Formar el pensament crític orientat a la justícia social per fer front al feixisme
Número
Secció
Paraules clau:
discurs de l’odi, justícia social, pensament crític, polarització, problemes socials rellevants
Publicat
Resum
La creixent tendència del populisme d’ultradreta entre els joves, alimentada per l’accés a continguts antidemocràtics a través de les xarxes socials, representa un desafiament per a la nostra societat. En l’article es posa de manifest la necessitat i les evidències científiques que fonamenten l’aprenentatge a partir de problemes socials rellevants a l’escola per enfortir l’educació democràtica, en contraposició al tractament d’idees inertes de manera transmissiva i memorística. L’articulació d’una educació per a la formació del pensament crític orientat a la justícia social significa un avenç clau en aquest sentit. Es posa especial èmfasi en el valor de confrontar, des de les aules, la polarització ideològica i afectiva, així com els discursos d’odi. Aprendre a qüestionar allò comú, dialogar des del pluralisme agonista i construir contrarelats són pilars fonamentals per fer-ho. Finalment, es destaca la importància d’aquest enfocament en un món on la democràcia està en risc, i se subratlla la necessitat de formar una ciutadania crítica i profundament compromesa amb els valors democràtics i la dignitat humana.
Agències de suport
NoLlicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
APPLE, M. W. (2019). Ideology and Curriculum (4a ed.). Routledge.
BANAJI, S., I BUCKINGHAM, D. (2013). The Civic Web: Young People, the Internet and Civic Participation. MIT Press.
BARBEITO, C. (2023). Educar en contextos polaritzats. Retrat i propostes des de l’educació per la Justícia Global. Escola de Cultura de Pau. https://escolapau.uab.cat/wp-content/uploads/2023/02/Polaritzacio.pdf
BARBEITO, C. I CAIRETA, M. (2018). Discrepància benvinguda: Guia pedagògica per al diàleg controvertit a l’aula. Escola de Cultura de Pau.
BRANDSMA, B. (2020). Polarització: Una mirada a la dinàmica del pensament “nosaltres contra ells”. Institut Català Internacional per la Pau.
CASTELLVÍ, J., ANDREU, B., DÍEZ-BEDMAR, M. C., ESCRIBANO, C., Gil, F., I VIDAL, E. D. (en premsa). Formar el Pensamiento Crítico para la Contrasocialización y la Emancipación. Dins, D. Ortega-Sánchez, J. Castellví i N. González-Monfort (coords.), Enseñar el conflicto: perspectivas, significados y límites en la educación para una cultura democrática y la justicia social. Dykinson.
CASTELLVÍ, J., ANDREU, B., ESCRIBANO, C., VIDAL, E. D., GIL, F., I DÍEZ-BEDMAR, M. C. (2023). Relatos hegemónicos y alternativos en educación primaria. Dins M. E. Cambil, A. R. Fernández, i N. de Alba (eds.), La Didáctica de las Ciencias Sociales ante el reto de los ODS (p. 219-226). Narcea.
CASTELLVÍ, J., GONZÁLEZ-VALENCIA, G., I SANTISTEBAN, A. (2023). Social Issues are the Syllabus: worldwide teacher education in changing times. Dins C. Wolhuter, F. Salahan i T. Jules (eds.), Exploring Comparative and International Education Perspectives on Teacher Education (p. 199-215). Bloomsbury.
CASTELLVÍ, J., MASSIP, M., GONZÁLEZ-VALENCIA, G., I SANTISTEBAN, A. (2022). Future teachers confronting extremism and hate speech. Humanities and Social Sciences Communications, 9, 201. https://doi.org/10.1057/s41599-022-01222-4
COUNCIL of EUROPE. (2017). We can! Taking action against hate speech through counter and alternative narratives. No Hate Speech Movement. European Youth Centre.
CUEVAS, R. (director i realitzador) (2024). La xarxa ultra [Documental]. La Manchester Radiofònica; 3Cat.
