Experiència d’ús d’una Simulació Virtual Gamificada per a docents d’Infermeria
Número
Secció
Paraules clau:
Simulació Virtual, Infermeria, tecnologia educativa, TPACK
Publicat
Resum
Les simulacions virtuals han emergit com a valuoses eines educatives que recreen escenaris en els quals els alumnes poden practicar els seus coneixements en un entorn segur i controlat. Aquestes simulacions, a més de ser valorades per la seva facilitat d’ús i capacitat motivadora, milloren el coneixement i la confiança dels estudiants.
L’objectiu d’aquest treball és comprendre en profunditat l’experiència d’ús de la simulació virtual “Hello, you must be Flo!” per part de docents universitaris d’Infermeria, i identificar el seu nivell de coneixement en les àrees del TPACK, els desafiaments que enfronten, així com les emocions i motivacions que senten. Per a això es va adoptar un enfocament qualitatiu interpretatiu, basat en entrevistes semiestructurades realitzades abans i després de la implementació de la simulació.
Els resultats mostren un nivell de coneixement tecnològic i pedagògic més limitat en comparació amb el seu coneixement del contingut, on mostren una seguretat més gran. Això deriva, en primer lloc, en una inconsistència procedimental a l’hora d’aplicar la simulació a l’aula. En segon lloc, en una afectació en els seus nivells de confiança i en una sèrie de desafiaments que han d’afrontar, entre els quals destaquen l’organització de l’activitat a l’aula i la falta de contextualització en la programació didàctica.
Els resultats conclouen en la utilitat de la guia d’implementació per suplir les necessitats dels docents de cara a implementar la simulació amb l’alumnat, augmentar el seu grau de confiança i aconseguir una aplicació més estructurada, completa i coherent de l’eina.
Agències de suport
- ENVISION-– European Network on Virtual Simulation OnlineEntitat finançadora: Erasmus+Programme Key Action 2 ‘European Network for Virtual Simulation Online’ (UE).Referència de la concessió: 2020-1-BE02-KA226-HE-083100
Llicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
BISQUERRA, R., (coord.). (2009). Metodología de la investigación educativa. La Muralla.
BOGDAN, R., I BIKLEN, S. (2007). Qualitative research for education: An introduction to theories and methods. Pearson.
BRAUN, V., I CLARKE, V. (2006). Using thematic analysis in psychology. Qualitative Research in Psychology, 3, 77–101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
BROWN, K. M., SWOBODA, S. M., GILBERT, G. E., HORVATH, C., I SULLIVAN, N. (2021). Integrating Virtual Simulation into Nursing Education. A Roadmap. Clinical Simulation in Nursing, 000, 1–9. https://doi.org/10.1016/j.ecns.2021.08.002
CHANG, C., I HUANG, Y.-P. (2013). Usability Assessment of E-Café Operational Management Simulation Game. A International Association for Development of the Information Society. International Association for the Development of the Information Society; IADIS International Conference e-Learning. https://eric.ed.gov/?id=ED562322
GORDON, R. M. (2017). Debriefing Virtual Simulation Using an Online Conferencing Platform: Lessons Learned. Clinical Simulation in Nursing, 13(12), 668–674. https://doi.org/10.1016/j.ecns.2017.08.003
GORDON, R. M., I MCGONIGLE, D. (2018). Virtual Simulation in Nursing Education. Springer Publishing Company.
HIDALGO, B. G., I GISBERT, M. G. (2021). La adopción y uso de las tecnologías digitales en el profesorado universitario: Un análisis desde la perspectiva del género y la edad. Revista de Educación a Distancia, 21(67), Article 67. https://doi.org/10.6018/red.481161
INACSL STANDARDS COMMITTEE, PERSICO, L., BELLE, A., DIGREGORIO, H., WILSON-KEATES, B., I SHELTON, C. (2021). Healthcare Simulation Standards of Best PracticeTM Facilitation. Clinical Simulation in Nursing, 58, 22–26. https://doi.org/10.1016/j.ecns.2021.08.010
JIANG-BO, T., I JIN, Z. (2021). Research on Teaching Application Category Based on Virtual Simulation Technology. 408–411. https://doi.org/10.1109/IEIT53597.2021.00097
JOHNSTON, B., BOYLE, L., MACARTHUR, E., I MANION, B. F. (2013). The role of technology and digital gaming in nurse education. Nursing Standard, 27(28), 35–38. https://doi.org/10.7748/ns2013.03.27.28.35.s9612
KOIVISTO, J. M., HAAVISTO, E., NIEMI, H., KATAJISTO, J., I MULTISILTA, J. (2016). Elements Explaining Learning Clinical Reasoning Using Simulation Games. International Journal of Serious Games, 3(4). https://doi.org/10.17083/ijsg.v3i4.136
PADILHA, J. M., MACHADO, P. P., RIBEIRO, A., RAMOS, J., I COSTA, P. (2019). Clinical virtual simulation in nursing education: Randomized controlled trial. Journal of Medical Internet Research, 21(3). https://doi.org/10.2196/11529
PAZ, L. E., GISBERT, M., I USART, M. (2022). Competencia digital docente, actitud y uso de tecnologías digitales por parte de profesores universitarios. Pixel-Bit. Revista de Medios y Educación, 63, 93–130. https://doi.org/10.12795/pixelbit.91652
PEDDLE, M. (2011). Simulation gaming in nurse education; entertainment or learning? Nurse Education Today, 31(7), 647–649. https://doi.org/10.1016/j.nedt.2010.12.009
ROMERO LÓPEZ, D., I DE BENITO CROSETTI, B. L. (2020). Diseño de una propuesta didáctica para el uso de simuladores virtuales en la rama sanitaria de Formación Profesional. Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa, 8, 2. http://dx.doi.org/10.6018/riite.383431
SABARIEGO, M. (2004). El proceso de investigación (parte 2). Metodología de la investigación educativa, 128–163. https://bit.ly/4ckGHum
TAPASCO, O. A., I GIRALDO, J. A. (2017). Comparative Study about Perception and use of ICT among Teachers of Public and Private Universities. Formación universitaria, 10(2), 03–12. https://doi.org/10.4067/S0718-50062017000200002
ULRICH, D., FARRA, S., SMITH, S., i HODGSON, E. (2014). The Student Experience Using Virtual Reality Simulation to Teach Decontamination. Clinical Simulation In Nursing, 10(11), 546–553. https://doi.org/10.1016/j.ecns.2014.08.003
VERKUYL, M., HUGHES, M., TSUI, J., BETTS, L., ST-AMANT, O., I LAPUM, J. L. (2017). Virtual Gaming Simulation in Nursing Education: A Focus Group Study. Journal of Nursing Education, 56(5), 274–280. https://doi.org/10.3928/01484834-20170421-04
VERKUYL, M., LAPUM, J. L., ST-AMANT, O., HUGHES, M., ROMANIUK, D., I MCCULLOCH, T. (2020). Exploring Debriefing Combinations After a Virtual Simulation. Clinical Simulation in Nursing, 40, 36–42. Scopus. https://doi.org/10.1016/j.ecns.2019.12.002
ZIGMONT, J. J., KAPPUS, L. J., I SUDIKOFF, S. N. (2011). Theoretical foundations of learning through simulation. Seminars in Perinatology, 35(2), 47–51. https://doi.org/10.1053/j.semperi.2011.01.002
