Short narratives and folktale variation in Greek folk culture
Número
Secció
Paraules clau:
rondalla, proverbi, codificació simbòlica, expansió del folklore, aspecte lúdic del folklore
Publicat
Resum
L’estudi de la variació de les rondalles en la cultura popular grega mostra que alguns arguments i temes, en el procés de la seva transmissió oral, s’estan transformant en narracions més curtes i estereotipades. Així, les històries que pertanyen a diferents subgèneres de la rondalla (la faula, la rondalla meravellosa o l’anècdota) poden evolucionar a una forma més curta o més simple, com un proverbi, una paràbola o una al·lusió. És, per exemple, el cas de la paroimiomythoi (proverbis derivats de rondalles) d’acord amb el terme de Demetrios Loukatos. També és el cas dels tipus internacionals de rondalles que es presenten al corpus grec no com a rondalles sinó com a frases proverbials. L’objectiu principal d’aquest article és, per tant, estudiar alguns exemples d’aquestes rondalles analitzant les seves imatges explícites i els significats al·legòrics que se’ls assignen, així com les seves adaptacions a les modernes condicions socials i culturals. L’article es basa en les conclusions del Catalogue of the Greek Folktale, així com en micro-dades recentment recopilades durant el treball de camp, majoritàriament a l’illa del mar Egeu i al nord de Grècia.Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
AREWA, E. Ojo; Alan DUNDES (1964): “Proverbs and the Ethnography of Speaking Folklore”. American Anthropologist no. 66 / issue 6, Pt. 2 (December 1964): 70-85.
BAUSINGER, Hermann (2005): Volkskultur in der technischen Welt. Frankfurt/Main: Campus Verlag.
BEN-AMOS, Dan (2007): Folktales of the Jews (Volume 2 Tales from Eastern Europe). Philadephia: The Jewish Publication Society.
CHATZITAKI–KAPSOMENOU, Chrysoula (2002): To neohelliniko paramythi [The neohellenic folktale]. Thessaloniki: Institute of Modern Greek Studies (Manolis Triandaphyllidis Foundation).
KAPLANOGLOU, Georgios K.; Marianthi G. KAPLANOGLOU (2012): Paroimies tis Kozanis. Themata-chrisis-erminies [Proverbs of Kozani. Themes, uses, meaning]. Athens: auto-edition.
KAPLANOGLOU, Marianthi (2002): Paramythi kai afigisi stin Ellada. Mia palia techni se mia nea epohi [Folktale and Storytelling in Greece: An Old Art in a New Era]. Athens: Patakis.
KAPLANOGLOU, Marianthi (2004): Kokkini klosti klosmeni. Laika paramythia kai afigites toy Aigaiou [“Red thread tied”, Folktales and Folk Narrators in the islands of the Aegean Sea]. Athens: Patakis Publications.
KONTAXIS, Kostas D. (1998): Simasiologiki proseggisi paroimias kai paramytiou [Semantic analysis of the proverb and the folktale]. Agrinio. Kyriakidis, Stylpon (1923): Elliniki Laographia [Greek Folklore]. Athens.
LOUKATOS, Démétrios (1960): “Glossikes eutrapeles diigisis [Languages jokes]”. In Afieroma sti mnimi tou Manoli Triantafillidi. Thessaloniki, p. 233-255.
LOUKATOS, Démétrios (1965): “Le proverbe dans le conte”. [IV International Congress for Folk-Narrative Research in Athens (1-6.IX.1964)] Laographia no 22 (1965): 229-233.
LOUKATOS, Démétrios (1978). Neohellinikoi paroimiomythoi [Modern Greek Proverb derived from Tales]. Athens: Estia.
MEGAS, Georgios A. (1975): Eisagogin eis tin Laographian [Introduction to Folklore]. Athens.
MEGAS, Georgios A.; Anna ANGELOPOULOS; Aigli BROUSKOU; Marianthi KAPLANOGLOU; Emmanouela KATRINAKI (2012): Catalogue of Greek Magic Folktales. Folklore Fellows’ Communications 303. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
MERAKLIS, Michalis G. (2007): Paroimies ellinikes kai ton allon balkanikon laon [Greek Proverbs and proverbs from the other peoples of the Balkans]. Athens: Patakis Publications.
MIEDER, Wolfgang (2004): Proverbs. A Handbook. Westoport/Connecticut/London: Greenwood Publishing Press.
PERMIAKOV, Grigorii L’vovich (1971): Paremiologicheskii eksperiment. Materialy dlia paremiologichesko minimuma. Moskva: Nauka.
PERMIAKOV, Grigorii L’vovich (1973): “On the paremiological minimum of language”. Proverbium nº 22 (1973): 862-863.
PERMIAKOV, Grigorii L’vovich (1979): From Proverb to Folktale: Notes on the General Theory of Cliché. Moscow: Nauka.
PERMIAKOV, Grigorii L’vovich (1989): “On the Question of a Russian Paremiological Minimum”. Proverbium nº 6 (1989): 91-102.
POLITIS, Nikolaos G. (1899–1902): Parimoiai (Proverbs). 4 vols. Athens.
POLITIS, Nicolaos G.: “Mythoi metapesontes eis paroimias”(Tales turned into proverbs). Laographia no 6 (1917-1918): 643-652.
TAYLOR, Archer (1931): The Proverb. Cambridge Mass.: Harvard University Press.
UTHER, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. 3 vols. Folklore Fellows’ Communications 284-285-286. Helsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.
