Els ritus de pas en un món global: pràctiques rituals entorn de la mort del col·lectiu marroquí a Catalunya
DOI:
https://doi.org/10.17345/aec11.77-94Paraules clau:
ritus de pas, teoria de la pràctica, mort, immigracióResum
Els ritus de pas, definits i analitzats fins a l’actualitat com a seqüències, deixen de tenir sentit en un món global. Aquest article intenta aportar una perspectiva teòrica que ens permeti abordar-los en el marc transnacional en què vivim. La nostra hipòtesi és que els ritus de pas s’han d’entendre com a pràctiques que persegueixen una estratègia —en el sentit donat per Pierre Bourdieu— que en garanteix l’eficàcia i la supervivència. Per tal d’il·lustrar la riquesa d’aquesta perspectiva teòrica, hem analitzat les pràctiques rituals que desenvolupa el col·lectiu marroquí assentat a Catalunya entorn de la mort des d’un punt de vista transnacional i bàsicament teòric.Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Descàrregues
Publicades
2011-11-15
Com citar
Jàvega Bernad, N. (2011). Els ritus de pas en un món global: pràctiques rituals entorn de la mort del col·lectiu marroquí a Catalunya. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (11), 77–94. https://doi.org/10.17345/aec11.77-94
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).