Vincle escola-universitat: una col·laboració imprescindible per a la millora de la qualitat docent
Número
Secció
Paraules clau:
formació inicial de mestres, col·laboració universitat-escola, centres formadors, educació musical, projecte ForMMus
Publicat
Resum
L’article que presentem proposa una mirada des de l’àmbit de l’educació musical a les sinergies i complicitats entre universitats i centres formadors com a corresponsables en la formació de mestres. L’objectiu de l’estudi és analitzar les experiències de col·laboració que es porten a terme en el marc de la formació musical inicial de mestres entre les universitats catalanes i diverses escoles d’educació primària i infantil, més enllà de les pràctiques curriculars. Les experiències registrades són fruit de la recerca realitzada en el projecte ForMMus “Els centres formadors com a mirall i com a actors clau per a una formació musical de qualitat” (2020-ARMIF-0002), on un equip format per professorat de menció de música de set universitats catalanes (UAB, UB, UdG, UdL, URL, URV i UVic-UCC) recull quinze experiències de col·laboració amb centres formadors. En els projectes educatius descrits, l’alumnat universitari interacciona amb contextos educatius reals, aportant propostes educatives de l’àmbit musical. De totes elles se’n fa una classificació segons la seva tipologia, s’analitzen els resultats més destacats i se n’extreuen els beneficis i les dificultats a l’hora d’implementar-les. En darrer terme, l’aportació de l’article és donar a conèixer aquestes experiències educatives com a recurs per a la millora de la qualitat de la formació inicial del docent, al mateix temps que vol incentivar noves connexions, simbiosis, col·laboracions i projectes entre els centres formadors i les universitats catalanes.
Agències de suport
NoLlicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
ALSINA, M., I FARRÉS, I. (2021). ¿Jugar o aprender? El aprendizaje lúdico en la formación musical del maestro. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 18, 83–96.
AMORÓS, C., I MONTANÉ, M. (2016). La innovació en la formació del professorat en un context global. UTE Teaching & Technology (Universitas Tarraconensis), 1, 40–54.
ARÓSTEGUI, J. L. (coord.) (2020). Qué es la sociedad del conocimiento [Vídeo documental]. IMPACTMUS. http://profmus.ugr.es/proyecto-impactmus/
BERNAY, R., STRINGER, P., MILNE, J., I JHAGROO, J. (2020). Three models of effective school-university partnerships. New Zealand Journal of Educational Studies, 55, 133–148. https://doi.org/10.1007/s40841-020-00171-3
BERRÓN, E. (2021). De la especialidad a la mención: un paso atrás en la formación universitaria del maestro de Educación Musical. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 18, 111–126. https://doi.org/10.5209/reciem.69694
CARRERA, M. (2019). The challenge of transforming the music class into an inclusive class. Cornucopia, 5, 73–76.
CASALS, A., FERNÁNDEZ-BARROS, A., I PRATS, G. (eds) (2022). La vinculació escola-universitat en la formació musical de futurs mestres. Catàleg de les pràctiques existents a set universitats catalanes. https://webs.uab.cat/formmus/resultats-i-documents-del-projecte/
COLL, C., MAURI, T., COLOMINA, R., ENGEL, A., OLLER, J., ONRUBIA, J., I ROCHERA, M. J. (2018). Cap a una educació distribuïda i interconnectada. Algunes implicacions per a la formació dels docents. Dins T. Lleixà, B. Gros, T. Mauri i J. L. Medina (coords.), Educació 2018-2020. Reptes, tendències i compromisos (p. 27–31). IRE-UB. http://hdl.handle.net/2445/164464
COMISSIÓ PEDAGÒGICA DE PRÀCTIQUES (2019). Propostes de projectes d’innovació i recerca que es poden fer entre centres formadors i universitats. Departament d’Educació. https://projectes.xtec.cat/centresformadors/
CONKLING, S. W. (2004). Music Teacher Practice and Identity in Professional Development Partnerships. Dins Action, Criticism & Theory for Music Education (vol. 3).
CONKLING, S. W. (2007). The possibilities of situated learning for teacher preparation: The Professional Development Partnership.
CONKLING, S. W., I HENRRY, W. (1999). Professional Development Partnerships: A new model for music teacher preparation.
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2021). El centre formador: entorn d’aprenentatge professionalitzador. https://xtec.gencat.cat/ca/formacio/centres-formadors/els-centres-formadors/
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2017). Idees força i aportacions de les taules de treball d’educació Primària. I Jornada de Pràctiques, novembre de 2017. https://projectes.xtec.cat/centresformadors/
DEWEY, J. (1934). Art as experience. Perigee Books.
ESCOFET, A., I FUERTES, M. T. (2018). Construint vincles entre universitat i societat. 20 experiències d’aprenentatge servei a les universitats catalanes. Edicions Universitat de Barcelona.
ESTEVE-FAUBEL, J. M., MOLINA, M. Á., BOTELLA-QUIRANT, M. T., FAYA-ALONSO, Ú., I ESTEVE-FAUBEL, R. P. (2017). La mención de Música en Magisterio de Primaria. A Roig-Vila, Rosabel (coord.), Memòries del Programa de Xarxes-I3CE de qualitat, innovació i investigació en docència universitària. Convocatòria 2016-2017 (p. 1993–2004). ICE - Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10045/73389
FOLCH, C. (2022). Processos creatius i educació. Estudi de la contribució del Projecte Artístic Interdisciplinari a la formació inicial de mestres de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna [Tesi doctoral]. Universitat Ramon Llull]. http://hdl.handle.net/10803/674842
FOLCH, C., CAPDEVILA, R., I PRAT, M. (2019). Percepción del profesorado sobre una experiencia multidisciplinar: arte y ciencias en un grado de educación. Revista Digital de Investigación en Docencia Universitaria, 13(1), 38–56. https://doi.org/10.19083/ridu.2019.743
GONZÁLEZ-MARTÍN, C., I VALLS, A. (2018). Los proyectos de trabajo en el área de música: una metodología de enseñanza-aprendizaje para afrontar los retos de la sociedad del siglo xxi. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 15, 39–60.
