XVII TROBADA DEL GRUP D’ESTUDIS ETNOPOÈTICS «L’OBRA DEL CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA (1922-2022). HOMENATGE A JOSEP MASSOT I MUNTANER I JOAN-FRANCESC LÓPEZ CASASNOVAS». Maó, 4-5 de novembre de 2022
Margalida COLL LLOMPART
Universitat de les Illes Balears, Palma
La XVII edició de la Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE) va tenir lloc a Maó, a la seu de l’Institut Menorquí d’Estudis, els dies 4 i 5 de novembre de 2022. Aquest esdeveniment fou organitzat pel Grup d’Estudis Etnopoètics (Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans) i congregà investigadors d’arreu dels territoris de parla catalana per tractar el tema del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-2022), en homenatge a Josep Massot i Muntaner i Joan-Francesc López Casasnovas.
L’acte inaugural s’inicià amb la benvinguda del conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca als assistents a la trobada; seguidament, M. Magdalena Gelabert dedicà paraules d’homenatge a Josep Massot i Muntaner i Josefina Salord, per la seva banda, paraules d’homenatge a Joan F. López Casasnovas. La conferència inaugural, titulada «El futur del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya», va ser a càrrec de Jaume Ayats, comissari de l’Any Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Després de la pausa, s’inicià el torn de comunicacions. Salvador Rebés presentà «L’estudiant Josep Massot, col·lector de cançons populars de Mallorca» i continuaren Carme Oriol, amb «Més enllà de les cançons. Els materials llegendístics conservats a l’arxiu de l’OCPC»; Emili Samper, amb «Els Segadors: la polèmica per la lletra d’una cançó convertida en himne»; Carme Rubio i Xavier Roviró, amb «La cançó popular o com encarnar la lluita del poble català en la figura d’un heroi osonenc. Bac de Roda», i Irene Muñoz amb «La contribució de la família Albert a l’OCPC».
Fet el recés del dinar, es va reprendre la tanda d’intervencions, que va ser la següent: Jaume Escandell va presentar «La missió de Baltasar Samper i Ramon Morey a les Pitiüses l’any 1928: contextualització social dels materials recollits»; Bàrbara Duran va continuar amb «La missió del 1932 de l’OCPC a Mallorca. Reconstrucció de l’itinerari i la memòria perduda»; Caterina Valriu, amb «Descripció dels materials de l’OCPC conservats a la Biblioteca B. March de Palma», i Margalida Coll, amb «La participació d’Andreu Ferrer en les missions de l’OCPC a les Balears». Josep Nicolau tancà el bloc de la segona part de les comunicacions amb «Cançons populars mallorquines (1896) d’Antoni M. Penya: recerca i divulgació del cançoner popular».
A continuació es va dur a terme una visita guiada a l’exposició «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1022-2022)», a càrrec novament de Jaume Ayats. Per acabar la jornada, se celebrà una vetllada de glosa improvisada amb els poetes orals de l’associació Soca de mots, en la qual pogueren participar activament els assistents a la trobada.
L’endemà, s’encetaren de bell nou les comunicacions amb les aportacions d’Àngel Vergés, que presentà «Les cançons oblidades de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya»; Alexandre Bataller, amb «Carles Salvador i el cançoner popular de Benassal»; de Joan Borja, amb «Roc Chabàs i l’Arxiu de l’OCPC: a propòsit dels documents conservats en la camisa 23-XIII dels ‘materials Aguiló’», i de Lídia Pérez, amb «’Fila-Or’ (Antoni Orfila Pons) i l’OCPC». En darrer lloc es presentà virtualment la comunicació de Laia Beltran i Rut Nolla, titulada «Missió de recerca de Joan Just i Josep Roma per terres tarragonines per a l’OCPC».
Posteriorment es presentaren materials bibliogràfics publicats els anys 2021 i 2022. En primer lloc, el número 10 de la publicació Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature (2021); continuà el número 35 de la revista Zeitschrift für Katalanistik: Revista d’Estudis Catalans (2022) i el número 47 de la revista Caramella, especial dels cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Així mateix, també es presentaren un seguit de llibres, molts dels quals publicats pels mateixos autors, com Les rondalles que l’arxiduc no va publicar (Galés, 2022), de Caterina Valriu; La cuina de les Rondalles Mallorquines (Disset Edicions, 2022), de Caterina Valriu, Paula Valriu i Bàrbara Sagrera; Entre l’oralitat i l’escriptura (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022), de Josep Grimalt; Llegenda i mite (Edition Reichebenger, 2021), de diversos autors; Del viure i de la terra (Palmira Jaquetti al Pallars i la Ribagorça) (Dansàreu Publicacions, 2022), coordinat per Carme Oriol; Guia inacabada de la fantasia valenciana (Diputació de València – Museu Valencià d’Etnologia), de Joan Borja, Francesc Gisbert i Víctor Labrado; Saoret del Ros (Vida de Salvador Giner Vidal), de Joan Borja, i, en darrer lloc, els cinc volums de L’Obra del Cançoner Popular a les Pitiüses, que recull els materials reunits al municipi d'Eivissa per Baltasar Samper i Ramon Morey, com a investigadors del projecte de l’OCPC, en 1928. Acte seguit va tenir lloc l’assemblea anual del Grup d’Estudis Etnopoètics, en la qual, entre altres qüestions que s’hi tractaren, es va decidir el tema per a la XVIII Trobada del GEE: «Les formes breus en l’etnopoesia», que es preveu celebrar els dies 3 i 4 de novembre de 2023 a Castelló.
Finalment, després de dinar es va cloure la trobada amb la passejada guiada «Maó: història i literatura», a càrrec d’Ismael Pelegrí, de l’Institut d’Estudis Menorquins.