Estudi dels beneficis psicosocials del Cooppel en adolescents
Número
Secció
Paraules clau:
Cooppel, rendiment acadèmic, talents, metacognició, estratègies d’estudi
Publicat
Resum
En aquest article es presenten els resultats d’un estudi sobre els beneficis psicosocials que aporta el Cooppel als adolescents. Concretament, el curs 2021-2022 es va portar a terme els tallers Cooppel en un institut referent de Tarragona. Aquesta investigació es basa en el paradigma interpretatiu, perquè es pretén conèixer la realitat dels participants a través de la seva pròpia interpretació. Per aquesta raó, es van realitzar estudis de casos per aprofundir en el desenvolupament dels participants des dels àmbits emocional, familiar, social i escolar. Per realitzar aquests estudis es va seleccionar una mostra de quatre participants. Per a la recollida d’informació s’ha fet servir, com a instruments, l’entrevista semiestructurada inicial i final a famílies i tutors validada per experts, el qüestionari CHAEA d’estils d’aprenentatge, el test EQi:YV de BarOn per mesurar el coeficient emocional dels participants, el qüestionari FIQ:HS Spanish per conèixer el grau d’implicació de les famílies en els processos d’aprenentatge i un qüestionari final als alumnes, validat per experts, per analitzar l’evolució de l’alumnat durant la seva participació. Finalment, es va extreure que el Cooppel ha aportat beneficis a l’alumnat que hi ha participat. En primer lloc, els ha permès reconèixer i gestionar els seus talents i potencialitats per aplicar-los en el seu aprenentatge. En segon lloc, els ha permès millorar l’organització de l’estudi i, finalment, s’ha vist reflectida una evolució positiva en el rendiment acadèmic de l’alumnat.
Agències de suport
NoLlicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
Associació Ceradai (n. d.). Associació Ceradai - Institut Talent COOPPEL. https://blocs.xtec.cat/ceradai/
Ausubel, D., i Barbetrán, S. (2002). Adquisición y retención del conocimiento. Una perspectiva cognitiva. (2a edició). Paidós Ibérica.
Bautista, G., i Estañan, S. (2012). Innovació i Iniciació a la Investigació Educativa. http://hdl.handle.net/10609/57264
Beltrán, A. (2005). Bases metodológicas de la investigación educativa. Ediciones Experiencia.
Bueno i Torrens, D., i Forés i Miravalles, A. (2021). Neurociència aplicada a l’educació. Com aprèn el cervell i quines conseqüències té. Revista UB, 19, 37–45. https://doi.org/10.1344/LSC-2021.19.5
Camarero, M., Dueñas, J. M., i Renta, A. (2020). The relationship between family involvement and academic variables. A systematic review. Research in Social Sciences and Technology, 5(2), 57–71. https://doi.org/10.46303/ressat.05.02.4
Cooppel (2021). Blog oficial del Cooppel [BLOG]. https://blocs.xtec.cat/cooppel/
Garcés, L., Montaluisa, A., i Salas, E. (2018). El aprendizaje significativo y su relación con los estilos de aprendizaje. Revista Anales, 1(376), 231–248. oai:revistadigital.uce.edu.ec:article/1871
Gutiérrez, M. (2018). Estilos de aprendizaje, estrategias para enseñar. Su relación con el desarrollo emocional y el aprender a aprender. Tendencias Pedagógicas, 31, 83–96. http://hdl.handle.net/11162/150986
López, M., i Silva, E. (2009). Estilos de Aprendizaje. Relación con motivación y estrategias. Revista Estilos de Aprendizaje, 4(4), 36–55. http://hdl.handle.net/11162/79595
Malandar, N. (2016). Percepción de prácticas parentales y estrategias de aprendizaje en estudiantes secundarios. Revista de Psicología, 25(1), 1–19. https://doi.org/10.5354/0719-0581.2016.42098
Ocaña, J. A. (2010). Mapas mentales y estilos de aprendizaje: (aprender a cualquier edad) [Book]. Club Universitario.
Oliva, A., Antolín, L., Pertegal, M. A., Ríos, M., i Parra, A. (2011). Instrumentos para la evaluación de la salud mental y el desarrollo positivo adolescente y los activos que lo promueven. Junta de Andalucía, Consejería de Salud.
Oliva, A., Ríos, M., Antolín, L., Parra, Á., Hernando, Á., i Pertegal, M. Á. (2014). Beyond the deficit: Building a model of positive youth development. Journal for the Study of Education and Development, 33(2), 223–234. https://doi.org/10.1174/021037010791114562
Palacios, X. (2019). Adolescencia: ¿una etapa problemática del desarrollo humano? Revista Ciencias de La Salud, 17(1), 5–8.
Pedreira, J., i Álvarez, L. (2000). Desarrollo psicosocial de la adolescencia: bases para una comprensión actualizada. Documentación Social, 120, 69–90.
Sánchez, O. (2002). Para entender la conducta sexual de los adolescentes. Acta Pediátrica de México, 23(4), 207–209.
Senra, N., López, M., i Bravo, G. (2021). La estimulación cognitiva: un recurso para la educación inclusiva. Reflexiones y requisitos para la práctica. Revista Varela, 21(60), 19. http://revistavarela.uclv.edu.cu/index.php/rv/article/view/1293
