Las rejas de la fe: análisis en torno a la construcción de la imagen social de las sectas

Resum

Tras revisar las principales acepciones terminológicas que designan a los grupos implicados, el autor se adentra en el análisis del surgimiento y auge de los nuevos movimientos religiosos durante los años 70 y de la subsiguiente actitud de hostilidad y rechazo por parte de amplios sectores de las sociedades occidentales. Esta oposición aparece ligada al desarrollo de una imagen social del sectarismo, caracterizada por la negatividad de sus contenidos. Contextualizando el fenómeno en su momento histórico, se pasa revista a los principales actores sociales que toman parte en este proceso de construcción de representaciones sociales vinculadas a la alteridad socio-religiosa. A continuación, se procede a considerar los motivos subyacentes a este posicionamiento antisectario desde los postulados de la teoría del conflicto y del constructivismo social. Ello permite afirmar, en última instancia, que la génesis de la imagen social de las sectas responde a la existencia de un mecanismo reactivo de protección, culturalmente regido y legitimador, que se activaría ante la aparición de un conflicto de intereses entre grupos desigualmente insertados en la estructura social.

Després de revisar les principals accepcions terminològiques que designen els grups implicats, l'autor s'endinsa en l'anàlisi de l'origen i de l'expansió dels nous moviments religiosos durant els anys 70 i de la subsegüent actitud d'hostilitat i de rebuig per part d'amplis sectors de les societats occidentals. Aquesta oposició apareix lligada al desenvolupament d'una imatge social del sectarisme, caracteritzada per la negativitat dels seus continguts. Contextualitzant el fenomen en el seu moment històric, hom passa revista als principals actors socials que prenen part en aquest procés de construcció de representacions socials vinculades a l'alteritat sòcio-religiosa. A continuació, hom procedeix a considerar els motius subjacents a aquest posicionament antisectari des dels postulats de la teoria del conflicte i del constructivisme social. Això permet afirmar, en darrer lloc, que la gènesi de la imatge social de les sectes respon a l'existència d'un mecanisme reactiu de protecció, culturalment regit i legitimador, que s'activaria davant l'aparició d'un conflicte d'interessos entre grups inserits de manera desigual en l'estructura social.

Après avoir passé en revue le sens des termes généralement employés pour désigner les groupes impliqués, l'auteur entreprend une analyse sur l'émergence et le développement des nouveaux mouvements religieux pendant les années 70, et des attitudes d'hostilité et rejet de la part de larges secteurs des sociétés occidentales, qui s'en suivirent. Cette opposition apparaît liée au développement d'une image sociale du sectarisme, caractérisée par la négation de ses contenus. En contextualisant le phénomène dans le moment historique qui est le sien, l'auteur examine les principaux acteurs sociaux qui participent à ces procès de construction des représentations sociales articulées à l'altérité socio-religieuse. Par la suie, il procède à considérer les raisons qui sous-entendent les positions antisectaires à partir des postulats de la théorie du conflict et du constructivisme social. Ceci permet affirmer, en dernier lieu, que la genèse de l'image sociale des sectes répond à l'existence d'un mécanisme réactif de protection, culturellement légitimé, qui réagit en race d'un conflit d'intérêts parmi des groupes inégalement intégrés dans la structure sociale.

After revising the principal items referring to the groups involved, the author begins to analyze the growth of new religious movements in-depth during the 70's and the hostile and rejection attitudes towards them from many sectors of western societies. This antagonism appears to be linked to the development of the social image of sectarianism, characterized by its negative contents. After putting this phenomenon into its historical context, the author tries to identify the principal social actors playing a part in the process of building social images associated with socio-religious dissidence. Continuing in the same line, he proceeds to analyze the reasons with underlie this antisectarian standing from both conflict theory and social constructivism principles. According to this theoretical standpoint, one can see the origin of this social image about sectarianism as produced by the activation of a reactive social protection mechanism which would be culturally conditioned. This mechanism would also offer a way to legitimate the position of the more dominant social actors, and its role would be activated when a conflict of interests appears among several groups which are unequally inserted in the social structure.