La precarietat de l’ensenyament de la historia en els primers nivells de primària. Implicacions negatives del paradigma piagetià

Resum

A partir de la constatació que l’ensenyament de la història en els primers nivells de l’escolaritat obligatòria pateix una gran precarietat en el nostre entorn educatiu, l’articulista repassa els principals elements del paradigma piagetià i descriu les repercussions negatives que específicament ha tingut l’adaptació sui generis dels seus postulats. Així, doncs, exposa les extrapolacions negatives que ha comportat:

a) donar massa importància a les activitats externes, manipulatives i exploratòries, en detriment de l’ensenyança expositiva;

b) emfasitzar exageradament el fet que els escolars arribin per ells mateixos al descobriment de les nocions;

c) sobrevalorar el principi que l’aprenentatge sempre necessiti el contacte amb la realitat concreta i propera (partir sempre “d’allò proper a allò llunyà” o “d’allò conegut a allò desconegut”);

d) abusar de la teoria dels estadis: que la comprensió dels continguts d’una disciplina depèn exclusivament del nivell de desenvolupament cognitiu pel qual passa l’infant.