Comunicació Educativa https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc <p><strong><em>Comunicació Educativa</em></strong> és una revista anual de suport digital i d'accés obert als continguts. Editada per les àrees de didàctiques específiques de la Universitat Rovira i Virgili i per <a href="http://www.publicacions.urv.cat/">Publicacions URV</a>, vol reflectir els progressos en els àmbits de coneixement de les ciències socials, matemàtiques, llengua i literatura, música i dansa, expressió corporal, ciències experimentals, i expressió plàstica. La revista s’adreça a tota la comunitat educativa i pretén comptar amb la col·laboració d'acadèmics, investigadors i docents, amb enfocaments teòrics i metodològics. La publicació és una via de comunicació escrita perquè la recerca en les didàctiques tingui una repercussió efectiva a la docència de tots els nivells i àrees, tot entenent que la reflexió i la investigació han de ser transferides a les pràctiques d’aula.</p> <p><em>Política de revisió per parells</em>: els articles publicats han estat sotmesos a un procés de doble avaluació externa.</p> <p>Seguiu la revista a <a href="https://twitter.com/ComunicaEdu_URV">Twitter<img src="https://revistes.urv.cat/public/site/images/airigoyenzaragoza/mceclip16.png" /></a> <a href="https://www.instagram.com/comunicacio_educativa/">Instagram<img src="https://revistes.urv.cat/public/site/images/airigoyenzaragoza/mceclip11.png" /></a></p> Publicacions Universitat Rovira i Virgili ca-ES Comunicació Educativa 1575-9911 <p>The journal <em>Comunicació Educativa</em> is published under a <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/">Creative Commons licence</a>.</p> Efecte de l’ús de la plataforma Google Classroom en el rendiment acadèmic en l'assignatura de Geografia i Història de 3r d'ESO https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3280 <p><iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/Wd92SUity0c" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p> <p>En aquesta recerca quantitativa s’ha estudiat si l’aplicació Google Classroom pot ajudar els alumnes a assolir una millora significativa en el rendiment acadèmic. Hi han participat 44 alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Ramon Barbat de Vila-seca, dividits en dos grups. Un grup feia servir aquest recurs, mentre que l’altre actuava com a grup control. Tots dos grups van fer dos exàmens iguals; un abans d’iniciar les sessions didàctiques (pretest) i l’altre un cop finalitzades les sis sessions (posttest). La unitat didàctica aplicada va ser la mateixa per als dos grups, així com la quantitat de sessions. Les activitats foren les mateixes, amb algunes variacions en l’aplicació degut a la naturalesa del recurs en estudi. Per determinar si hi ha diferències significatives en el resultat final (posttest) s’ha utilitzat el test estadístic ANCOVA, emprant el resultat del pretest com a covariable. No s’han detectat diferències significatives entre els dos grups amb relació al posttest, fet que indica que el recurs Google Classroom no ha aportat cap millora significativa en l’aprenentatge. En canvi, sí que s’han vist diferències significatives entre els dos grups amb relació als coneixements previs, després d’analitzar-ho amb un test ANOVA multifactorial. També s’ha observat que tots dos grups han millorat els coneixements significativament després de fer la unitat didàctica. Per comparar les qualificacions del pretest i del posttest en cada grup s’ha fet servir un test t-Student de dades aparellades.</p> Abraham Guillén Villar Drets d'autor (c) 2022 Comunicació Educativa 2022-02-17 2022-02-17 34 53 74 10.17345/comeduc202153-74 Indicadors d’avaluació per recollir informació a les sessions de psicomotricitat del segon cicle d’educació infantil https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3281 <p><iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/xQ2TE0dF5wk" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p> <p>Són moltes les escoles que actualment aposten per una psicomotricitat vivencial. Els estudis existents i la difusió que se n’ha fet han permès que els mestres i els psicomotricistes apliquin programes educatius basats en aquest corrent. L’acte de