XX Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics «Arxius, centres i fons etnopoètics dels Països Catalans: inventari i descripció». Formentera, 24, 25 i 26 d’octubre de 2025
Josep Nicolau Perelló
Universitat de les Illes Balears, Palma
La menor de les illes Pitiüses, Formentera, acollí la vintena trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, un encontre especial en un indret idíl·lic: el Centre d’Esports Nàutics de Formentera (CENF), el qual va esser el punt de reunió d’una amistosa jornada acadèmica, envoltada de cançons, d’arxius i de la mar. A més, el fet de complir vint anys era un al·licient per a una edició digna.
L’acte començà divendres 24 amb la tradicional inauguració per part de les autoritats locals, que reberen agradosament l’acte. Just a continuació, comptàrem amb la ponència inaugural de Jaume Escandell Guasch, tècnic de patrimoni del Consell Insular de Formentera, sobre «Materials, fons i recursos per a l’estudi dels cants de tradició oral de les Pitiüses».
A continuació, Caterina Valriu va reviure el recorregut històric del grup, de vint anys de recerca: «Vint anys del Grup d’Estudis Etnopoètics: una mirada retrospectiva». La investigadora va presentar breument els primers deu anys, per resseguir amb els deu posteriors: Andorra, Sueca, Manacor o Olot són sols algunes de les localitats dels Països Catalans que han visitat, sempre tenint en compte tot el domini. Valriu aprofità també per destacar la figura de Josep A. Grimalt (1938-2024), investigador del grup i assidu a les trobades de recerca.
Després d’una breu pausa començaren les comunicacions. En el primer bloc, les tres primeres versaren entorn de les Pitiüses. Primer de tots, Isidor Marí parlà sobre les cançons inèdites de l’arxiu del seu padrí de fonts, Isidor Macabich (1883-1973). Els materials que es conserven a l’Arxiu Històric d’Eivissa són encara una font de recerca inabastable. Després, Joana Tur resseguí la història d’un cançoner familiar: «Història i transcripció dels manuscrits del cançoner de Can Pere Mosson». La investigadora lligà la història dels documents amb la familiar per entendre per quines mans havia passat i qui foren els autors o folkloristes d’aquelles cançons fins a arribar a l’actualitat. En contraposició, amb la tecnologia del segle XXI, Antoni Manonelles presentà el projecte El Cançoner de les Pitiüses, un arxiu digital de tot el folklore musical d’Eivissa i Formentera. Un projecte ben complet i encara amb molt de camí per recórrer, ja que fou inaugurat el novembre de 2024. Com a quarta ponència, Josefina Roma no pogué assistir-hi i Caterina Valriu llegí la comunicació: pagà la pena descobrir una mica més l’«Arxiu d’estudiant de Josep M. Batista i Roca». Per tancar el primer bloc, la musicòloga Bàrbara Duran descrigué «el fons de l’Àrea de Creació Acústica (ACA) i Joan Parets», situats a la Biblioteca de Can Cirera Prim, a sa Pobla. Un majestuós fons que, com demostrà Duran, resta parcialment en procés de catalogació i, per tant, pendent de descobrir els grans tresors que amaga.
En la sessió de la tarda, els fons de les Balears foren els majoritaris. En primer lloc, parlaren Victòria Parra i Paula Girart, com a representants de la Fundació Mallorca Literària, les quals presentaren els tres fons folklòrics que conserven: el del pare Rafel Ginard, el d’Andreu Ferrer Ginard i l’Arxiu Oral de Mallorca. Aquest darrer, un petit projecte en primícia. Jaume Guiscafrè presentà «l’Arxiu de Folklore de la UIB: balanç d’una dècada». El fons —majoritàriament digital— conserva una estructura molt detallada i es vesteix sobretot a partir dels treballs dels alumnes. Per això, cada vegada hi té més pes el folklore digital, un gran fons de consulta. Després, Josep Nicolau va presentar «L’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears (1922-1973) de la Fundació Cultural Tresor dels Avis», un projecte d’arxivística folklòrica promogut per Andreu Ferrer Ginard (1887-1975) i que actualment conserva la Fundació Mallorca Literària. Seguidament, M. Magdalena Gelabert descrigué el fons de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, un arxiu que coneix millor que ningú perquè en fou la directora durant més de deu anys. Canviàrem d’illa, per estudiar Menorca, i Lídia Pérez i Paula Gorrias presentaren els fons de l’Institut Menorquí d’Estudis —institució cultural de referència— i el del folklorista Antoni Orfila, en mans privades. Acabàrem la sessió tornant als territoris peninsulars: en primer lloc, Carme Rubio i Xavier Roviró revisaren la documentació etnopoètica de l’Arxiu Comarcal del Ripollès —la poca que s’ha conservada després del reconegut incendi—; i, finalment, Alícia Castelló parlà dels resultats conservats a «L’Arxiu dels “Tallers de Música Popular”: de la recerca escolar al recurs didàctic», un projecte amb molta història i sols amb una petita part digitalitzada amb els mitjans actuals.
Així, després del debat, acabà la primera jornada de recerca. Per acabar la diada, l’Obra Cultural Balear de Formentera havia preparat una magnífica vetlada de cançons, amb cantadors de primera línia i en què poguérem viure en persona el tradicional cant redoblat. Fins i tot, Isidor Marí s’animà amb la guitarra i cantà algunes de les estimades cançons del grup eivissenc Uc.
Dissabte la jornada començà d’hora i els primers foren Estel Aguilar i Josep Marquès sobre l’únic fons de la Catalunya del Nord: «El fons Carles Grandó de la Biblioteca Universitària de Perpinyà: un itinerari per la tradició oral rossellonesa», el qual fou cedit l’any 1977 a la biblioteca universitària. A continuació, Emili Samper parlà del fons universitari català més reconegut i amb prestigi europeu: l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili, una unitat de recerca amb més de trenta anys d’experiència. Amb la tercera comunicació retornàrem als cançoners en línia. Carrandella.cat —el cançoner de la Garrotxa— fou presentat per Íria Caballé i Pep Garcia i ens demostraren com es pot aplicar la tecnologia per difondre el patrimoni oral. Tot seguit, el filòleg Jaume Fuster parlà de la importància del «Fons i referents etnopoètics en l’Arxiu i Biblioteca del Centre de Documentació Joan Fuster», encara que no sigui una de les cares més conegudes de l’assagista.
Després d’una breu pausa, Irene Muñoz presentà «El fons de Víctor Català de l’Arxiu Històric de l’Escala: materials etnopoètics» i la nombrosa documentació —com l’epistolari— en relació amb el folklore. Des d’Alacant, «El llegat Sansalvador Cortés de l’Arxiu del Centre d’Estudis Contestans», l’investigador Joan Borja resseguí la història d’aquests materials, en bona part en relació amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Per acabar amb les comunicacions, Xavier Roviró i Carme Rubio presentaren el reconegut arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO), amb dècades d’experiència en el treball de camp, com sempre meticulós.
D’horabaixa, i per acabar la jornada després de la corresponent assemblea, al mateix Centre d’Esports Nàutics s’hi projectà el documental «Pep Simón. Un home de Formentera», sobre el reconegut cantador de l’illa. L’endemà, i com a clausura, Jaume Escandell guià els membres del Grup d’Estudis Etnopoètics per la bella illa menor de les Pitiüses. Gràcies per la meravellosa acollida i fins a l’any que ve!