Connectant el món: el mètode Puzle en l’aprenentatge cooperatiu de les ciències socials. Un estudi de cas a 3r d’ESO
Número
Secció
Paraules clau:
Aprenentatge cooperatiu, Puzle, motivació, participació, rendiment acadèmic, valors cooperatius
Publicat
Resum
Aquesta investigació és un estudi de cas sobre la introducció de l’aprenentatge cooperatiu amb el mètode del Puzle o Trencaclosques (Jigsaw Classroom) en un grup-classe de vint-i-cinc alumnes de 3r d’ESO en la matèria de Ciències Socials, per tal d’incrementar la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, així com vehicular els valors cooperatius.
Algunes de les principals problemàtiques de l’aula són la falta de motivació i participació, així com el poc interès per la Història i el nivell acadèmic baix, sumat a una metodologia passiva de professor/emissor i alumne/receptor. Amb la introducció de dinàmiques cooperatives, i en especial el Puzle, durant la Intervenció Didàctica de vuit sessions (l’estudi total són catorze sessions), s’ha posat en pràctica un aprenentatge dinàmic i actiu que ha posat de manifest un augment en la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, però que no ha pogut demostrar l’adquisició de valors cooperatius; es destaca, també, la poca experiència per part dels alumnes en el treball en equips cooperatius de manera habitual.
Algunes de les principals problemàtiques de l’aula són la falta de motivació i participació, així com el poc interès per la Història i el nivell acadèmic baix, sumat a una metodologia passiva de professor/emissor i alumne/receptor. Amb la introducció de dinàmiques cooperatives, i en especial el Puzle, durant la Intervenció Didàctica de vuit sessions (l’estudi total són catorze sessions), s’ha posat en pràctica un aprenentatge dinàmic i actiu que ha posat de manifest un augment en la motivació, la participació a l’aula i el rendiment acadèmic, però que no ha pogut demostrar l’adquisició de valors cooperatius; es destaca, també, la poca experiència per part dels alumnes en el treball en equips cooperatius de manera habitual.
Agències de suport
NoLlicència
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
ARONSON, E. (1978). The jigsaw classroom. Sage.
ARONSON, E., i PATNOE, S. (1997). The jigsaw classroom: Building cooperation in the classroom (2a ed.). Addison Wesley Longman.
AUSUBEL, D. (1983). Teoría del aprendizaje significativo. Fascículos de CEIF, 1, 1–10.
BUCHS, C. (2020). Preparar a los estudiantes para cooperar y organizar interacciones para apoyar el aprendizaje en la universidad. Dins D. Cañabate i J. Colomer (ed.), El aprendizaje cooperativo en la universidad del siglo xxi. Propuestas, estrategias y reflexiones (p. 51–59). Graó.
CARRETERO, M., i MONTANERO, M. (2008). Teaching and learning History: Cognitive and cultural aspects, Culture and Education, 20(2), 133–142. https://doi.org/10.1174/113564008784490361
CONNAC, S. (2020a). Elementos para conceptualizar las prácticas cooperativas entre los estudiantes. Dins D. Cañabate i J. Colomer (eds.), El aprendizaje cooperativo en la universidad del siglo xxi. Propuestas, estrategias y reflexiones (p. 63–72). Graó.
CONNAC, S. (2020b). La coopération, ça s’apprend. ESF Sciences Humaines.
CONNAC, S. (2021). La cooperación entre el alumnado. Marge Books-Montaber.
CONNAC, S., i Irigoyen, A. (2023). Apprentissage coopératif ou pédagogies coopératives? Éducation et socialisation, 67. https://doi.org/10.4000/edso.22840
DURAN, D., i MONEREO, C. (2012). Entramado. Métodos de aprendizaje cooperativo y colaborativo. Horsori Editorial.
FLORES COLL, M., DURAN GISBERT, D., i Albarracín Gordo, Ll. (2016). Razonar en pareja. Tutoría entre iguales para la resolución cooperativa de problemas cotidianos. Horsori Editorial.
GARCÍA CABRERA, M. del M., GONZÁLEZ LÓPEZ, I., i Mérida Serrano, R. (2012). Validación del cuestionario de evaluación ACOES. Análisis del trabajo cooperativo en educación superior. Revista de Investigación Educativa, 30(1), 87–109. https://doi.org/10.6018/rie.30.1.114091
GAVALDÀ, A. (2000). Com abordar valors cooperatius a l’ensenyament? Cooperació Catalana, 226, 14–17.
GAVALDÀ, A., i PONS-ALTÉS, J. M. (2016). Trabajo cooperativo, valores sociales y “ciudadanía global”. Dins C. R. García Ruiz, A. Arroyo Doreste i B. Andreu Mediero (eds.), Deconstruir la alteridad desde la Didáctica de las Ciencias Sociales: educar para una ciudadanía global (p. 694–701). AUPDCS - Universidad de Las Palmas.