dissenyar, escollir els materials, preparar la sala, etc. ja és un hàbit per a molts educadors. No obstant això, l’avaluació i la coherència amb el currículum actual no està prou consolidada en totes les escoles. En aquest article el que pretenem és facilitar la tasca docent i oferir recursos per poder dissenyar instruments de recollida de dades, partint del treball d’investigació previ d’un grup de mestres de diferents nivells educatius. Basant-nos en l’anàlisi del currículum del segon cicle d’educació infantil, es presenta una distribució temporal d’indicadors relacionats amb la disciplina de psicomotricitat que engloben aspectes motors, relacionals, afectius i conductuals.</p> Míriam Segura Meix Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2022-02-17 2022-02-17 34 75 89 10.17345/comeduc202175-89 Els museus, els eterns oblidats a l’escola https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3282 <p>En aquest article s’exposen el procés i les conclusions d’una recerca sobre l’ús dels museus com un recurs més per a l’aprenentatge de l’alumnat i la seva utilitat com a eina educativa a l’abast dels mestres. La recerca s’ha dut a terme amb l’objectiu d’analitzar les relacions que s’estableixen entre els museus i els centres educatius, identificar la concepció dels docents sobre el museu com a recurs educatiu, conèixer la valoració dels mestres dels serveis, recursos, materials i activitats que ofereixen els museus i distingir la formació del personal docent respecte al museu com a recurs didàctic. L’instrument metodològic seleccionat per a l’obtenció de dades ha estat un qüestionari mixt adreçat als mestres de la mostra estudiada. La informació proporcionada pels docents que han col·laborat en aquest treball ha evidenciat que coneixen bastant bé els serveis educatius dels museus de Tarragona, que els consideren un bon recurs per a l’aprenentatge significatiu de l’alumnat i que estan molt satisfets amb la metodologia, materials i recursos del museu. També s’han evidenciat mancances en la formació dels mestres en educació patrimonial. La finalitat bàsica d’aquest article és oferir als docents l’oportunitat de reflexionar sobre el ventall de possibilitats que ofereixen els museus com a recurs educatiu i beneficiar-se d’aquestes reflexions per programar activitats per estimular la curiositat dels infants, incrementar la motivació per l’aprenentatge i millorar la construcció significativa dels continguts escolars.</p> Anna del Cerro Cusidó Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2021-12-31 2021-12-31 34 91 110 10.17345/comeduc202191-110 Proposta d’un model d’avaluació de les competències socials dels alumnes d’educació primària des de l'àrea d'Educació Física https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3283 <p><iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/tcrHHVNq-6U" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p> <p>Aquest article proposa un model d’avaluació de les competències socials des de l’àrea d’Educació Física. Per a la seva elaboració s’utilitza un disseny observacional nomotètic (diversos participants que executen una mateixa tasca), de seguiment (diferents patrons de conductes observades durant mesos) i multidimensional (diverses dimensions que es corresponen amb els criteris de l’instrument d’observació), amb la creació d’una eina ad hoc validada per experts. D’aquest disseny se’n deriven una sèrie de decisions sobre els participants, els instruments d’observació, de registre i el procediment d’anàlisi. S’utilitza l’anàlisi seqüencial de retards, prospectius i retrospectius, per obtenir les taules seqüencials que generen les discussions i l’anàlisi de resultats. L’anàlisi seqüencial posa en relació conductes obtingudes diacrònicament i busca patrons de repetició en el temps. D’altra banda, l’anàlisi seqüencial de retards es complementa amb la utilització de la tècnica de coordenades polars que permet obtenir un mapa complet de les interrelacions entre les diferents categories de les diverses dimensions. La característica més destacada de la recerca és la utilització del programa HOISAN 1.6.3 (Hernández-Mendo et alii, 2012), que permet, per primer cop, calcular de manera informatitzada l’anàlisi de coordenades polars. A partir de l’eina ad hoc i dels resultats obtinguts s’elabora la proposta de model d’avaluació de les competències socials de l’àrea d’Educació Física.