Els relats humorístics d’arrel lingüística: consideracions a propòsit del tipus ATU 1699 («Malentesos entre parlants de diferents llengües»)

Joan Borja i Sanz

Resum

Si bé es mira, al darrere d’una rialla o d’un somriure hi ha sempre una tragèdia. Fet i fet, l’humor pren base en el fracàs i constitueix, precisament, una estratègia —privativa de l’espècie humana— per a la superació o la sublimació de les inclemències vitals. Així doncs, inventem i contem acudits que delaten la feblesa de les institucions polítiques i religioses que, suposadament, ens haurien de dignificar socialment; ens riem de la vulnerabilitat del cos humà; fem burles dels elements que ens recorden la condició zoològica, biològica i mortal (pensem només en l’inesgotable filó dels relats escatològics i sexuals; en les gràcies que desperten els gestos antropomòrfics d’un animal; en l’humor negre vinculat a la mort, les seues circumstàncies, els seus rituals; en el riure instintiu davant l’accident enregistrat per un videoaficionat; etc.
També les llengües, naturalment, són una font de rialles i calamitats: quan el llenguatge trontolla —allà on les paraules fracassen— no solament queda en evidència la presumpta dignitat de l’espècie, sinó també una dramàtica limitació en les formes de la comunicació, i en les possibilitats de concepció del món. En últim terme, el fracàs del llenguatge és el fracàs de l’ànima humana —nua, òrfena, aïllada, terriblement sola davant les complexitats de l’existència.
En aquest article ens proposem aportar algunes consideracions analítiques sobre els fonaments humorístics subjacents a diferents relats populars que tradicionalment han estat catalogats en el tipus ATU 1699 (Malentesos entre parlants de diferents llengües), amb la intenció d’encetar una reflexió sobre l’oportunitat de distingir-hi uns subtipus determinats.

Paraules clau

humor; etnopoètica; contarelles de riure; malentesos; ATU 1699

Text complet:

PDF

Referències


BATALLER, Josep (1981): Contalles populars valencianes, I. València: Institució Alfons el Magnànim.

BATALLER, Josep (1997): Rondalles i acudits valencians. Gandia: CEIC Alfons el Vell.

BATALLER, Josep (2001): Rondalles de les comarques centrals valencianes. Ontinyent: Caixa d’Estalvis d’Ontinyent.

CAPÓ, Bernat (1980): Espigolant pel rostoll morisc. València: Eliseu Climent.

FREUD, Sigmund (1905): Der Witz und seine Beziehung zum Unbewußten. Leipzig-Viena: Franz Deuticke [Hi ha traducció al castellà en El chiste y su relación con lo inconsciente. Madrid: Alianza, 2000. I se’n pot consultar, també, una versió electrònica lliure en http://es.scribd.com/doc/1022803/Freud-Sigmund-Chiste-y-su-relacion-con-lo-inconsiente. La cita i la paginació corresponen a aquesta última versió].

FREUD, Sigmund (1927): «Der humor». Almanach 1928: 9-16 [Se’n pot consultar la traducció a l’anglés en http://www.scribd.com/doc/34515345/Sigmund-Freud-Humor-1927. Data de consulta: gener de 2013].

FUSTER, Joan (1969): Diari (1952–1960). Barcelona: Edicions 62.

GONZÀLEZ I CATURLA, Joaquim (2005): Rondalles del Baix Vinalopó. Contes populars. Alcoi: Marfil [La primera edició és de 1985].

GONZÁLEZ SANZ, Carlos (1996): Despallerofant. Recopilación y estudio de relatos de tradición oral recogidos en la comarca del Bajo Cinca. Santa Margarida de Montbui: Institut d’Estudis del Baix Cinca/Ajuntament de Fraga.

GUARDIOLA, Maria Isabel; Vicent BELTRAN (2005): Bolulla la caramulla: cultura popular i llengua d’un poble. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

LIMORTI, Ester; Artur QUINTANA (1998): El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

MENAGES, Àngela-Rosa; Joan-Lluís MONJO (2007): Els valencians d’Algèria (1830–1962). Memòria i patrimoni d’una comunitat emigrada. Picanya: Edicions del Bullent.

NEUGAARD, Edward J. (1995): Anthology of Catalan Folktales. Nova York: Peter Lang.

ORIOL, Carme (2003): «El contacte de llengües en la narrativa folklòrica». Dins Joan ARMANGUÉ (ed.): Le lingue del popolo. Contatto linguistico nella literatura popolare del Mediterraneo occidentale. Càller/Dolianova: Arxiu de Tradicions/Grafica del Parteolla, p. 127-133.

ORIOL, Carme; Josep M. PUJOL (2003): Índex tipològic de la rondalla catalana. Barcelona: Departament de Cultura. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

ORIOL, Carme; Josep M. PUJOL (2008): Index of Catalan Folktales. Folklore Fellows’ Communications 294. Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

PEREDA, Alberto (1983): «El chiste». Temas de Psicoanálisis núm. 2 (1983): 19-20.

QUINTANA, Artur (1995): Lo Molinar: Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. Calaceit: Instituto de Estudios Turolenses/Associació Cultural del Matarranya/Carrutxa.

QUINTANA, Artur (1997): Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. Calaceit: Instituto de Estudios Altoaragoneses/Institut d’Estudis del Baix Cinca/Institut d’Estudis Ilerdencs/Diputació General d’Aragó.

RondCat: cercador de la rondalla catalana. Arxiu de Folklore. Departament de Filologia

Catalana de la Universitat Rovira i Virgili http://rondcat.arxiudefolklore.cat [data de consulta: gener de 2013].

UTHER, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. 3 vols. Folklore Fellows’ Communications 284-285-286. Hèlsinki: Suomalainen Tiedeakatemia.

VIDAL, Pasqual (2005): A la falda de la iaia. Literatura oral de Massalió. Calaceit: Associació Cultural del Matarranya.




DOI: https://doi.org/10.17345/elop201345-73