L'eficàcia de combinar l'aprenentatge basat en projectes amb l’aprenentatge cooperatiu a Ciències Socials a 3r d’ESO
Número
Secció
Paraules clau:
aprenentatge basat en projectes (ABP), aprenentatge cooperatiu, Didàctica de les Ciències Socials, motivació, aprenentatge
Publicat
Resum
L’alumnat, generalment, concep les Ciències Socials (CS), i sobretot la Història, com una assignatura feixuga, desvinculada de la seva realitat i que s’imparteix a través de la transmissió oral de coneixement i la reproducció mecànica dels continguts curriculars. Arran d’aquesta percepció, com l’alumnat pot presentar una actitud de motivació i implicació vers el procés d’ensenyament-aprenentatge de les CS? La fita d’aquesta investigació és avaluar l’eficàcia d’una proposta d’intervenció didàctica basada en l’aprenentatge basat en projectes (ABP) en l’aprenentatge cooperatiu (AC) de les CS en un grup de 3r d’ESO d’un institut públic de Tarragona. Per assolir aquest objectiu, s’ha implementat una situació d’aprenentatge sobre l’edat moderna i l’Humanisme emprant la metodologia tradicional de transmissió oral del coneixement, i una situació d’aprenentatge sobre art renaixentista amb una metodologia basada en l’ABP. Per recollir les dades necessàries per analitzar la realitat de l’aula, s’han utilitzat tècniques com l’observació directa participant i no participant, els qüestionaris, la discussió i l’anàlisi documental. Aquest estudi demostra com l’aplicació d’una metodologia activa com l’ABP —amb aprenentatge cooperatiu— té efectes positius en quatre variables relacionades amb l’alumnat i l’aprenentatge de les CS: la motivació, l’interès i la implicació, la percepció i la satisfacció vers el procés d’ensenyament-aprenentatge i els resultats d’aprenentatge.
Agències de suport
- Els resultats d’aquesta publicació compten amb el suport del programa predoctoral FI-Joan Oró, de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu, gestionades per l’AGAUR. Ref. Ajuda (2023 FI-1 00872).
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Comunicació Educativa
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
Ausubel, D. P. (1968). Educational Psychology: A Cognitive View. Holt, Rinehart and Winston.
Bell, S. (2010). Project-Based Learning for the 21st Century: Skills for the Future. The Clearing House: A Journal of Educational Strategies, Issues and Ideas, 83, 39-43. https://doi.org/10.1080/00098650903505415
Blank, W. E., i Harwell, S. (1997). Promising Practices for Connecting High School to the Real World. Universitat de Florida del Sud.
Blumenfeld, P., Soloway, E., Marx, R. W., Krajcik, J. S., Guzdial, M., i Palincsar, A. (1991). Motivating project based learning: Sustaining the doing, supporting the learning. Educational Psychologist, 26, 369-398.
Botella, A. M., i Ramos, P. (2019a). Investigación-acción y aprendizaje basado en proyectos. Una revisión bibliográfica. Perfiles Educativos, 163(41), 128-141. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S0185-26982019000100127&script=sci_arttext#B22
Botella, A. M., i Ramos, P. (2019b). La teoría de la autodeterminación: un marco motivacional para el aprendizaje basado en proyectos. Contextos Educativos: Revista de Educación, 24, 253-269. https://doi.org/10.18172/con.3576
Botella, A. M., i Ramos, P. (2020). Motivación y Aprendizaje Basado en Proyectos: una Investigación-Acción en Educación Secundaria. Multidisciplinary Journal of Educational Research, 10(3), 295-320. https://doi.org/10.17583/remie.2020.4493
Castellví, J., Marolla, J., i Escribano, C. (2023). La investigación cualitativa. Dins D. Ortega-Sánchez (ed.), ¿Cómo investigar en Didáctica de las Ciencias Sociales? Fundamentos metodológicos, técnicas e instrumentos de investigación (p. 11-120). Octaedro.
Connac, S., i Irigoyen, A. (2023). Apprentissage coopératif ou pédagogies coopératives?. Éducation et Socialisation, 67. https://doi.org/10.4000/edso.22840
Dans Àlvarez, I., i Muñoz, P. C. (2016). Las redes sociales como motivación para el aprendizaje: opinión de adolescentes. Innoeduca. International Journal of Technology and Educational Innovation, 1(2), 20-28. https://dx.doi.org/10.20548/innoeduca.2016.v2i1.1041
De Charms, R. C. (1968). Personal causation: The internal affective determinants of behavior. Academic Press.