DEWEY, J. (1916). Democracy and Education. Macmillan.
DEWEY, J. (1938). Experience and Education. Kappa Delta Pi.
ENNIS, R. H. (1962). A Concept of Critical Thinking. Harvard Educational Review, 32(1), 81-111.
ESTELLÉS, M., I CASTELLVÍ, J. (2020). The Educational Implications of Populism, Emotions and Digital Hate Speech: A Dialogue with Scholars from Canada, Chile, Spain, the UK, and the US. Sustainability, 12(15), 6034. https://doi.org/10.3390/su12156034
ESTELLÉS, M., Oliveira, A., I CASTELLVÍ, J. (2023). National curricula and citizenship education in populist times: The cases of Brazil and Spain. Compare: A Journal of Comparative and International Education. Advance online publication. https://doi.org/10.1080/03057925.2023.2170167
EVANS, R., I SAXE, D. (1996). Handbook on Teaching Social Issues. National Council for the Social Studies.
FREIRE, p. (2012). Pedagogía del oprimido. Siglo XXI.
GAGLIARDONE, I., Gal, D., ALVES, T., I MARTÍNEZ, G. (2015). Countering online hate speech. UNESCO.
GARMENDIA, A., I LEÓN, S. (2022). Polarització i convivència a Espanya 2021. El paper dels territoris. EsadeEcPol. https://www.esade.edu/ecpol/ca/publicacions/polaritzacio-i-convivencia-a-espanya-2021-el-paper-dels-territoris/
GEE, J. P. (2015). The new literacy studies. Dins J. Roswell, i K. Pahl (eds.), The Routledge Handbook of Literacy Studies. Routledge.
GIROUX, H. (1997). Los Profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Paidós.
HERRE, B., ORTIZ-OSPINA, E., I ROSER, M. (2013). Democracy. OurWorldInData.org. https://ourworldindata.org/democracy
KAHLKE, R., I EVA, K. (2018). Constructing critical thinking in health professional education. Perspectives on Medical Education, 7(3), 156-165. https://doi.org/10.1007/S40037-018-0415-Z
KEIPI, T., RÄSÄNEN, P., OKSANEN, A., HAWDON, J., I NÄSI, M. (2018). Exposure to online hate material and subjective well-being: A comparative study of American and Finnish youth. Online Information Review, 42(1), 2-15. https://doi.org/10.1108/OIR-05-2016-0133
KRUGER, F., I ZEMBYLAS, M. (2023). Theoretical and political implications of agonistic peace for decolonising peace education. Journal of Peace Education. https://doi.org/10.1080/17400201.2023.2276845
LEGARDEZ, A., I SIMONNEAUX, L. (2006). L’école à l’épreuve de l’actualité. Enseigner les questions vives. ESF.
LEWISON, M., FLINT, A. S., I VAN SLUYS, K. (2002). Taking on Critical Literacy: The Journey of Newcomers and Novices. Language Arts, 79(5), 382-392. http://www.jstor.org/stable/41483258
LIPMAN, M. (1991). Thinking in education. Cambridge University Press.
MADDISON, S. (2015). Relational Transformation and Agonistic Dialogue in Divided Societies. Political studies, 63, 1014-1030. https://doi.org/10.1111/1467-9248.12149
MASSIP SABATER, M., GARCÍA-RUIZ, C. R., I GONZÁLEZ-MONFORT, N. (2021). Contrariar el odio: Los relatos del odio en los medios digitales y la construcción de discursos alternativos en alumnado de Educación Secundaria. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 14(2), e909. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.909
MATHEW, B., KUMAR, N., GOYAL, P., I MUKHERJEE, A. (2018). Analyzing the hate and counterspeech accounts on Twitter. Indian Institute of Technology.
MCPECK, J. E. (1981). Critical thinking and education. Martin Robertson.
MOUFFE, C. (2000). The democratic paradox. Verso.
MOUFFE, C. (2005). On the political. Routledge.
