La Història de l'Art al Batxillerat davant la LOMLOE: oportunitats, reptes i interrogants
Número
Secció
Paraules clau:
Història de l’Art, didàctica específica, currículum, identitats, LOMLOE
Publicat
Resum
El nou marc curricular de la LOMLOE ofereix un plantejament per a l’assignatura d’Història de l'Art de segon de batxillerat que presenta significatives ruptures amb la representació tradicional de la matèria (discurs cronològic-lineal protagonitzat per obres, autors i estils; mediació de diferents etnocentrismes; metodologies transmissives…). Així doncs, aquest article s’ocupa d’analitzar qualitativament els canvis —i també les continuïtats— respecte de la tradició sociogenètica de l’assignatura que el nou currículum estatal planteja en relació amb les finalitats, els continguts i les metodologies proposades. S’analitza la presentació i el desenvolupament de la matèria, les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics plantejats. Els resultats apunten un marc legal que aposta per una Història de l’Art estructurada en eixos temàtics problematitzats i que persegueix finalitats crítiques vinculades al maneig de la informació i la construcció d’identitats inclusives, i es destaca la introducció de la perspectiva de gènere, així com l’alineació amb els ODS i la promoció de la sostenibilitat. En el pla psicopedagògic, aposta per desenvolupar les capacitats més elevades del coneixement, vinculades a investigar, indagar i elaborar continguts. No obstant això, continuen havent-hi algunes apel·lacions continuistes que posen en qüestió la retraducció dels canvis a les aules. És per això que l’article conclou apuntant algunes consideracions sobre les perspectives entorn de la implementació d’aquesta llei i els seus canvis.Agències de suport
- Aquesta investigació es desenvolupa en el marc del projecte d’I+D+i INCLUCOM-Modelos curriculares y competencias histórico-geográficas del profesorado para la construcción de identidades inclusivas (PID2021-122519OB-I00), finançat per MCIN/ AEI/10.13039/501100011033/ i «FEDER Una manera de hacer Europa».
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Comunicació Educativa

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
Abramowski, A. (2020). El lenguaje de las imágenes y la escuela: ¿es posible enseñar y aprender a mirar? Tramas. Educación, Audiovisuales y Ciudadanía. http://tramas.flacso.org.ar/articulos/el-lenguaje-de-las-imagenes-y-la-escuela-es-posible-ensenar-y-aprender-a-mirar
Aresti, N. (2020). La historia de las masculinidades, la otra cara de la historia de género. Ayer. Revista de Historia Contemporánea, 117(1), 333-347. https://doi.org/10.55509/ayer/117-2020-13
Asensi, E., i Palomares, O. (2024). La lámina warburguiana como recurso para la alfabetización visual en secundaria. Una propuesta para el aprendizaje a través de las imágenes. Íber: Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 117, 53-60.
Ávila, R. M. (2001). Historia del Arte, enseñanza y profesores. Díada.
Belting, H. (2007). Antropología de la imagen. Katz.
Bugnone, A., Fernández, C., Capasso, V., i Urtubey, F. (2019). Estudios sociales del arte y transdisciplina: una propuesta metodológica. Revista Cultura y Representaciones Sociales, 13(26), 388-411. https://doi.org/10.28965/2019-26-14
Burgos-Martínez, M. (2020). La legitimación de la desigualdad de género en las materias histórico-artísticas de la Educación Secundaria: revisión curricular y cuadernos de actividades. IUCIE, Universitat de València.
Caballero, M. R. (1992-1993). La Historia del Arte en la enseñanza secundaria: perspectiva histórica y posibilidades de futuro. Imafronte, 8-9, 51-60. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=233380
Caballero, M. R. (2002). Inicios de la Historia del Arte en España: La Institución Libre de Enseñanza (1876-1936). CSIC.
Cantonero, J. (2002). Una arqueología de la mirada o qué Historia del Arte estamos enseñando. Campo Abierto, 21, 83-96.
