

ALCOVER, Antoni M.; Francesc de BORJA MOLL (1980): Diccionari català-valencià-balear. Palma: Editorial Moll. Disponible en línia: <http://dcvb.iecat.net/> [data de consulta: agost de 2017]

DENISSENKO, Gala (1999): «“Una prova difícil de resoldre”, tema comú en les rondalles catalanes i russes protagonitzades per dones». Dins Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Palma (Mallorca), 8-12 de setembre de 1997. Barcelona: AILLC / UIB / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, volum II, p. 453-461.

ESTÉS, Clarissa Pinkola (2008): Mujeres que corren con los lobos. Traducció de M. Antonia MENINI. Barcelona: Ediciones B.

HARF-LANCNER, Laurence (1984): Les fées au Moyen Âge: Morgane et Mélusine, la naissance des fées. París: Honoré Champion.

HARF-LANCNER, Laurence (2003): Le monde des fées dans l’occident médiéval. París: Hachette.

HENDERSON, Joseph L. (1995): «Los mitos antiguos y el hombre moderno». Dins Carl G. JUNG: El hombre y sus símbolos. Barcelona / Buenos Aires: Ed. Paidós, p. 104-157.

FRANZ, Marie-Louise von (1984 [1972]): La femme dans les contes de fées. Traducció de Francine Saint René TAILLANDIER. París: La Fontaine de Pierre.

LÜTHI, Max (1979 [1947]): La fiaba popolare europea. Forma e natura. Traducció de Marina COMETTA. Milà: Mursia.

PIAROTAS, Mireille (1996): Des contes de femmes. Le vrai visage de Margot. París: Editions Imago.

RondCat: Cercador de la rondalla catalana. Arxiu de Folklore. Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. <http://rondcat.arxiudefolklore.cat/> [data de consulta: agost de 2017]

TEMPORAL, Josep (2014): «Notes programàtiques per a una valoració pedagògica de l’heroïna de la rondalla meravellosa». Dins Alexandre BATALLER; Margalida COLL: Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Grup d’Estudis Etnopoètics / Arxiu de Tradicions de l’Alguer, p. 177-186.

UTHER, Hans Jörg [ATU] (2004): The types of international folktales. A classification and bibliography based on the system of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 volums. Folklore Fellows’ Communications 284, 285, 286. Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

VALRIU LLINÀS, Caterina (1998): Influències de les rondalles en la literatura infantil i juvenil catalana actual (1975-1985). Palma: Editorial Moll.

VIDAL I ALCOVER, Jaume (1996): Estudis de literatura medieval i moderna. Recopilació i introducció de Pere ANGUERA i Magí SUNYER. Palma: Editorial Moll.

ZIPES, Jack (2014 [2012]): El irresistible cuento de hadas. Historia cultural y social de un género. Traducció de Silvia VILLEGAS. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.




DOI: https://doi.org/10.17345/elop201711-26