Duran, D. (2018). Aprendizaje entre iguales: evidencias, instrumento para la inclusión y aprendizaje del alumno que ofrece ayuda. Dins J. C. Torrego Seijo i C. Monge López (coord.), Inclusión educativa y aprendizaje cooperativo (p. 175-200). Editorial Síntesis.
Duran, D., i Monereo, C. (2021). Entramat: Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Horsori.
García, Y. V. (2013). Reflexiones teóricas sobre el constructivismo en educación desde una perspectiva sociológica. Intersticios. Revista Sociológica de Pensamiento Crítico, 7(2), 131-145.
García-Valcárcel, A., Basilotta, V., i López, C. (2014). Las TIC en el aprendizaje colaborativo en el aula de Primaria y Secundaria. Comunicar, 21(42), 65-74. https://doi.org/10.3916/C42-2014-06
García-Valcárcel, A., i Tejedor, F. J. (2010). Evaluación de procesos de innovación escolar basados en el uso de las TIC desarrollados en la Comunidad de Castilla y León. Revista de Educacion, 352, 125-148.
Gavaldà, A. (coord.) (2016). El treball cooperatiu: Una estratègia per ensenyar i aprendre des de les ciències socials. Publicacions URV i Publicacions UVIC.
Gillies, R. M., i Ashman, F. (1996). Teaching collaborative skills to Primary School children in classroom-based work groups. Learning and Instruction, 6(3), 187-200.
Irigoyen, A. (2023). La cooperació entre estudiants de Didàctica de les Ciències Socials en la formació de mestres. Una comparació entre l’aprenentatge cooperatiu i les «pédagogies coopératives» [Tesi doctoral]. URV. http://hdl.handle.net/10803/689820
Irigoyen, A. (2025). Aprenentatge cooperatiu o pédagogies coopératives? Enseñanza de las Ciencias Sociales, 23(1), 6-23. https://doi.org/10.1344/ECCSS2025.1.1
Irigoyen, A., i Pons-Altés, J. M. (2023). Formación de docentes, didáctica de la historia contemporánea y aprendizaje cooperativo. Dins F. Acosta, Á. Duarte, E. Lázaro i M. J. Ramos Roví (eds.), La Historia habitada. Sujetos, procesos y retos de la Historia Contemporánea del siglo xxi (p. 1687-1697). UCOPress, editorial de la Universitat de Còrdova.
González-Torres, M. C., i Tourón, J. (1992). Autoconcepto y rendimiento escolar: sus implicaciones en la motivación y en la autorregulación del aprendizaje. Eunsa.
Krajcik, J. S., i Blumenfeld, P.C. (2006). Project-Based Learning. The Cambridge Handbook of the Learning Sciences, 317-333.
Larmer, J., i Mergendoller, J. R. (2012). 8 essentials for Project-Based Learning. Educational Leadership, 68(1).
Lee, S. W., i Tsai, C. C. (2013). Technology-supported Learning in Secondary and Undergraduate Biologial Education: Observations from Literature Review. Journal of Science Education and Technology, 22, 226-233. https://doi.org/10.1007/s10956-012-9388-6
Martín, A., i Rodríguez, S. (2015). Motivación en alumnos de Primaria en aulas con metodología basada en Proyectos. Revista de Estudios e Investigación en Psicología y Educación, (1), 58-2. https://doi.org/10.17979/reipe.2015.0.01.314
Miralles, P., Rodríguez, R., i Gómez, C. J. (2023). Formación inicial del profesorado en pensamiento histórico y método activos. Dins I. Bellatti, C. Fuentes, P. Miralles i L. Sánchez (coord.), Las ciencias sociales y su didáctica (p. 225-243). Octaedro.
Nisbet, J., i Watt, J. (1984). Case study. Dins J. Bell, T. Bush, A. Fox, J. Goodey, i S. Goulding (eds.), Conducting Small-Scale Investigations in Educational Management (p. 79-92). Harper & Row.
Núñez, J. C. (2009). Motivación, Aprendizaje y Rendimiento académico. Dins B. Duarte, L. Almeida, A. Barca i M. Peralbo (eds.), Actas do X Congresso Internacional GalegoPortuguês de Psicopedagogia (p. 41-67). Universitat del Minho.
