Comunicació Educativa

Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.

Joan Callarisa Mas — 2022-12-16

Ressenya del llibre: Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Didàctica, història, cooperació i justícia social. Reconeixement al doctor Antoni Gavaldà. Publicacions URV.

Roca, P. (2021, 3a edició ampliada). Los surcos del azar. Astiberri Ediciones.

Francesc Delpueyo Aceña — 2022-12-16

Ressenya de: Roca, P. (2021, 3a edició ampliada). Los surcos del azar. Astiberri Ediciones.

Los surcos del azar, una ficció bèl·lica amb molta realitat.

Trallero, C. (2020). El cálido abrazo de la música. Kit-book Servicios Editoriales.

Adrien Faure-Carvallo — 2022-12-16

Ressenya de: Trallero, C. (2020). El cálido abrazo de la música. Kit-book Servicios Editoriales.

La càlida abraçada de la música.

Entrevista a Philippe Meirieu

Albert Irigoyen — 2022-12-16

Entrevista a Philippe Meirieu, investigador, polític francès i especialista en ciències de l’educació i pedagogia. Professor emèrit de Ciències de l’Educació a la Universitat Lumière-Lyon-II i doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les i la Universitat de Mont-real. Ha ensenyat en tots els nivells educatius, ha dirigit l’Institut National de Recherche Pédagogique i ha participat en nombroses reflexions i reformes del sistema educatiu francès.

En l’entrevista, Meirieu esclareix sobre l’aprenentatge en grup, assenyala que, si el docent demana a l’alumnat que faci una tasca grupal, s’estableixen rols entre pensadors, executants, inactius i molestadors. Afirma que la cooperació no esdevé de manera espontània en el grup i en distingeix set nivells de cooperació entre alumnes. Defineix pedagogia diferenciada i descriu la inclusió escolar real. Sobre el tractament de l’actualitat a l’aula, dilucida que l’escola ha de ser prepolítica i crítica, i que també s’ha de tractar la crisi ecològica i els ODS per desenvolupar nous ideals en els joves. Afirma que la tecnologia digital pot ser una eina meravellosa però també un verí. I diferencia el desig de saber i el desig d’aprendre, a la vegada que critica la normalització en l’aprenentatge i explica els beneficis de la normativitat.

Meirieu, autor de nombroses investigacions i llibres publicats en diversos idiomes sobre diferenciació pedagògica i filosofia de l’educació, en l’entrevista valora la directivitat i la no-directivitat en l’ensenyament-aprenentatge, i parla sobre l’Escola Nova, Vigotski, Piaget i Chomsky. Elogia Aronson i el Trencaclosques. I assenyala que el docent ha de tenir un projecte ètic i alhora dominar contingut i tècnica.

Discurs de cloenda de l'acte de reconeixement al Dr. Antoni Gavaldà

Antoni Gavaldà Torrents — 2022-12-16

El doctor Antoni Gavaldà va pronunciar el 26 de novembre de 2021 el discurs de cloenda en l’acte de reconeixement a la seva trajectòria, celebrat a l’aula Magna de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Gavaldà, historiador i membre del grup de recerca ISOCAC, ha estat professor titular de Didàctica de les Ciències Socials (Departament d’Història i Història de l’Art) de la URV, ha centrat la seva carrera en la formació de mestres i en la investigació en el món de les humanitats i l’Educació, i és membre actiu de la revista Comunicació Educativa, a més de ser-ne un dels fundadors l’any 1990.

La formació del pensament crític de l'alumnat de 4t d'ESO a partir de l'anàlisi dels seus relats sobre la crisi econòmica

Mercè Andreu i Rosés — 2022-12-16

En aquest article es presenten els resultats d’una investigació al voltant de la formació del pensament crític de l’alumnat de quart d’ESO, a partir de l’anàlisi dels seus relats sobre un problema social rellevant: la crisi econòmica de 2008. Volem saber quins elements o variables poden influir en la conformació d’aquest pensament social. Aquesta investigació pretén aportar coneixement per contribuir a una pràctica innovadora en l’ensenyament de les ciències socials, una pràctica basada en el treball amb qüestions socialment vives, per a la formació del pensament crític de l’alumnat, per al desenvolupament de la seva consciència ciutadana, per educar nois i noies compromesos i participatius, implicats en la millora de la societat, a partir de la seva acció social en el context que els ha tocat viure.

