Presentem el número corresponent a l’any 2023 de la revista Estudis de Literatura Oral Popular, que recull set estudis que analitzen aspectes tan diversos com tòpics lírics, sistemes semiòtics, cançons occitanes, vestimentes, recreacions literàries o tòpics meteorològics, tots en relació amb els estudis etnopoètics.
Enceta el número Óscar Abenójar Sanjuán, d’El Colegio de México, amb un estudi sobre els tòpics lírics al voltant dels espais aquàtics en la tradició hispànica i en l’àrab magrebina. Joan A. Argenter i Giralt, des de la Universitat Autònoma de Barcelona, aplica els estudis sobre el llenguatge i els sistemes paralingüístics a l’etnopoètica, concretament a partir de tres casos diferents que tenen en compte la coexistència entre llengües diferents.
Dos treballs prenen com a objecte d’estudi l’obra de la folklorista Palmira Jaquetti Isant (1895–1963). D’una banda, Aitor Carrera Baiget, de la Universitat de Lleida, proposa un assaig de regularització formal i lingüística de les cançons occitanes que aquesta folklorista va recollir, amb Maria Carbó, a la Vall d’Aran. Aquesta proposta pren com a punt de partida l’estudi que Carme Oriol va publicar l’any 2020 en aquesta mateixa revista («Palmira Jaquetti com a col·lectora de cançons populars a la Vall d’Aran per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya»). D’altra banda, Montserrat Garrich Ribera, de la Universitat de Barcelona, estudia la descripció dels vestits que Palmira Jaquetti va recollir a les memòries de les missions de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Marta Gort i Paniello, de la Universitat Rovira i Virgili, per la seva banda, estudia el motiu de la transformació de la figura femenina a partir de dos exemples literaris que dialoguen amb el personatge de la Ventafocs, com són Eliza, de Pygmalion, de George Bernard Shaw (1916), i Dolores Mendoza, de La salvatge, d’Isabel-Clara Simó (1993).
Des de la Universitat d’Atenes i l’Acadèmia d’Atenes, Marianthi Kaplanoglou i Emmanouela Katrinaki, respectivament, ens presenten un estudi que se centra en la narració de la vella pastora que es burla del març i és castigada i la seva presència al folklore grec. Finalment, Christiane Schwab, de l’Institute for European Ethnology and Cultural Analysis de la Ludwig Maximilian University of Munich, estudia les connexions entre la producció folklorística i l’expansió de la impremta a mitjans del segle XIX a Europa a partir del paper exercit per Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851) i Adolf Glassbrenner (1810–1867).
Les ressenyes incloses en aquest número analitzen els volums següents: Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico. Volumen V. Cuentos del ogro tonto, de Julio Camarena Laucirica, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández i Anselmo J. Sánchez Ferra (2022); L’obra folklòrica d’Isidor Macabich, de Joan Gomila Pere (2022); Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs, de Rut Nolla Bertran (2022), i Sin ropa tendida. Cuentos licenciosos de tradición oral, d’Anselmo J. Sánchez Ferra i Ángel Hernández Fernández (2021).
Aquest dotzè número es tanca amb la notícia de tres esdeveniments: la celebració de la XVII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics, dedicada a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922–2022) i en homenatge a Josep Massot i Muntaner i Joan-Francesc López Casasnovas, celebrada a Maó els dies 4 i 5 de novembre de 2022; les Jornades Acadèmiques Josep M Pujol: lletra, relat i rei, celebrades a Barcelona el 31 de gener i l’1 de febrer de 2023 en homenatge a l’enyorat mestre en el desè aniversari de la seva mort, i el VII Congresso Internacional do Romanceiro em Homenagem a Giuseppe Di Stefano, celebrat a Lisboa entre el 10 i el 12 de maig de 2023.
EMILI SAMPER PRUNERA
Universitat Rovira i Virgili
We are pleased to present the 2023 issue of the journal Estudis de Literatura Oral Popular, which contains seven articles that analyse such diverse aspects as lyrical themes, semiotic systems, Occitan songs, clothing, literary recreations and meteorological topics, all in relation to ethnopoetic studies.
The opening article, written by Óscar Abenójar Sanjuán from El Colegio de México, focuses on lyrical themes about aquatic spaces in the Hispanic and Arab Maghrebian traditions. Then, Joan A. Argenter i Giralt from the Universitat Autònoma de Barcelona goes on discuss studies on language and paralinguistic systems and their applications to ethnopoetics in three different cases of the coexistence of different languages.
Two of the articles take the work of the folklorist Palmira Jaquetti Isant as their object of study (1895–1963). Aitor Carrera Baiget, from the University of Lleida, proposes a formal and linguistic standardisation of the Occitan songs that she collected with Maria Carbó in the Aran Valley. His proposal takes as its starting point a study published by Carme Oriol in 2020 in this very journal (“Palmira Jaquetti com a col·lectora de cançons populars a la Vall d’Aran per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”). And Montserrat Garrich Ribera, from the University of Barcelona, studies the clothes that Palmira Jaquetti discusses in her reports on the research missions for the Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Popular Song Book of Catalonia project).
For her part, Marta Gort i Paniello, from the Universitat Rovira i Virgili, studies the motif of a woman’s transformation in two literary examples that dialogue with the character of Cinderella: Eliza, in Pygmalion by George Bernard Shaw (1916) and Dolores Mendoza, in La salvatge (The Savage) by Isabel-Clara Simó (1993).
From the University of Athens and the Academy of Athens, Marianthi Kaplanoglou and Emmanouela Katrinaki, respectively, present a study that focuses on the tale in Greek folklore of the old shepherdess who is punished for poking fun of the month of March. Finally, Christiane Schwab of the Institute for European Ethnology and Cultural Analysis at the Ludwig Maximilian University of Munich studies the connections between folkloric production and the spread of printing in the middle of the 19th century in Europe as a result of the role played by Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851) and Adolf Glassbrenner (1810–1867).
The reviews in this issue analyse the following texts: Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico. Volumen V. Cuentos del ogro tonto by Julio Camarena Laucirica, Maxime Chevalier, José Luis Agúndez García, Ángel Hernández Fernández and Anselmo J. Sánchez Ferra (2022); L’obra folklòrica d’Isidor Macabich by Joan Gomila Pere (2022); Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs by Rut Nolla Bertran (2022) and Sin ropa tendida. Cuentos licenciosos de tradición oral by Anselmo J. Sánchez Ferra and Ángel Hernández Fernández (2021).
This twelfth issue concludes with news of three events: the 17th Meeting of the Group of Ethnopoetic Studies on the Organisation for the Popular Song Book of Catalonia (1922–2022) and as a tribute to Josep Massot i Muntaner and Joan-Francesc López Casasnovas held in Mahon on 4 and 5 November 2022; the Josep M. Pujol Academic Symposium: font, tale and king, held in Barcelona on 31 January and 1 February 2023 as a tribute to our much-missed mentor on the tenth anniversary of his death; and the 7th International Congress of Ballad Studies: Tribute to Giuseppe Di Stefano, held in Lisbon between 10 and 12 May 2023.
EMILI SAMPER PRUNERA
Rovira i Virgili University