El mètode socràtic com a eina pedagògica per al comentari de text
Número
Secció
Paraules clau:
mètode socràtic, comentari de text, pensament crític, història, competències
Publicat
Resum
Aquesta proposta parteix del mètode socràtic com a estratègia per afavorir la comprensió crítica dels textos històrics i la construcció de pensament propi sobre la igualtat i la justícia crítica. A partir d’una revisió dels fonaments filosòfics del mètode, especialment a través de les aportacions de Sòcrates i Plató, així com de reflexions contemporànies com les de Martha Nussbaum, es defensa la seva vigència i aplicabilitat en contextos educatius actuals. La proposta metodològica desenvolupada consisteix en una seqüència didàctica adreçada a alumnes de primer de batxillerat, estructurada en cinc fases: definició dialògica de conceptes clau, lectura cooperativa de textos històrics, diàleg argumentatiu, redacció individual del comentari i avaluació formativa. L’objectiu és facilitar la comprensió dels textos i afavorir l’adquisició de competències com la capacitat d’anàlisi, la reflexió crítica, l’expressió oral i escrita, i l’empatia envers altres perspectives. L’article justifica la proposta en el marc dels currículums oficials i en la necessitat de superar models de transmissió centrats en la memorització. Finalment, s’insisteix en la importància de l’avaluació contínua i en la necessitat d’adaptar la pràctica docent en funció dels resultats obtinguts. El text conclou que el mètode socràtic, entès com a pràctica dialògica i reflexiva, pot esdevenir una eina eficaç per promoure un aprenentatge significatiu i una ciutadania crítica.
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Comunicació Educativa
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
Andrés, I. (1999). Del diàleg col·lectiu al pensament individual. Butlletí Filosofia, 38.
Anguera, C., Benejam, P., Bosch, D., Canals, R., García, C. i González-Monfort, N. (2016). Què ens fa humans? Un programa alternatiu de ciències socials. Associació de Mestres Rosa Sensat.
Castellví, J. (2020). Leer, interpretar y actuar en un mundo digital: libertad crítica digital en educación primaria. Enseñanza de las Ciencias Sociales: Revista de Investigación, 19, 17-28.
Castellví, J. (2021). Literacitat crítica per formar una ciutadania democràtica i compromesa. Dins J. M. Pons-Altés (coord.), Ciutadania compromesa i educació. Propostes per al foment de la memòria democràtica (p. 27-40). Publicacions URV.
Castellví, J., González-Valencia, G. A., i Massip, M. (2020). Entre la emoción y el pensamiento crítico: un estudio con profesorado de ciencias sociales en formación. Dins E. J. Díez i J. R. Rodríguez (coord.), Educación para el Bien Común: hacia una práctica crítica, inclusiva y comprometida socialmente (p. 535-543). Octaedro.
Castro Faune, C. (2011). El Método Socrático y su aplicación pedagógica contemporánea. Bajo Palabra. Revista de Filosofía, 7, 441-452.
De la Torre Gómez, A. (2003). El Método Socrático y el modelo de Van Hiele. Lecturas Matemáticas, 24, 99-121.
Fernández, C., i Montoner, P. (2003). Història de la filosofia. Castellnou Edicions.
Hernández Cardona, F. X. (2016). Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Graó.
Irigoyen, A., i Connac, S. (2023). L’aprenentatge cooperatiu i les pedagogies cooperatives: Dues concepcions diferents de treballar en grup cooperatiu. Comunicació Educativa, 36, 99-125. https://doi.org/10.17345/comeduc36.3300
López-Cordón, M. V., i Martínez, J. U. (1978). Análisis y comentarios de textos históricos. Editorial Alhambra.
Nussbaum, M. C. (2010). Sin fines de lucro: Por qué la democracia necesita de las humanidades. Katz Editors.
Pomar, M., Puig, I. de, i Sbert, M. (2000). Per què és interessant fer preguntes?, Butlletí Filosofia, 39-40.
Pérez-Pueyo, A. (2013). La evaluación formativa y compartida en el marco del estilo. Desencuentros, 10.
Pons-Altés, J. M. (coord.). (2021). Ciutadania compromesa i educació. Propostes per al foment de la memòria democràtica. Publicacions URV. https://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/483
Prats, J., i Santacana, J. (1988). Ciències socials. Dins Enciclopèdia general de l’educació. Océano Grup Editorial.
Zetina-Esquivel, E. I., i Piñón-Rodríguez, P. (2016). El mètode socràtic en els programes educatius actuals: una proposta de Martha C. Nussbaum. La Colmena, 91, 7-10.
