Espais d’aula confortables i orientats a promoure l’ús oral del català entre els alumnes que hi mostren dificultats
Número
Secció
Paraules clau:
ús del català, actituds lingüístiques, expressió oral, lectura en veu alta, tutoria entre iguals
Publicat
Resum
Promoure i millorar la competència comunicativa en català a l’escola és un dels reptes actuals de l’educació a Catalunya. En una societat multilingüe en què una part important dels alumnes no assoleixen les competències comunicatives plenes en l’àmbit de l’expressió oral en català, és necessari que la recerca explori com crear espais confortables i orientats que puguin ajudar a millorar aquesta competència. En aquest article es presenta una recerca sobre les oportunitats que pot aportar la creació d’aquests espais a partir d’una proposta de treball de tutoria entre iguals, a través del programa Llegim i escrivim en parella, per a la millora de la competència comunicativa, i que se centra especialment en alumnes que presenten dificultats en l’ús oral del català. S’analitzen els efectes del programa sobre les actituds lingüístiques, la percepció d’ús oral del català, la comprensió oral i l’expressió oral d’una mostra de 55 alumnes. S’opta per un disseny seqüencial explicatiu, a partir d’un pretest-posttest per detectar els canvis que es produeixen després de la intervenció i poder explicar-los a través de les dades qualitatives recollides en entrevistes semiestructurades i l’enregistrament de sessions. Els resultats mostren avenços estadísticament significatius en la percepció d’ús oral del català amb la parella del programa i en l’expressió oral. Aquests resultats són rellevants en el camp educatiu perquè indiquen que la creació d’espais confortables i orientats a l’aula promou que l’alumnat amb més dificultats en la competència oral pugui atrevir-se a expressar-se en català i millorar així la seva competència comunicativa en llengua catalana.
Agències de suport
- Aquest article ha estat elaborat amb el suport del Servei de Suports i Recursos Lingüístics del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Llicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
BAKER, C. (1992). Attitudes and language. Multilingual Matters.
CAMPS, A. (comp.) (2003). Secuencias didácticas para aprender a escribir. Graó.
CAMPS, A. (2017). Escriure i aprendre a escriure, dues activitats que s’entrecreuen. Bases per a l’ensenyament de l’escriptura a l’educació obligatòria (I). Articles: Revista de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 72, 31-38.
CASSANY, D. (2020). Ensenyar a parlar?… Segur! I també a escoltar! Tenim la Paraula. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2871/ensenyar_parlar_segur_tambe_escoltar_2020.pdf?sequence=1&isAllowed=y
COOK, V. (2016). Second language learning and language teaching (5th ed.). Routledge.
CRESWELL, J. W. (2015). Qualitative, quantitative and mixed methods approaches (2a ed.). Sage.
CROS, A., I VILÀ, M. (1997). La llengua oral: Propostes per a l’avaluació. Dins B. Caballero, A. Camps, C. Corral, A. Cros, M. Gil, O. Guasch, J. Jorba, M. Milian, T. Ribas, E. Sánchez, N. Sanmartí, M. Soliva, i M. Vilà (eds.), L’avaluació formativa en l’àrea de Llengua (p. 187-209). Graó.
CSASE - Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023a). Estudi sociolingüístic de l’alumnat de sisè de primaria a Catalunya, 2022. Informes d’Avaluació, 35. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.12694/4247
CSASE - Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023b). L’avaluació de la comunicació oral a sisè d’educació primaria 2023. Síntesi de resultats. Quaderns d’Avaluació, 57. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. http://csda.gencat.cat/ca/arees-actuacio/publicacions/quaderns-avaluacio/quaderns-avaluacio-57/
CSASE - Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2023c). L’avaluació de sisè d’educació primaria 2023. Síntesi de resultats. Quaderns d’Avaluació, 59. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. https://quaderns-avaluacio-59.pdf (gencat.cat)
DEPARTAMENT DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Generalitat de Catalunya, (2012). Acreditació de coneixements. Certificat de nivell intermedi de català (B2). https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/acreditacio_coneixements/certificats_de_catala/certificats_estructura_i_descripcio_proves/certificat_de_nivell_intermedi_de_catala_b/
DURAN, D. (2017). Learning-by-teaching. Evidence and implications as a pedagogical mechanism. Innovations in Education and Teaching International, 54(5), 476-484. http://dx.doi.org/10.1080/14703297.2016.1156011
DURAN, D. (2018). Aprendizaje entre iguales: Evidencias, instrumento para la inclusión y aprendizaje del alumno que ofrece ayuda. Dins J. C. Torrego, i C. Monge (coords.), Inclusión educativa y aprendizaje cooperativo (p. 173-199). Síntesi.
