VII CONGRESSO INTERNACIONAL DO ROMANCEIRO EM HOMENAGEM A GIUSEPPE DI STEFANO. Lisboa, 10-12 de maig de 2023
Emili SAMPER PRUNERA
Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Del 10 al 12 de maig de 2023, el Colégio Almada Negreiros de la Universidade Nova de Lisboa va acollir la celebració de la VII edició del Congresso Internacional do Romanceiro, organitzat per l’Instituto de Estudos de Literatura e Tradição de la Faculdade de Ciências Sociais e Humanas (UNL) i la Fundación Ramón Menéndez Pidal. Es donava continuïtat, així, a les edicions anteriors del congrés, celebrades a Madrid l’any 2019 i a Coïmbra el 2017, i en aquesta ocasió s’homenatjava Giuseppe di Stefano per la seva important aportació en aquest camp d’estudi.
Durant tres dies, estudiosos procedents d’universitats i centres de recerca d’arreu de la península i també de l’Amèrica Llatina van exposar, debatre i compartir aportacions diverses al voltant de les balades i els romanços tenint-ne en compte aspectes diversos, com l’estudi i l’edició d’aquest gènere, els problemes editorials, la relació amb la cultura digital, la relació amb altres gèneres o les perspectives de futur, entre d’altres.
El congrés, dedicat a Giuseppe di Stefano, que va ser l’encarregat de pronunciar la conferència de cloenda, també va incloure sessions d’homenatge a altres figures importants relacionades amb l’estudi del romanç. Així, es va dedicar una sessió commemorativa a María Goyri i C. Michaëlis de Vasconcelos, una altra en memòria d’Aurelio González Pérez i una en memòria de Josep Massot i Muntaner. En aquest darrer cas, la sessió va estar dirigida per Salvador Rebés, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, i hi van participar Jaume Ayats, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va parlar de Josep Massot i l’Obra del Cançoner, i Núria Mañé, directora de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que va parlar de Josep Massot com a editor de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Totes les intervencions van acostar als assistents la vàlua professional de Josep Massot, però també la seva vàlua humana, i van compartir importants documents gràfics sobre el tema estudiat.
La participació catalana en aquest congrés es va concretar, a més, en les intervencions en format de comunicació de Salvador Rebés, del Grup d’Estudis Etnopoètics, que va parlar dels cent cinquanta anys del Romancero catalán (1873-1876) de Celestí Pujol i Camps; d’Emili Samper, de la Universitat Rovira i Virgili, que va parlar de la presència del romanç a l’Arxiu de Folklore de la URV; de Lluc Solé, de Càntut, que va explicar aquest cançoner digital i la seva potencialitat, i de Ramon Vilar, de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana, que va parlar de versions inèdites d’El comte Arnau a l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. A aquestes intervencions cal sumar-hi dues conferències plenàries: la de Vicenç Beltran, de la Universitat de Barcelona, sobre música i tradicionalització i la d’Emilio Ros-Fábregas, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, amb unes interessants aproximacions al romancer des de la musicologia, que van incloure reflexions sobre el paper que hi pot tenir la intel·ligència artificial.
La celebració d’aquest congrés ha permès recuperar la normalitat, després de les circumstàncies obligades per la pandèmia, i ha animat els participants i organitzadors a donar continuïtat a aquestes trobades científiques amb la intenció d’arribar a un públic més ampli i d’obrir noves perspectives d’estudi entorn d’aquest gènere tradicional.