Chandra, A., i Cempellin, L. (2016). Looking Beyond the Canon: Localized and Globalized Perspectives in Art History Pedagogy. Art History Pedagogy & Practice, 1, 1-48. https://academicworks.cuny.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1014&context=ahpp
Corachán, A. (1987). La reforma que viene… o ¡que viene la reforma! El Nostre Institut (III Època), 1, 40-45.
Corachán, A. (2011-2012). 25 anys. O tempora, o mores! El Nostre Institut, 118-119.
Cuesta, R. (1997). Sociogénesis de una disciplina escolar: la historia. Pomares-Corredor.
Didi-Huberman, G. (2008). Ante el tiempo: historia del arte y anacronismo de las imágenes. Adriana Hidalgo Editora.
Dorio, I., Sabariego, M., i Massot, I. (2014). Características generales de la metodología cualitativa. Dins R. Bisquerra (coord.), Metodología de la investigación educativa (p. 275-292). La Muralla.
Eco, U. (2004). Historia de la belleza. Lumen.
Eco, U. (2007). Historia de la fealdad. Lumen.
Escribano-Miralles, A., i Molina, S. (2015). La presencia de la historia del arte en el nuevo currículum de educación primaria. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 79, 15-24.
Feliu, M. (2011). Metodologías de enseñanza y aprendizaje del arte en la Educación Primaria. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 25, 85-102. https://ojs.uv.es/index.php/dces/article/view/2363.
Felten, P. (2008). Visual Literacy. Change: The Magazine of Higher Learning, 40(6), 60-64. https://doi.org/10.3200/CHNG.40.6.60-64
Flick, U. (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Ediciones Morata.
Freedman, K. (1992). La enseñanza del tiempo y el espacio: comprensión de la historia del arte y de la herencia artística. Revista de Educación, 298, 81-88.
Fuentes, C., i Gil, N. (2019). La didáctica de la Historia del Arte y la educación competencial. Propuesta de replanteamiento curricular. Enseñanza de las Ciencias Sociales, 18, 63-75. 10.1344/ECCSS2019.18.5.
Fuster, C. (2015). Los estándares de aprendizaje de la LOMCE: ¿mejorarán la enseñanza y el aprendizaje de Historia? Didácticas Específicas, 12, 27-48. https://doi.org/10.15366/didacticas2015.12.002
García-Pérez, N., Martínez-Cayado, L., Sempere, A., i Cartagena, A. (coords.) (2023). Historia del Arte e innovación educativa. Nuevas estrategias metodológicas y docentes. Editum.
García-Sinausía, S., i Valtierra Lacalle, A. (2021). Historia del Arte en la LOMCE y la LOMLOE: ¿hacia una igualdad de género real? Dins L. Álvaro i C. Hamodi (coords.), Género y educación: escuela, educación no formal, familia y medios de comunicación. Dykinson.
García-Sinausía, S., i Valtierra Lacalle, A. (2024). Análisis y evolución del currículo educativo español (LOMCE-LOMLOE) en la materia de Historia del Arte en cuestión de género. Didacticae, 16, 1-13. https://doi.org/10.1344/did.43758
García-Varas, A. (2011). Filosofía de la imagen. Ediciones Universidad de Salamanca.
Giroux, H. A. (2001). Cultura, política y práctica educativa. Graó.
Gondra, A., De Angelis, M. G., López, G., i Vives-Ferrándiz, L. (2014). Cuando despertó, el elefante todavía estaba ahí. La imagen del rey en la Cultura Visual 2.0. Sans Soleil Ediciones.
Gozalbes, E. (1995). Sobre la enseñanza de los contenidos histórico-artísticos en la Educación Secundaria. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 5, 95-100.
Irigoyen, A. (2019). Aprenent història amb treball cooperatiu. Estudi de cas a primer de batxillerat. Comunicació Educativa, 32, 39-57. https://doi.org/10.17345/comeduc3239-57
Kárpáti, A. (2019). Art education in Central and Eastern Europe. Dins J. Baldacchino, K. Freedman, E. Hall i N. Meager (eds.), International Encyclopaedia of Art and Design Education, Vol. II: Curricular aspects of art & design education (p. 1-17). Wiley Blackwell Publishers. https://doi.org/10.1002/9781118978061.ead107
La Follette, L. (2017). Bloom’s Taxonomy for Art History. Blending A Skills-Based Approach into The Traditional Introductory Survey. Art History Pedagogy & Practice, 2(1).