DURAN, D., I VIDAL, V. (2004). Tutoría entre iguales: De la teoría a la pràctica. Graó.
DURAN, D. (coord.), FLORES, M., OLLER, M., CORCELLES, M., MIQUEL, E., I BLANCH, S. (2018). Llegim i escrivim en parella: Tutoria entre iguals, amb implicació familiar, per a la competència comunicativa. Horsori.
DURAN, D., FLORES, M., I RIBOSA, J. (2023). Resultats en comprensió lectora de 10 anys de Llegim en parella. Guix, 506, 36-42.
FLORES, M., I DURAN, D. (2016). Influence of a Catalan peer tutoring programme on reading comprehension and self-concept as a reader. Journal of Research in Reading, 39(3), 330-346. https://doi.org/10.1111/1467-9817.12044
GINÉ, C., DURAN, D., FONT, J., I MIQUEL, E. (coords.) (2020). L’educació inclusiva. De l’exclusió a la plena participació de tot l’alumnat. Horsori.
GONZÁLEZ, I., PUJOLAR, J., FONT, A., I MARTÍNEZ, R. (2014). Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social i Família, Direcció General de Joventut. https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/portal_social/index/assoc/gencat01/76.dir/gencat0176.pdf
GRACIA, J. C. (2012). Un estudio sociolingüístico sobre el catalán: Los efectos de la inmersión lingüística (tesi de mestria no publicada). Universitat de Dalarna. https://www.diva-portal.org/smash/get/diva2:535330/FULLTEXT02
GRÀCIA, M. (2020). Parlar per comunicar-nos (el llenguatge conversacional). Tenim la Paraula. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2872/parlar_comunicar_llenguatge_conversacional_2020.pdf?sequence=1&isAllowed=y
HUGUET, A. (2001). Lenguas en contacto y educación: influencia del prestigio de las lenguas en las actitudes lingüísticas de los escolares. Revista de Educación, 326, 355-371. https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/45975/re2001Huguet.pdf?sequence=1&isAllowed=y
INSTITUTD’EsTADÍSTICA DE CATALUNYA (2013). Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/eulp2013_fullet.pdf
INSTITUT D’EsTADÍSTICA DE CATALUNYA (2018). Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018. https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/poblacio/Enquesta-EULP/Enquesta-dusos-lingueistics-de-la-poblacio-2018/
IRIGOYEN, A., I CONNAC, S. (2023). L’aprenentatge cooperatiu i les pédagogies coopératives: Dues concepcions diferents de treballar en grup cooperatiu. Comunicació Educativa, 36, 99-125. https://doi.org/10.17345/comeduc36.3300
JANÉS, J. (2006). Las actitudes hacia las lenguas y el aprendizaje lingüístico. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 20(2), 117-132.
JOHNSON, D., I JOHNSON, R. (2009). An educational psychology success story: Social interdependence theory and cooperative learning. Educational Researcher, 38(5), 365-379. https://doi.org/10.3102/0013189X09339057
LAMBERT, W. E. (1969). Psychological aspects on motivation in language learning. Bulletins of the Illinois Foreign Language Teachers Association, 5-11.