Resolució de problemes i aprenentatge de les matemàtiques escolars

Luisa Girondo — 2022-12-16

Aquest article descriu el que s’hauria d’entendre per problema i per procés de resolució de problemes a les aules d’educació primària per tal de relacionar-ho amb la producció de coneixement matemàtic per part de l’alumne.
Es vol incidir en la necessitat de valorar cognitivament les tasques que es demanen a l’aula i valorar el procés de resolució de problemes com la millor manera d’abordar nous coneixements i assolir aprenentatges més sòlids. Amb la finalitat d’orientar els docents, es descriuen diferents aspectes didàctics de les tres etapes del model proposat per Polya.

La memòria de l'espai públic. Una experiència didàtica sobre el nomenclàtor del primer franquisme a Tortosa (Baix Ebre)

Agustí Campos Perales — 2022-12-16

En aquest article presentem una seqüència didàctica portada a terme durant el curs 2020-21 en un grup de segon de batxillerat a l’INS Dertosa (Tortosa). Es treballen conceptes com memòria i espai públic arran de la reflexió sobre el nomenclàtor d’època franquista de la capital del Baix Ebre. S’ha elaborat un informe fictici per a l’Ajuntament de Tortosa sobre el compliment de la Llei de memòria històrica (2007) i s’han treballat fonts primàries del primer franquisme. Els alumnes han obtingut unes conclusions d’acord amb les activitats que han desenvolupat, tot evidenciant la importància de la història en la configuració de les identitats col·lectives contemporànies.

Espais d'aprenentatge a l'educació infantil: un estudi de cas

Janaina Minelli de Oliveira — 2022-12-16

El present estudi de cas pretén entendre la dinàmica dels dissenys pedagògics d’espais d’aprenentatge a l’educació infantil a una escola pública catalana. Les dades de l’estudi inclouen observació a l’aula, entrevistes, notes de camp, enregistraments d’àudio i vídeo i fotografies. Els espais d’aprenentatge es teoritzen com la contrapartida tridimensional, tangible i observable dels entorns d’aprenentatge. Aquest estudi argumenta que els espais d’aprenentatge a l’educació infantil són dissenys pedagògics en què l’elecció és un actiu potent. Els professors i els aprenents exerceixen la presa de decisions sobre aspectes essencials de l’aprenentatge, com ara què s’ha d’aprendre, com s’ha d’aprendre, amb qui es durà a terme l’aprenentatge i a quin ritme. Els professors ho aconsegueixen mitjançant el disseny pedagògic de l’espai d’aprenentatge, i els aprenents ho fan explorant i actualitzant el disseny pedagògic. Els espais d’aprenentatge s’han d’harmonitzar amb l’entorn d’aprenentatge, és a dir, la promoció d’una cultura participativa i creativa impregna tots els aspectes de l’escola.

Tallers d'estimulació musical primerenca: un estudi de cas

Sergio Nieto-Fernández — 2022-12-16

Els cursos d’estimulació musical primerenca tenen una gran rellevància social gràcies, en part, als ben coneguts beneficis que la música té per al desenvolupament dels nadons. Però aquest fet no és suficient per explicar la gran demanda que tenen. Amb l’objectiu de comprendre les causes que empenyen els progenitors a anar a aquests tallers, aquest article pretén oferir una visió dels cursos des d’una perspectiva social, en què s’analitzen les necessitats de la família urbana moderna que els tallers intenten cobrir. Partint d’aquesta idea, s’ha realitzat un estudi de cas qualitatiu sobre els cursos d’estimulació musical per a nadons menors d’un any oferts al centre 2estones, del barri de Gràcia de Barcelona, utilitzant tècniques de recol·lecció de dades característiques de l’antropologia cultural i l’etnografia: observació participant i entrevista oberta. Els resultats van mostrar que, més enllà dels beneficis que els cursos poguessin tenir per als nens, els tallers eren valorats pels progenitors com a espais on relacionar-se socialment (amb els seus fills, amb altres pares i amb les professores) i on obtenir recursos per aplicar posteriorment a l’espai domèstic. Els cursos d’estimulació musical han de ser considerats com una part important de l’educació no formal, que recuperen espais comuns d’educació i criança i que intenten donar resposta a necessitats familiars que ni la societat, ni l’educació formal han aconseguit resoldre.

Una nova refundació de l'Escola Nova: Brussel·les 2022

Albert Irigoyen — 2022-12-16

Del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2022 s’ha celebrat a Brusseŀles la 3a Biennal Internacional de l’Escola Nova. Organitzada per Convergències per l’Escola Nova [Convergence(s) pour l’Éducation Nouvelle], hi han assistit més de 500 docents i investigadors d’arreu del món.