</p> Elena Vila Álvarez Enric M. Sebastiani Montserrat Alguacil de Nicolás Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2022-02-17 2022-02-17 34 111 136 10.17345/comeduc2021111-136 Cooperar pel futur https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3284 <p><iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/FGE6mJSjgYU" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p> <p>Adquirir aprenentatges significatius amb metodologies basades en la repetició i en el rol passiu de l’alumnat és difícil. En canvi, comprendre processos històrics contemporanis complexos és més fàcil amb metodologies com les de l’aprenentatge cooperatiu, que es basen en la cooperació, la interdependència i el rol actiu de l’alumnat. Aquesta investigació correspon a un estudi de cas que s’estructura a partir de la intervenció educativa en una classe de 22 alumnes de primer de batxillerat d’un institut públic de la comarca del Baix Ebre, en la qual, durant deu sessions, s’estudià el procés d’aparició dels totalitarismes dels anys trenta. Durant aquestes sessions de l’assignatura d’Història del Món Contemporani es posaren en pràctica quatre tècniques cooperatives: l’1-2-4, el sac de dubtes, la cooperació estructurada i la redacció d’un blog amb equips de treball cooperatiu. Les dades recollides amb els instruments de recerca demostren que quan es respecten les premisses bàsiques de l’aprenentatge cooperatiu, s’acaben comprenent i interioritzant fàcilment una sèrie de continguts històrics que l’alumnat va demostrar que no coneixia abans de treballar cooperativament.</p> Jordi Bertomeu Marín Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2022-02-17 2022-02-17 34 137 157 10.17345/comeduc2021137-157 El lideratge del professorat en el procés d’ensenyament i aprenentatge https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3285 <p><iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/vWHREuIuTxU" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p> <p>Aquest estudi pretén identificar quin estil d’ensenyament, un de més autoritari o un de més adaptatiu, s’ajusta més a la demanda d’un model educatiu competencial. Encara més, busca comprovar si tots els centres educatius de Catalunya s’han adaptat al nou model de currículum per competències, i conèixer quina és la predisposició docent davant aquest canvi, comparant-la amb la percepció de l’alumnat. En la recollida d’informació i posterior anàlisi de dades s’han utilitzat tant mètodes quantitatius com qualitatius. D’una banda, s’ha passat un qüestionari a tots els centres educatius de Catalunya, per mitjà del qual s’ha obtingut una mostra de 676 docents de diferents especialitats i etapes educatives, així com de centres de diverses titularitats. D’altra banda, s’ha passat un altre qüestionari al col·lectiu d’estudiants, a una mostra de 251 participants. Alhora, s’ha entrevistat Ignasi Duch Gavaldà, coordinador de Serveis Educatius i Formació Permanent al Departament d’Educació. Els resultats de l’estudi assenyalen que no hi ha un model establert de com és el treball per competències i que el lideratge educatiu no es pot entendre des de l’exclusivitat, sinó que cal adaptar-lo al context i a les necessitats educatives del grup o centre.</p> Jessica Sánchez-González Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2022-02-17 2022-02-17 34 159 184 10.17345/comeduc2021159-184 Proposta de treball amb animals per a la millora de la convivència al centre d’educació infantil i primària https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3286 <p><iframe title="YouTube video player" src="https://www.youtube.com/embed/OsIrBs_VvTs" width="560" height="315" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe></p> <p>Aquest article presenta una proposta per a escoles d’educació infantil i primària per millorar la convivència al centre a partir de valors com l’empatia, el respecte i la cooperació. La proposta conté objectius, estratègies i activitats específiques per a cada cicle educatiu. A més, en aquesta proposta de projecte de millora també es pretén crear