Breve aproximación al fenómeno social de la mara: de las violencias al riesgo
DOI:
https://doi.org/10.17345/aec13.161-188Paraules clau:
maras, migración, culturas juveniles, sociedad del riesgo, bandasResum
El carácter transnacional de las maras deriva del flujo migratorio que conlleva el acelerado proceso de globalización. El factor migratorio —que a nivel individual puede conllevar un serio desajuste del contexto familiar del migrante—, la desubicación de los jóvenes y el consecuente “duelo migratorio” dotan a estas organizaciones juveniles centroamericanas de una naturaleza que les permite perpetuarse en el tiempo y extenderse con facilidad. La difusión, planificada o no por las organizaciones, pero sí regulada por estas, se lleva a cabo estableciendo pequeñas delegaciones (clicas) a través de jóvenes inmigrantes líderes de estas agrupaciones en sus países de origen. Estas agrupaciones, para mantener su estructura, necesitan generar entre sus miembros una fuerte cohesión; con este fin las organizaciones mareras generarán una identidad colectiva que nacerá de un creativo y elaborado armazón simbólico.Descàrregues
Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.
Descàrregues
Publicades
2013-12-11
Com citar
Tarifa Ortiz, R. (2013). Breve aproximación al fenómeno social de la mara: de las violencias al riesgo. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (13), 161–188. https://doi.org/10.17345/aec13.161-188
Número
Secció
Articles
Llicència
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).