Oller, M. (2010). Métodos y estrategias para la enseñanza y el aprendizaje de las Ciencias Sociales. Dins A. Santisteban i J. Pagès (coords.), Didáctica del Conocimiento del Medio Social y Cultural en la Educación Primaria (p. 163-184). Editorial Síntesis.
Pagès, J. (2008). Formar profesores de história na Espaha: quando Clio resiste à muda-nça. O caso da Universidade Autônoma de Barcelona (Catalunha/Espanha). Dins E. Zamboni i S. Guimarâes (orgs.), Espaços de formaçâo do professor de história (p. 45-76). Papirus.
Parlett, M., i Hamilton, D. (2010). Evaluation and illumination. Dins H. Torrance (ed.), The Sage Handbook of Qualitative Research Methods in Education. Sage.
Pérez, A. (2012). Educarse en la era digital. Ediciones Morata.
Pintrich, P. R., i Schunk, D. H. (2002). Motivation in Education. Englewood Cliffs. Prentice Hall.
Pintrich, P. R., i Schunk, D. H. (2006). Motivación en contextos educativos: teoría, investigación y aplicaciones. Pearson Educación.
Pujolàs, P. (2012). Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut. Suports: Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 12, 21-37.
Robson, C. (2002). Real World Research (2a ed.). Blackwell.
Romero-Valderrama, A. C., Forero-Romero, A., i Rodríguez-Hernández, A. A. (2018). Análisis comparación del aprendizaje basado en proyectos de forma tradicional y con mediación de las TIC. Revista Espacios, 39(52), 1-14.
Ryan, R. M., i Deci, E. L. (1985). Intrinsic motivation and self-determination in human behavior. Plenum.
Ryan, R. M., i Deci, E. L. (2000a). Intrinsic and Extrinsic Motivations: Classic Definitions and New Directions. Contemporary Educational Psychology, 25(1), 54-67. https://doi.org/10.1006/ceps.1999.1020
Ryan, R. M., i Deci, E. L. (2000b). The «What» and «Why» of goal pursuits: human needs and the self-determination of behavior. Psychological Inquiry, 11(4), 227-268. https://doi.org/10.1207/S15327965PLI1104_01
Ryan, R. M., i Deci, E. L. (2014). Autonomy and need satisfaction in close relationships: Relationships motivation theory. Dins N. Weinstein (Ed.), Human motivation and interpersonal relationships: Theory, research, and applications (p. 53-739). Springer.
Ryan, R. M., i Powelson, C. (1991). Autonomy and relatedness as fundamental to motivation and education. Journal of Experimental Education, 60, 49-66. https://eprints.ucm.es/id/eprint/29332/1/T35915.pdf
Sánchez, J. (2013). Qué dicen los estudios sobre el Aprendizaje Basado en Proyectos. Actualidadpedagogica.com. https://www.academia.edu/41277011/Qu%C3%A9_dicen_los_estudios_sobre_el_Aprendizaje_Basado_en_Proyectos
Tippelt, R., i Lindemann, H. (2001). El Método de Proyectos. Ministerio de Educación del Gobierno del Salvador. https://cmapspublic.ihmc.us/rid=1KFJWWJ3B-11D27DY-1P5D/metodo%20proyectos.pdf
Tobón, S. (2006). Método de trabajo por proyectos. Uninet.
Trujillo, F. (2015). Aprendizaje basado en proyectos. Infantil, Primaria y Secundaria. Ministeri d’Educació.
Vallerand, R. J., i Bissonnette, R. (1992). Intrinsic, extrinsic, and amotivational styles as predicators of behavior: A prospective study. Journal of Personality, 60, 522-620.
Vallerand, R. J., Fortier, M. S., i Guay, F. (1997). Self-determination and persistence in a real-life setting: Toward a motivational model of high school dropout. Journal of Personality and Social Psychology, 72, 1161-1176.
Vallerand, R. J., Pelletier, L., Blais, M. R., i Birère, N. M. (1993). On the Assessment of Intrinsic, Extrinsic, and Amotivation in Education: Evidence on the Concurrent and Construct Validity of the Academic Motivation Scale. Educational and Psychological Measurement, 53(1), 159-172. https://doi.org/10.1177/0013164493053001018
Vansteenkiste, M., Niemiec, C. P., i Soenens, B. (2010). Self-determination theory: an historical overview, emerging trends, and future directions. Dins S. Karabenick i T. C. Urdan (ed.), Advances in motivation and achievement, 16A: decade ahead (p. 105-166). Emerald Group Publishing Limited.
