Com viuen els infants l’acompanyament del psicomotricista?
Número
Secció
Paraules clau:
infant, psicomotricista, joc, acompanyament
Publicat
Resum
Els infants són els principals protagonistes de les sessions de psicomotricitat, però no s’han trobat gaires recerques sobre aquest tema. L’objectiu d’aquest estudi és explorar com aquests infants viuen l’acompanyament del psicomotricista i fins a quin punt la implicació d’aquest té un impacte positiu en el seu joc. S’utilitza una metodologia qualitativa a través de l’observació participant dels investigadors en sessions de psicomotricitat en grups d’infants de EI4 i EI5 de tres escoles diferents durant tres setmanes. Les sessions eren conduïdes per psicomotricistes de l’escola formats en una línia de psicomotricitat vivencial creada per Aucouturier i Lapierre. Les dades de l’observació s’han recollit en un registre narratiu i els comentaris dels infants s’han enregistrat en àudio. Posteriorment, s’ha fet una triangulació entre els comentaris verbals dels infants, les observacions de les actuacions dels infants i les dels psicomotricistes. Els resultats mostren que els infants són conscients de les oportunitats que els ofereixen les sessions de psicomotricitat, i destaquen la importància de la mirada de l’adult que els acompanya. Es conclou que l’acompanyament i la participació del psicomotricista en el joc dels infants es revela com un factor important per al bon funcionament de les sessions de psicomotricitat, per a l’enriquiment del joc i, sobretot, per al plaer del joc.
Agències de suport
NoLlicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
AJURIAGUERRA, J. (1983). Manual de Psiquiatría. Masson.
BARUDY, J., i Dantagnan, M. (2005). Los buenos tratos a la infància: Parentalidad, apego y resiliencia. Gedisa.
BETTINI, L. (2017). Il linguaggio simbolico in psicomotricità relazionale. Erickson.
BRUNNER, J. (1984). Acción pensamiento y lenguaje. Alianza Editorial.
CHOKLER, M. H. (2005). Los organizadores del desarrollo psicomotor. Cinco.
DEL Rincón, D., Arnal, A., Latorre, A., i Sans, A. (1995). Técnicas de observación en ciencias sociales. Dykinson.
FRANCH, N. (2002). En torno al juego y la intervención psicomotriz. Revista Iberoamericana de Psicomotricidad y Técnicas Corporales, 5, 34–46.
FRANCH, N. (2003). La participació del psicomotricista en el joc de l’infant (Treball de recerca). Universitat de Vic, 2003. Disponible a: http://repositori.uvic.cat/bitstream/handle/10854/1720/treinv_a2003_franc_nuria_participacio.pdf?sequence=1&isAllowed=y
FRANCH, N. (2018). Poética corporal. Cuerpo en movimiento, cuerpo en relación. Octaedro.
HERNÁNDEZ, R., Fernández, C., i Baptista, P. (2014). Metodología de la investigación. McGraw-Hill.
HUIZINGA, J. (1972). Homo ludens. Alianza Editorial.
LAPIERRE, A., i Aucouturier, B. (1974a). Los contrastes y el descubrimiento de las funciones fundamentales. Científico-Médica.
LAPIERRE, A., i Aucouturier, B. (1974b). Los matices. Científico-Médica.
LAPIERRE, A., i Aucouturier, B. (1977). Asociaciones de contrastes, estructuras y ritmos. Científico-Médica.
LLORCA, M., i Sánchez, J. (2001). El rol del psicomotricista. Revista Iberoamericana de psicomotricidad y técnicas corporales, 3, 57–76.
MARTÍNEZ, C. (25-10-2022). Sobre partir, compartir y participar. Sin borrones. https://sinborrones.blogspot.com/2021/02/sobre-partir-compartir-y-participar.html?m=0
MARTÍNEZ-MÍNGUEZ, L. (coord.) (2023). Psicomotricidad. Pikler, Lapierre, Aucouturier y UAB diferencias conectadas. Graó.
MENDOZA, A., MELÉNDEZ, O., i Pérez, D. (1999). Observación participante. Revista Investigación y Desarrollo, 10, 100–123.
PIAGET, J. (1975). El nacimiento de la inteligencia en el niño. Crítica.
RIVIERE, A. (1996). Origen y desarrollo de la función simbólica en el niño. Dins C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi, Desarrollo psicológico y educación, 1 (p. 113–130). Alianza Editorial.
ROTA, J. (2015). La intervención psicomotriz: de la práctica al concepto. Octaedro.
ROTA, J. (2019). El proceso de maduración en las primeras edades. Revista Entre Líneas, 44, 26–29.
STERN, D. (2005). El mundo interpersonal del infante. Paidós.
TREVARTHEN, C. (2011). La Psicobiología intersubjetiva del Significado Humano. Clínica e investigación relacional, vol. 5, 17–33.
VIGOTSKI, L. S. (1988). Pensament i llenguatge. Eumo Editorial.
WALLON, H. (1984). La evolución psicológica del niño. Crítica.
WILD, R. (2012). Llibertat i límits. Amor i respecte. Herder.
WINNICOTT, D. W. (1971). Realidad y juego. Gedisa.
