Espais d'aprenentatge a l'educació infantil: un estudi de cas

Resum

El present estudi de cas pretén entendre la dinàmica dels dissenys pedagògics d’espais d’aprenentatge a l’educació infantil a una escola pública catalana. Les dades de l’estudi inclouen observació a l’aula, entrevistes, notes de camp, enregistraments d’àudio i vídeo i fotografies. Els espais d’aprenentatge es teoritzen com la contrapartida tridimensional, tangible i observable dels entorns d’aprenentatge. Aquest estudi argumenta que els espais d’aprenentatge a l’educació infantil són dissenys pedagògics en què l’elecció és un actiu potent. Els professors i els aprenents exerceixen la presa de decisions sobre aspectes essencials de l’aprenentatge, com ara què s’ha d’aprendre, com s’ha d’aprendre, amb qui es durà a terme l’aprenentatge i a quin ritme. Els professors ho aconsegueixen mitjançant el disseny pedagògic de l’espai d’aprenentatge, i els aprenents ho fan explorant i actualitzant el disseny pedagògic. Els espais d’aprenentatge s’han d’harmonitzar amb l’entorn d’aprenentatge, és a dir, la promoció d’una cultura participativa i creativa impregna tots els aspectes de l’escola.