Lauwrens, J. (2005). The contested relationship between art history and visual culture studies: a south african perspective. Grado de Magister Artium. https://repository.up.ac.za/bitstream/handle/2263/24859/00dissertation.pdf?sequence=1
Levitt, P., i Rutherford, M. B. (2019). Beyond the West: Barriers to Globalizing Art History. Art History Pedagogy & Practice 4(1). https://academicworks.cuny.edu/ahpp/vol4/iss1/2
López, R., i Monteagudo, J. (2016a). Las Pruebas de Acceso a la Universidad de la asignatura de Historia del Arte. Análisis de su estructura y contenido. Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 30, 45-64. https://doi.org/10.7203/dces.30.4314
López, R., i Monteagudo, J. (2016b). La evaluación en las PAU de Historia del Arte. Contenidos, ejercicios y capacidades cognitivas. Qurriculum: Revista de Teoría, Investigación y Práctica Educativa, 29, 51-61.
López-Benito, M. V. (2012). La museografía interactiva como una nueva herramienta para la enseñanza de la Historia del Arte. Dins F. R. Durán Villa, R. López-Facal, M. C. Saavedra Vázquez, J. A. Sánchez García i M. Villarino Pérez (eds.), Actas del Congreso Internacional Innovación metodológica y docente en Historia, Arte y Geografía (p. 1227-1238). Servicio de Publicaciones de la Universidade de Santiago de Compostela.
López-Castelló, R. (2022). Concepciones del profesorado de Educación Secundaria en formación sobre las PAU y el comentario de obras de arte. Dins D. Parra i X. M. Souto (coords.), El profesorado como agente de cambio (p. 197-217). Nau Llibres.
López-Castelló, R. (2024). La representación de la Historia del Arte como disciplina escolar (siglos xviii-xxi): sociogénesis e incidencia en la práctica educativa. [Tesi doctoral no publicada]. Universitat de València.
López-Castelló, R., i Parra, D. (2023). El discurso eurocéntrico en los manuales españoles de Historia del Arte de Bachillerato. Clío. History and History Teaching, 49, 326-343. https://doi.org/10.26754/ojs_clio/clio.2023499578
López-Castelló, R., i Parra, D. (2025). Pertenencia y alteridad en la Historia del Arte escolar. Retos para una educación intercultural. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 120, 34-40.
Lorenz, K. (2016). Ancient Mythological Images and Their Interpretation. An introduction to Iconology, Semiotics and Image Studies in Classical Art History. Cambridge University Press.
Luis, A. (1998). La renovación del arte como objeto de enseñanza en España: entre la continuidad del culturalismo y el cambio formalista. Scripta Vetera. Edición electrónica de trabajos publicados sobre Geografía y Ciencias Sociales. https://www.ub.edu/geocrit/sv-45.htm
Mocholí, M. E., i Domenech, S. (eds.) (2021). Video-Actas de la I Jornadas de Innovación Educativa «Compartiendo experiencias: la docencia universitaria del estudio de la imagen como Historia Cultural». Universitat de València. https://innoeduimg.blogs.uv.es/i-jornadas-innovacion-educativa-resultados/
Monteagudo, J., i Vera, M. I. (2017). Qué aprenden los alumnos sobre historia del arte. Un análisis de la legislación y los exámenes en el caso de la región de Murcia. Educatio Siglo XXI, 35(3), 229-254. http://revistas.um.es/educatio/article/viewFile/308981/218281
Moreno-Vera, J. R., Rodríguez, R. A., i Monteagudo, J. (2023). Competencias de pensamiento histórico en Bachillerato: análisis de los niveles cognitivos en los criterios de evaluación. Áreas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 45, 89-107. https://doi.org/10.6018/areas.528181.
Nelson, R. S. (1997). The Map of Art History. The Art Bulletin, 79(1), 28-40. https://www.jstor.org/stable/3046228?seq=1#metadata_info_tab_contents.
Ocampo, E., i Peran, M. (2002). Teorías del arte. Icaria.
