Crònica d'un altre "dream team"

Resum

Avui és tremendament difícil parlar de temes educatius. El moment és molt complicat, es respira un clima de crispació, els educadors estan desencantats, professionalment parlant hi ha un futur incert, les coses estan canviant molt de pressa, i tot i que els mestres ja estem acostumats a "seguir roda", el ritme que s'està marcant ara és tot un repte. Una nit d'agost, calorosa i humida com totes, llegia la premsa amb l'objectiu de cansar els meus ulls, amb l'aparell de TV que donava en directe un partit de bàsquet en què sols jugava un equip, el "Dream Team"; al diari sols llegia que si "el Dream Team" amunt, que si avall, que si ¡Quin espectacle!, i sense adonar-me'n quasi vaig començar a fer paral·lelismes, i com els educadors sempre estem pensant en el mateix, òbviament les Olimpíades em recordaven el curs escolar, els atletes eren els membres de la comunitat educativa, el COOB era com un Consell Escolar, etc. i el Dream Team? Podia ser... l'Equip Directiu, sí. Ja sabia el títol de l'article a què m'havia compromès.