ORTEGA-SÁNCHEZ, D., Pagès Blanch, J., Ibáñez Quintana, J., Sanz de la Cal, E., i de la Fuente-Anuncibay, R. (2021). Hate speech, emotions, and gender identities: a study of social narratives on Twitter with Trainee Teachers. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(8), 4055. https://doi.org/10.3390/ijerph18084055
PAGÈS, J., I SANTISTEBAN, A. (coords.) (2011). Les qüestions socialment vives i l’ensenyament de les ciències socials. Servei de publicacions de la UAB.
PAREKH, B. (2006). Hate speech. Is there a case for banning? Políticas Públicas, 12(4), 213-223. https://doi.org/10.1111/j.1070-3535.2005.00405.x
PARISER, E. (2012). The filter bubble: What the internet is hiding from you. The Penguin Press.
PAUL, R. (1984). Critical thinking: Fundamental to education for a free society. Educational Leadership, 42(1), 4-14.
POPKEWITZ, T., I LINDBLAD, S. (2000). Educational Governance and Social Inclusion and Exclusion: Some Conceptual Difficulties and Problematics in Policy and Research. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 21(1), 5-44.
QUILLEN, I. J., I HANNA, I. A. (1948). Education for Social Competence. Scott, Foresman and Company.
RANIERI, M. (ed.). (2016). Populism, Media and Education: Challenging Discrimination in Contemporary Digital Societies. Routledge.
SALTMAN, E. (2011). Radical right culture and the youth: The development of contemporary Hungarian political culture. Slovo, 23, 114-131.
SANTISTEBAN, A. (2022). Social Sciences Education Based on Social Problems: Traditions and Integrative Tendencies. Dins D. Ortega-Sánchez (ed.), Controversial Issues and Social Problems for an Integrated Disciplinary Teaching. Integrated Science, vol. 8. Springer, Cham. https://doi.org//10.1007/978-3-031-08697-7_3
SAUER, B., I PINGAUD, E. (2016). Framing differences: Theorizing new populist communicative strategies on the Internet. Dins M. Ranieri (ed.), Populism, media and education: Challenging discrimination in contemporary digital societies (p. 26-43). Routledge.
SPILLMANN, K., I SPILLMANN, K. (1991). La imagen del enemigo y la escalada de los conflictos. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 127, 59-80.
SPONHOLZ, L.(2016). Islamophobic hate speech: What is the point of counter-speech? The case of Oriana Fallaci and The Rage and the Pride. Journal of Muslim Minority Affairs, 36(4), 502-522. https://doi.org/10.1080/13602004.2016.1259054
TUCK, H., I SILVERMAN, T. (2016). The counter-narrative handbook. Institute for Strategic Dialogue.
VAN DIJK, T. (2002). Discourse and racism. Dins D. T. Goldberg, i J. Solomos (eds.), A companion to racial and ethnic studies (p. 145-159). Blackwell Publishing.
WACHS, S., WETTSTEIN, A., BILZ, L., i GÁMEZ-GUADIX, M. (2022). Adolescents’ motivations to perpetrate hate speech and links with social norms. Comunicar, 71, 9-20. https://doi.org/10.3916/C71-2022-01
WALDRON, J. (2012). The harm in hate speech. Harvard University Press.
WESTHEIMER, J., I KAHNE, J. (2004). What kind of citizen? The politics of educating for democracy. American Educational Research Journal, 41, 237-269.
WHITEHEAD, A. N. (1929). The Aims of Education and Other Essays. Macmillan.
ZEMBYLAS, M. (2019). The Affective Modes of Right-Wing Populism: Trump Pedagogy and Lessons for Democratic Education. Studies in Philosophy and Education, 39(2), 151-166. https://doi.org/10.1007/s11217-019-09691-y
ZEMBYLAS, M. (2020). Affect, Biopower, and “The Fascist inside You”: The (Un-)making of Microfascism in Schools and Classrooms. Journal of Curriculum Studies, 53(1), 1-15.