espais a partir de les diferents activitats que promoguin la llengua vehicular i la interacció entre tota la comunitat educativa, fomentant la participació de les famílies i de la ciutat. També es vol millorar la resolució d’una necessitat de la comunitat per tal de promoure la tinença responsable d’animals i combatre’n l’abandonament. En el món actual hi ha desconnexió cap a la naturalesa. L’alumnat que viu en ciutats no té aquest contacte amb el medi ambient que es tenia en el passat. Aquest projecte també vol potenciar la relació amb el medi ambient i la natura. A partir d’entrevistes i una anàlisi DAFO posterior, es descriuen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del projecte, que finalment ofereix una experiència d’aprenentatge enriquida que suposarà una millora en les habilitats comunicatives dels estudiants i facilitarà la seva integració en la comunitat, fomentant l’ús de la llengua vehicular del centre i valors com l’empatia i el respecte, amb l’objectiu final de millorar els resultats educatius i el clima relacional entre la comunitat educativa.</p> Queralt Caparrós Checa Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2022-02-17 2022-02-17 34 185 209 10.17345/comeduc2021185-209 De la paraula al fet: la dificultat de cooperar https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3278 <p>Alguns dels professors de les àrees de didàctiques específiques de la Universitat Rovira i Virgili fa uns anys que vam començar a treballar sobre aprenentatge cooperatiu, amb més o menys intensitat i fortuna. El motiu inicial, que continuem mantenint, va ser la necessitat de donar una bona formació als futurs docents perquè fossin capaços d’aprofitar més endavant, als centres educatius, la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu tant en la millora de l’aprenentatge com en el comportament social.</p> Josep M. Pons-Altés Drets d'autor (c) 2022 2021-12-31 2021-12-31 34 5 6 10.17345/comeduc20215-6 Entrevista a Sylvain Connac https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3279 <p>Entrevista al Dr. Sylvain Connac, màxim referent de les pedagogies cooperatives, professor titular de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, i investigador en Ciències de l’Educació en el grup de recerca LIRDEF. L’investigador francès precisa què són les pedagogies cooperatives, les compara amb l’aprenentatge cooperatiu que s’aplica en el sistema educatiu català i detalla el funcionament d’una classe cooperativa. A la vegada, trenca amb idees preconcebudes sobre el treball cooperatiu: incideix en la individualitat; apunta sobre voluntarietat en el fet de cooperar; marca l’ús del grup cooperatiu com una eina més, i no pas com l’única; distingeix treball en grup, treball de grup, treball en equip i treball d’equip; aporta noves situacions d’ensenyament-aprenentatge com l’ajuda, l’ajuda mútua, la tutoria o per fer col·lectiu com els debats amb finalitats democràtiques i filosòfiques (DVDP); i diferencia cooperació de col·laboració en l’aprenentatge. En definitiva, Connac va més enllà del treball en grup cooperatiu i amplia el camp d’acció dels mètodes cooperatius a l’abast. A més, valora si cooperar és un valor o no ho és, si ha de ser un mitjà o una finalitat en la seva aplicació a l’aula, i s’endinsa en la pandèmia de la covid-19 i en el fet de si és possible cooperar virtualment. Finalment, aporta línies de futur i valora si la cooperació a les aules estarà més present en el 2030.</p> Albert Irigoyen Drets d'autor (c) 2022 Comunicació Educativa 2021-12-31 2021-12-31 34 7 51 10.17345/comeduc20217-51 8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3288 <p>Ressenya del llibre: Gálvez, P. i López, A. (2021). <em>8 hores. El Noi del Sucre i la vaga de La Canadenca</em>. Pagès Editors</p> Andrés Pla Gálvez Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2021-12-31 2021-12-31 34 213 224 10.17345/comeduc2021213-224 La cooperación entre el alumnado https://revistes.urv.cat/index.php/comeduc/article/view/3289 <p>Ressenya del llibre: Connac, S. (2021). <em>La cooperación entre el alumnado</em>. Marge Books-Montaber.</p> Albert Irigoyen Drets d'autor (c) 2021 Comunicació Educativa 2021-12-31 2021-12-31 34 225 242 10.17345/comeduc2021225-242