Reflexions entorn a l’expressió corporal i comunicació com a bloc de continguts a l’Educació Primària

Resum

La Reforma Educativa ha portat aires nous al món de l’educació, que si bé no són tan nous, podrien ajudar a renovar principis, fonaments, objectius, etc. que amb l’arribada de la democràcia al nostre país van fer la impressió d’aflorar (l’educació física, l’educació musical i l’educació plàstica van deixar de ser assignatures “maria”; comença a donar-se importància a l’educació sexual; s’afavoreix la integració de les persones amb dèficit a l’escola, etc.), però que posteriorment es van anar retardant fins a arribar en un estat letàrgic incomprensible. La possibilitat que l’actual Reforma Educativa es converteixi en una tecnocràcia existeix, i aquesta és la nostra responsabilitat com a formadors de futurs mestres. Per això, hem de buscar els mitjans que estiguin al nostre abast, com poden ser: la confrontació entre la teoria i la pràctica, l’adaptació del procés educatiu a l’evolució social del país, les trobades de professionals a congressos, seminaris, grups de treball que es proposin avançar en l’adequació i millora dels plantejaments que presenta aquesta Reforma.