Biopolitically (un)caring: Sustaining bodies and shaping care in precarious environments
DOI:
https://doi.org/10.17345/aec22.147-173Paraules clau:
cura biopolítica, precarietat, tercera edat, restricció física, cossos que importen, cossos que molesten.Resum
Gran part de la literatura antropològica sobre la cura ha abordat el tema com una pràctica ètica que engloba l’empatia, la solidaritat i la capacitat de reconèixer l’altre com a digne d’atenció i compromís (Kleinman, 2009; Stevenson, 2014; Taylor, 2008; Aulino, 2016). Les relacions de cura són, en teoria, actes quotidians que sustenten els vincles socials, les persones socials i la reproducció social (Buch, 2015; Zelizer, 2005; Hochschild, 2003). Però en entorns socials desfavorits, on la cura és un recurs escàs, podem continuar concebent-la com una pràctica moral que sosté la vida social? A partir de vint-i-quatre mesos de recerca de camp en una institució per a ancians abandonats a Lima, el Perú, aquest article explora les expectatives i comprensions múltiples i a vegades contradictòries que poden sorgir en relació amb la prestació de cures en un entorn de precarietat, mort social i menyspreu institucional. El meu argument és que, en aquesta institució en concret, la cura s’ofereix de manera precària, fins als límits de la seva capacitat i, fonamentalment, com una pràctica de control biopolític dirigida als cossos i les vides dels ancians.
Descàrregues
Descàrregues
Publicades
Com citar
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).