LÓPEZ, N., MADRID, D., I DE MOYA, M. DEL V. (2017). La formación musical en los planes de estudios para maestros de Primaria en la Universidad de Castilla-La Mancha. Estudios pedagógicos, 43(1), 423–438.
MANRIQUE, A. M., I GALLEGO, A. M. (2013). El material didáctico para la construcción de aprendizajes significativos. Revista Colombiana de Ciencias Sociales, 4(1), 101–108.
MARCELO, C. (1998). Modelos de colaboración entre la universidad y las escuelas en la formación del profesorado. Revista de Educación, 317, 97–120.
MASDEU-YÉLAMOS, E. (2018). MITEM, una propuesta de marco para la integración de las tecnologías en la educación musical. Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l’Educació, 1, 20–31.
MCCLELLAN, E. R. (2011). Socialization of undergraduate music education majors in a professional development partnership model. Bulletin of the Council for Research in Music Education, 190, 35–49. https://doi.org/10.5406/bulcouresmusedu.190.0035
MIRALPEIX, A., SIMON, J., CERVERA, N., PÉREZ, A., OJANDO, E., …, I PRATS, M. À. (2016). El cancionero: Flipped Classroom y la actualización de la Taxonomía de Bloom en la Educación Musical [Comunicació]. IV Congreso CEIMUS, Madrid.
MISELIUNAITE, B., KLIZIENE, I., I CIBULSKAS, G. (2022). Can holistic education solve the world’s problems: A systematic literature review. Sustainability, 14(15), 1–20. https://doi.org/10.3390/su14159737
ORIOLA-REQUENA, S., CALDERÓN-GARRIDO, D., I GUSTEMS-CARNICER, J. (2022). Autopercepción del desarrollo de las competencias musicales del futuro profesorado generalista: un análisis diagnóstico. Revista Electrónica de LEEME, 50, 16–30. https://doi.org/10.7203/LEEME.50.24120
ORTS, M. (2011). L’aprenentatge basat en problemes (ABP). Graó.
PAÑOS, J. (2017). Educación emprendedora y metodologías activas para su fomento. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20 (3), 33–48. http://dx.doi.org/10.6018/reifop.20.3.272221
PARDO, J. (2021). Musicant a mestres generalistes [Treball de Fi de Grau]. UAB. https://ddd.uab.cat/record/248581
PATFIELD, S., GORE, J., I HARRIS, J. (2023). Shifting the focus of research on effective professional development: Insights from a case study of implementation.
Real Decreto 592/2014 [Ministerio de Educación, Cultura y Deporte], pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. 30 de juliol de 2014.
Resolució EDU/2000/2019 [Departament d’Educació], per la qual es crea el Programa d’innovació pedagògica de pràctiques del MUFPS i s’obre convocatòria pública per a la selecció de centres educatius que imparteixen ensenyaments secundaris interessats a formar-ne part a partir del curs 2019-2020. 17 de juliol de 2019.
RODRÍGUEZ-QUILES, J. A. (2012). Del burro cantor la sombra. Educación musical en España por movimiento cancrizante. Eufonía: Didáctica de la Música, 54, 7–23.
SOLÉ, Ll., I POOLE, S. E. (2020). How Music Accessibility can be used in Art Based Research experiences. Dins A. Owens, i J. Adams (eds.), Beyond text: Learning through arts-based research practices (p. 129–146). Intellect.
SOLÉ, L., SOLE-COROMINA, L., I POOLE, S. E. (2020). Mind the gap: identifying barriers to students engaging in creative practices in higher education. Journal of Work-Applied Management, 12(2), 207–219.
UFARTES, G. (2016). L’IPAD a l’àrea de música: disseny, aplicació i anàlisi d’una proposta didàctica a l’educació primària [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona. https://hdl.handle.net/10803/367461
VIDAL, J., DURAN, D., I VILAR, M. (2010). Aprendizaje musical con métodos de aprendizaje cooperativo. Cultura y Educación, 22(3), 363–378.
VILADOT, L., I CASALS, A. (2018). Ryming the Rythm and Measuring the Metre: Pooling Music & Language in the Classroom. Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 1(1), 37–43.
VILADOT, L., HILTON, C., CASALS, A., SAUNDERS, J., CARRILLO, C., … I WELCH, G. (2018). The integration of music and mathematics education in Catalonia and England: Perspectives on theory and practice. Music Education Research, 20(1), 71–82.
XARXA D’APRENENTATGE Servei de les Universitats Catalanes (2019). Guia 0. Fer aprenentatge servei a la universitat. ACUP. https://www.acup.cat/ca/publicacio/guia-0-fer-aprenentatge-servei-la-universitat
ZEICHNER, K. (2010). Nuevas epistemologías en formación del profesorado. Repensando las conexiones entre las asignaturas del campus y las experiencias de prácticas en la formación del profesorado en la universidad. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 24(2), 123–149.