GAVALDÀ, A., i PONS-ALTÉS, J. M. (2020). Hacia la cooperación práctica de estudiantes del grado de Educación Primaria. Dins D. Cañabate i J. Colomer (coords.), Aprendizaje cooperativo en la universidad del siglo xxi. Propuestas, estrategias y reflexiones (p. 119–128). Editorial Graó.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. (2017, maig). Marc de la Innovació Pedagògica de Catalunya. Gencat.cat. Consultat el 22 de novembre de 2021. http://xtec.gencat.cat/web/.content/innovacio/marc-innovacio-pedagogica/documents/marc_dinnovacio_pedagogica.pdf
IGLESIAS MUÑIZ, J. C., GONZÁLEZ GARCÍA, L. F., i FERNÁNDEZ-RÍO, J. (2017). Marco teórico: el qué y el porqué del aprendizaje cooperativo. Dins J. C. Iglesias Muñiz, L .F. González García i J. Fernández-Río (coords.), Aprendizaje cooperativo. Teoría y práctica en las diferentes áreas y materias del currículum (p. 21–58). Pirámide.
IRIGOYEN, A. (2019). Aprenent història amb treball cooperatiu. Estudi de cas a primer de batxillerat. Comunicació Educativa, 32, 39–57. https://doi.org/10.17345/comeduc3239-57
IRIGOYEN, A. (2021a). El treball cooperatiu en l’educació: peça clau per a la construcció d’un futur més democràtic i de participació responsable. Dins J. M. Pons-Altés (coord.), Ciutadania compromesa i educació. Propostes per al foment de la memòria democràtica (p. 11–26). Publicacions Universitat Rovira i Virgili.
IRIGOYEN, A. (2021b). Entrevista a Sylvain Connac. Comunicació Educativa, 34, 7–51 https://doi.org/10.17345/comeduc347-51
IRIGOYEN, A. (2021c). La cooperación entre el alumnado. Comunicació Educativa, 34, 225–242. https://doi.org/10.17345/comeduc2021225-242
IRIGOYEN, A. (2022). Entrevista a Philippe Meirieu. Comunicació Educativa, 35, 9–57. https://doi.org/10.17345/comeduc20229-57
JOHNSON, D. W., i JOHNSON, R. T. (2009). An educational psychology success story: Social interdependence theory and cooperative learning. Educational Researcher, 38, 365–379.
JOHNSON, D. W., i JOHNSON, R. T. (2014a). La evaluación en el aprendizaje cooperativo. Cómo mejorar la evaluación individual a través del grupo. Ediciones SM.
JOHNSON, D. W., i JOHNSON, R. T. (2014b). Cooperative Learning in 21st Century. [Aprendizaje cooperativo en el siglo xxi]. Anales de Psicología / Annals of Psychology, 30(3), 841–851. https://doi.org/10.6018/analesps.30.3.201241
JOHNSON, D., Johnson, R., i Holubec, E. (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Paidós.
NISPERUZA, N. E., i VALERO, M. A. (2015). Percepción de las ventajas y desventajas de la clase magistral y el análisis de casos para el desarrollo de la competencia de la comunicación jurídica. Universidad La Gran Colombia. http://hdl.handle.net/11396/4228.
OVEJERO, A. (2018). Aprendizaje cooperativo crítico. Mucho más que una eficaz técnica pedagógica. Pirámide.
PARRA, M., i PEÑA, B. (2012). El aprendizaje cooperativo mediante actividades participativas. Anales de la Universidad Metropolitana, 12(2), 15–37.
PONS-ALTÉS, J. M. (2021). Educació, cooperació i democràcia: gosem estudiar allò visible? Dins J. M. Pons-Altés (coord.), Ciutadania compromesa i educació. Propostes per al foment de la memòria democràtica (p. 11–26). Publicacions Universitat Rovira i Virgili.
PONS-ALTÉS, J. M., i IRIGOYEN, A. (2022). ¿Aprendizaje cooperativo sin valores cooperativos? Análisis de manuales escolares. Dins J. C. Bel Martínez, J. C. Colomer Rubio i N. de Alba Fernández (eds.), Repensar el currículum de Ciencias Sociales: prácticas educativas para una ciudadanía crítica (p. 889–898). Tirant Lo Blanch.
PUJOLÀS, P. (2001). Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatoria. Ediciones Aljibe.
PUJOLÀS, P. (2003). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Eumo.
PUJOLÀS, P. (2008a). 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Editorial Graó.
PUJOLÀS, P. (2008b). Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut. Suports: Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 12(1), 21–37. https://raco.cat/index.php/Suports/article/view/120854
RODRÍGUEZ, K., MAYA, M., i JAÉN, J. (2012). Educación en Ingenierías: de las clases magistrales a la pedagogía del aprendizaje activo. Ingeniería y Desarrollo, 30(1), 125–142.
ROIG-ZAMORA, J., i ARAYA-RAMÍREZ, J. (2014). El aprendizaje entre iguales: Una experiencia didáctica para la construcción del conocimiento en la educación superior. Revista Comunicación, 23(1), 54–64. https://doi.org/10.18845/rc.v23i1%20(2014).1799
RUÉ, J. (2020). Treinta años de aprendizaje cooperativo. Qué hemos aprendido y qué nos falta por aprender. Dins D. Cañabate i J. Colomer (eds.), El aprendizaje cooperativo en la universidad del siglo xxi. Propuestas, estrategias y reflexiones (p. 31–39). Graó.
SANMARTÍ, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
SANTROCK, J. (2014). Psicología de la educación. Mc Graw Hill.
SLAVIN, R. E. (1980). Cooperative learning. Review of Educational Research, 50(2), 315–342.
SLAVIN R. (1999). Aprendizaje cooperativo. Teoría, investigación y práctica. Aique.