Parra, D. (2019). Representación de la historia escolar y crítica del consenso del sentido común. Dins D. Parra i C. Fuertes (coords.), Reinterpretar la tradición, transformar las prácticas: Ciencias Sociales para una educación crítica (p. 73-98). Tirant Humanidades.
Parra, D., i Morote, A. (2020). Memoria escolar y conocimientos didáctico-diciplinares en la representación de la educación geográfica e histórica del profesorado en formación. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 34(3), 11-32. https://doi.org/10.47553/rifop.v34i3.82028
Peñalver, R. (2003). ¿Qué quieres enseñar? Un libro sexista oculta la mitad. Instituto de la Mujer.
Pérez-Garzón, J. S. (2008). ¿Por qué enseñamos geografía e historia? ¿Es tarea educativa la construcción de identidades? Historia de la Educación, 27, 31-55. https://revistas.usal.es/index.php/0212-0267/article/view/1596
Pons-Altés, J. M., i Irigoyen, A. (2023). Qui necessita les didàctiques específiques? A les portes d’una implosió educativa. Comunicació Educativa, 36, 5-7. https://doi.org/10.17345/comeduc36.2888
Rodríguez, M., i González, C. (2009). La prueba de selectividad de historia del arte: propuesta para un debate. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 60, 59-73.
Ruiz, M., i Ledezma, L. (2017). ¿Y dónde están las mujeres? Las artistas en la Historia del Arte. Contextos. Estudios de Humanidades y Ciencias Sociales, 37, 187-194. http://revistas.umce.cl/index.php/contextos/article/view/1272
Sancho, M. V. (1989). La enseñanza de la Historia del Arte en BUP y COU. Pissarra. Revista d’Ensenyança de les Illes, 49, 25.
Sanjuán, E. (2015). ¿Dónde está la mujer en la Historia del Arte de Bachillerato? Clío. History and History teaching, 41, 1-15. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5303995
Stroud, E. J. (2006). Opening the door to meaning-making in Secondary Art History instruction (Thesis for the Degree of Master of Arts). Universitat de Texas del Nord.
Summers, D. (2006). The history of art as a new humanistic discipline. Paper presented at the Sixth Annual Conversation on the Liberal Arts, Gaede Institute for the Liberal Arts. https://westmont.egnyte.com/dl/V1CjfpCpOk
Trafí-Prats, L. (2009). Art Historical Appropriation in a Visual Culture-Based Art Education. Studies in Art Education, 50(2), 152-166. https://doi.org/10.1080/00393541.2009.11518763
Trepat, C. (2003). El taller de la mirada. Una didàctica de la Historia de l’Art. Pagès Editors.
Triviño, L. (2014). Cómo abordar la enseñanza de la Historia del Arte desde una perspectiva de género: el movimiento impresionista como ejemplo. Dossiers Feministes, 19, 205-220. http://www.e-revistes.uji.es/index.php/dossiers/article/view/1484
Triviño, L., i Vaquero, C. (2019). Producción de recursos didácticos por parte del profesorado en formación a través de la alfabetización audiovisual y la práctica performativa. Dins M. del C. Ortega-Navas, M. A. López-González i P. Amor-Hernández (coords.), Innovación educativa en la era digital (p. 243-255). Universidad Nacional de Educación a Distancia.
Zaparaín, M. J., i Hoyos, J. (2024). La visión de género en la Historia del Arte, una aproximación a la situación en ESO y Bachillerato. El caso de Castilla y León. European Public & Social Innovation Review, 10, 1-21. https://doi.org/10.31637/epsir-2025-940
Legislació
Reial decret 1178/1992, de 2 d’octubre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims del batxillerat (BOE, suplemento del número 253, p. 5-62).
Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s’estableix l’estructura del batxillerat i se’n fixen els ensenyaments mínims (BOE, núm. 266, 06-11-2007, p. 45381-45477).
Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat (BOE, núm. 3, 03-01-2015, p. 169-546).
Reial decret 243/2022, de 5 d’abril, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims del batxillerat (BOE, núm. 82, 06-04-2022, p. 46047-46408).