LAPRESTA, C., CHIREAC, S. M., HUGUET, A., JANÉS, J., NAVARRO, J. L. QUEROL, M., I SANSÓ, C. (2007). Actitudes lingüísticas, escuela e inmigración: Los escolares ante la diversidad lingüística y cultural. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Área de Educación. https://redined.educacion.gob.es/xmlui/handle/11162/83870
LAPRESTA, C., HUGUET, A., I JANÉS, J. (2010). Análisis discursivo de las actitudes lingüísticas de los escolares de origen inmigrante en Cataluña. Revista de Educación, 353, 521-547. https://www.educacionyfp.gob.es/revista-de-educacion/en/numeros-revista-educacion/numeros-anteriores/2010/re353/re353-19.html
LAPRESTA, C., HUGUET, A., JANÉS, J., I QUEROL, M. (2016). Actitudes lingüísticas del alumnado en contextos plurilingües y pluriculturales. El caso de Cataluña. Dins E. Díez-Itza (ed.), Estudios del desarrollo del lenguaje y educación (p. 219-228). Universidad de Oviedo, Instituto de Ciencias de la Educación. http://hdl.handle.net/10651/54758
MADARIAGA, J. M., HUGUET, A., I JANÉS, J. (2016). Language attitudes in Catalan multilingual classrooms: Educational implications. Language and Intercultural Communication, 16(2), 216-234. https://doi.org/10.1080/14708477.2015.1118111
SANZ-TORRENT, M. (2020). Avaluació de la competència oral. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2869/avaluacio_competencia_oral_2020.pdf?sequence=1
SEBASTIÁN, E., I MALDONADO, A. (1998). La reflexión metalingüística: Algunas cuestiones teóricas y aplicadas. Estudios de Psicología, 19(60), 79-94. https://doi.org/10.1174/02109399860341960
TENA-SUBIRATS, M. (2017). Com elaborar una unitat didàctica de llengua per a l’educació primària. Comunicació Educativa, 30, 47-60. https://doi.org/10.17345/comeduc201747-60
TOPPING, K., DURAN, D., I VAN KEER, H. (2015). Using peer tutoring to improve reading skills. Routledge.
VERD, J. M., JULIÀ, A., I VALLS, F. (coord.). (2023). Enquesta a la joventut de Catalunya 2022. Volum 1, 2 i 3. Col·lecció Estudis, 42. Departament de Drets Socials. Generalitat de Catalunya. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/observatori_catala_de_la_joventut/publicacions/coleccio_estudis/enquesta-a-la-joventut-de-catalunya-2022/index.html
VILA, F. X., I GALINDO, M. (2009). El sistema de conjunció en català en l’educació primària a Catalunya: Impacte sobre els usos. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20, 21-69. https://doi.org/10.2436/20.2504.01.1
VILA, F. X., I VIAL, S. (2000). Informe «Escola i ús»: Les pràctiques lingüístiques de l’alumnat de 2n nivell de cicle superior d’educació primària de Catalunya en situacions quasi espontànies. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament.
VILÀ, M. (2002). Hablar para aprender a hablar mejor: El equilibrio entre el uso de la lengua y la reflexión. Aula de Innovación Educativa, 11, 18-22. http://hdl.handle.net/11162/87882
VILÀ, M., I CASTELLÀ, J. M. (2020). La llengua oral, objecte d’aprenentatge. Tenim la Paraula. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2881/llengua_oral_objecte_aprenentatge_2020.pdf?sequence=1&isAllowed=y
VILÀ, M., I VILA, I. (1994). Acerca de la enseñanza de la lengua oral. Comunicación, Lenguaje y Educación, 6(3), 45-54. https://doi.org/10.1174/021470394321466873
WHELDALL, K., I COLMAR, S. (1990). Peer-tutoring of low-progress readers using pause, prompt and praise. Dins H. Foot, M. Morgan i R., Shute (eds.), Children teaching children (p. 117-134). Wiley.
WOOLARD, K. (1992). Identitat i contacte de llengües a Catalunya. La Magrana.
YARROW, F., I TOPPING, K. J. (2001). Collaborative writing: The effects of metacognitive prompting and structured peer interaction. British Journal of Educational Psychology, 71 261-282. https://doi.org/10.1348/000709901158514
